Activitats

Plenari de la Xarxa de Memòria Democràtica Baix Llobregat

El dilluns 31 de gener va tenir lloc un Plenari de la  Xarxa de Memòria Democràtica Baix Llobregat. Durant la primera part s’ha presentat la Memòria d’activitats del 2021 i el Pla de treball de la XMD pel 2022. El director de Memòria Democràtica ha comentat els diferents eixos de treball per enguany, també per part del Director de Memòria Democràtica de l’Àrea de presidència de la Diputació de Barcelona.

A continuació s’ha desenvolupat la Taula rodona: el Projecte de Llei de Memòria Democràtica i la tramitació parlamentària.

Ponència: Marc Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra.

Amb les participacions de: Domènec Martínez, Associació Catalana de Expresos Polítics del Franquisme. Agustina Merino, Associació MH del Baix Llobregat i Joan Calvo, President d’Amical de Mauthausen.

Us volem facilitar el fil argumental de la intervenció del nostre company Domènec Martínez:

Agraïments i algunes valoracions sobre el projecte de Llei de M D.

Com ha recordat el Director del Memorial Democràtic enguany celebrem 20 anys del Manifest del Liceu “Per un memorial Democràtic”. Va ser en el marc d’un gran homenatge a les persones represaliades pel franquisme, la nostra presidenta era Maria Salvo i Enric Pubill que després va agafar el relleu, va presentar el Manifest. Cinc anys més tard s’aprova la Llei 13/2007, del 31 d’octubre del Memorial Democràtic. El 2009, la Llei per la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra i dictadura i dignificació de les fosses comunes. També vam iniciar el camí de la xarxa d’Espais de Memòria.

Vull recordar que la Maria Jesús Bono, com a Directora General de Memòria Democràtica va ser una de les persones que des del Govern tripartit va impulsar aquest procés. El nostre reconeixement també al lideratge de les dones del Baix Llobregat per tantes i bones iniciatives en el camp de la recuperació de memòria de les lluites obreres i pels drets socials.

Anem a les valoracions de l’actual Projecte de Llei de Memòria Democràtica. M’honora parlar en nom de la nostra Associació, amb una dilatada trajectòria més de 50 anys per fer de la Memòria i la seva transmissió un acte de resistència i de combat pels drets humans i les llibertats democràtiques.  Posant en valor lamemòria i la cultura de l’antifeixisme a casa nostra, a Espanya i a Europa. Com vam fer el darrer cap de setmana d’octubre passat a Barcelona.

La Junta Directiva de la nostra Associació ha fet un seguiment d’aquest procés, i s’ha manifestat públicament als nostres butlletins i amb declaracions de la Junta, com la del 4 de novembre. La darrera durant la presentació del documental “La Cigüeña de Burgos”, el dia 10 de desembre, a la Filmoteca de Catalunya, coincidint amb el Dia Internacional dels Drets Humans. Es pot recuperar a la nostra Web. També hem coincidit amb moltes de les valoracions del Encuentro Estatal de Entidades Memorialistes. Però tenim opinió pròpia.

Primer. Sense drets humans no hi ha democràcia. Sense memòria tenim un dèficit democràtic, sense pal·liatius.  Arribem tard, però ho podem i hem d’esmenar.

Segon. El projecte de Llei que el Govern de l’Estat ha enviat al Congrés, constitueix un bon punt de partida. Tenim una gran oportunitat per superar les limitacions i insuficiències de la Llei de Memòria Històrica de l’any 2007, de Zapatero. Ha sabut recollir una bona part de les demandes del moviment memorialista. I caldrà defensar d’altres en el tràmit parlamentari que han presentat Unidas Podemos i altres formacions progressistes.

Aquesta valoració positiva coincideix amb la de diferents juristes i experts de la nostra Associació, que ens ha ajudat a presentar les nostres esmenes a la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica. També la de Fabián Salvioli, relator especial de Nacions Unides per la promoció dels principis de Veritat, Justícia, Reparació i No Repetició. (Desembre del 2021).

Creo que el proyecto de Ley es Bueno. Siempre puede ser mejorable, pero creo que es bueno; sería una pena que España no apruebe una Ley de Memoria Democrática como es debido. Es una deuda para todas las víctimas y para toda la Sociedad. Si no se hace ahora, veo difícil que se haga”.

Tercera. Per aquesta raó hem demanat valentia al Govern de coalició (PSOE-UP), però també intel·ligència política a les forces democràtiques i progressistes. Caldrà unitat d’acció, però també capacitat de negociació per transaccionar esmenes concretes en el tràmit parlamentari, conscients de la correlació de forces, i saben llegir molt bé els temps actuals. Evitant els maximalismes estèrils.

Hem de ser conscients que el debat  parlamentari suscitarà una gran batalla política i cultural. La dreta i extrema dreta ja han anunciat que si arriben al Govern derogaran immediatament aquesta llei. Com han fet a altres llocs, el cas d’Andalusia és molt il·lustratiu. Retorn als discursos del revisionisme, del negacionisme, dels dos “bàndols”, la bronca i el deteriorament de les institucions democràtiques.

Quart. Què demanem? Remoure els obstacles, modificació de normes i lleis vigents per tal de garantir que les institucions de l’Estat assumiran en primera instància la recerca de les persones desaparegudes, la investigació dels crims del franquisme i que serà bel·ligerant amb les associacions que fan apologia de la dictadura i els autors de les agressions vandàliques al patrimoni memorial antifeixista. Cal està molt amatents a la creació i atribucions de la Fiscalia.

Ho diem ben clar: No es pot continuar utilitzant la Llei d’Amnistia de 1977 (una demanda de les forces progressistes, cal llegir les intervencions al Diari de Sessions del Congrés de Diputats) en contra de la jurisprudència internacional per impedir jutjar els crims de lesa Humanitat comesos per la Dictadura. Fabián Salvioli, relator especial de Nacions Unides, afirma al respecte: “Conforme al derecho internacional, la Ley de Amnistía es nula para evitar el enjuiciamiento de crímenes contra la humanidad o crímenes de guerra. El derecho internacional no permite ese tipo de excepciones. (…) Si el poder judicial de España no hace justicia es porque no quiere, no porque no pueda jurídicamente”.  

Ras i curt. Cal generar majories progressistes i voluntat política

Cinquè. Necessitem urgentment. La promoció activa i la institucionalització de les polítiques públiques de Memòria (que el projecte de Llei recull), millorant les formes de participació i finançament de les entitats memorialistes, i altres urgències de memòria i espai públic: circuits i llocs de Memòria Democràtica (Carabanchel i Vía Laietana), dos exemples. Una Llei que defensi el compliment i actualització de les lleis de memòria dels parlaments autonòmics. Com és el cas nostre de Catalunya que data de l’any 2007.

Amb l’objectiu de fer realitat la voluntat de “fomentar, promoure i garantir a la ciutadania el coneixement de la història democràtica espanyola i la lluita per les llibertats democràtiques”.

Sisè. En aquest sentit un aspecte clau per la nostra Associació és que la memòria arribi a les aules, a les escoles. Estem molt contents d’haver participat com ACEPF en la promoció del “Manifiesto por una verdadera inclusión de la memoria democrática en el currículum escolar”, para tractar de fer efectiu l’enunciat del projecte de Llei: Las administraciones educativas adoptaran las medidas necesarias para que en los planes de formación inicial y permanente de todo el profesorado se incluyan formaciones, actualización científica y pedagógica en relación con el tratamiento escolar de la memoria histórica democrática, también de forma transversal, para garantizar que se impulsa conjuntamente por la comunidad educativa el derecho a la verdad, la justicia, la reparación y la no repetición, para prevenir la reaparición del fascismo”. Més de 35.000 persones del món educatiu i de la història ja l’han signat.

En aquest sentit s’inscriu la proposició no de Llei presentada a la Mesa del Congrés de Diputats per UP instant al Govern a actualizar los contenidos curriculares para Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato, a fin de incluir de forma clara el conocimiento de la historia y de la memoria democrática española, así como los cuarenta años de represión de la dictadura franquista y la lucha antifranquista. (…) Incluyendo la revisión de los libros de texto en las administraciones educativas.”  És a dir, treballant també amb el Ministeri d’Educació i Formació Professional.    

Epíleg.  Per aquestes raons necessitem, urgentment, una Llei de Memòria Democràtica autèntica, d’obligat compliment. El debat parlamentari que s’iniciarà ben aviat ha d’arribar a bon port. Li devem a la memòria de les dones i els homes que ens han precedit, també per poder construir un futur amb valors democràtics i valors humans ben consolidat mirant als ulls de les noves generacions. Per imperatiu democràtic.  

Domènec Martínez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s