Adrià Tur Homar

Soc originari de l’illa de Formentera, m’he criat als seus entorns i paratges des del 1995, rodejat de l’ambivalència entre el ritme frenètic i alienant de la massificació turística i la calma introspectiva dels hiverns i les tardors; en un indret on la febre per l’acumulació ha ofegat el record de les lluites heroiques del passat.

Pocs anys després d’iniciat el grau en Antropologia Social i Cultural, el 2016, vaig començar a resseguir l’època de convulsió que foren els anys trenta a l’illa. Primerament d’oïdes dels meus “güelus” paterns per a després desenvolupar una recerca incessant per a comprendre la vida política, econòmica i sindical durant la Segona República, una tasca que encara continua, però que m’ha permès fer algunes publicacions sobre clientelisme local i anarcosindicalisme pitiús.

Gràcies a aquesta recerca, vaig poder recuperar la memòria de múltiples illencs d’un passat completament desconegut per a mi. Vaig descobrir que l’anarcosindicalisme donà idea a formes d’organització inter-veïnals ancestrals de Formentera, en connivència amb un republicanisme socialdemòcrata que aconseguí disputar l’opressió econòmica i clientelar secular.

A més, partint de l’experiència associativa i sindical a les repúbliques d’ultramar de milers de migrants formenters, es va aconseguir subvertir l’abandonament per part de l’estat a través del suport mutu, que permeté aconseguir un progrés en l’educació lliure, la dignitat en el treball assalariat i unes formes de vida republicanes a l’alçada d’altres indrets de la península.

Em considero descendent d’aquesta tradició emancipatòria de Formentera, que conflueix amb una passió pel coneixement de les memòries democràtiques i associatives locals. Val a dir, que només d’acabar el grau, des del Casino del Centre de l’Hospitalet de Llobregat (1873) se’m va fer un encàrrec per a unificar 150 anys d’història de l’entitat, fet que em va aproximar a les particularitats i continuïtats de les dinàmiques del poder i la lluita de classes a la zona metropolitana.

Ja fa 10 anys que resideixo a Barcelona on des de fa un parell treballo de tècnic d’arxiu, a més acabo de finalitzar el màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia. Aquests últims estudis m’han permès donar un enfoc més pragmàtic pel que fa al disseny de projectes de recerca, conservació i difusió de la memòria democràtica. L’any 2024 vaig formar part de l’equip tècnic del Pla de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona amb l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) i a principis del 2025 vaig entrar a fer pràctiques curriculars del màster a l’ACPEPF per a tractar els fons patrimonials de l’entitat.

El meu contacte amb l’entitat vingué d’aquestes pràctiques, on gràcies a la confiança depositada en mi podré donar el suport com bonament sigui necessari per a relligar els nusos de la tradició emancipatòria de la península ibèrica i continuar la tasca de memòria dels resistents.