Article del darrer Catalunya Resistent, 117. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Eduard Amouroux, President de l’Amical de Catalunya de les BI
El passat mes d’agost es va commemorar el 80è aniversari de l’alliberament de París de les forces alemanyes que des del juny de 1940 ocupaven França en una clara manifestació de l’hegemonia nazi al continent europeu. Una hegemonia que a partir de l’hivern de 1942 havia començat a esmicolar-se amb la victòria soviètica a Stalingrad; la decisiva batalla de Kurs (la més gran batalla de tancs de la història); la futura divisió el món en zones d’influència; etc. El desembarcament de l’exèrcit aliat a les platges de Normandia el juny del 1944 va marcar el definitiu tomb de la IIGM. Un conflicte que era la continuació de la guerra que havia acabat feia dues dècades amb la derrota d’Alemanya i el Tractat de Versalles que havien imposat els vencedors.
Entre juny de 1944 i maig de 1945 es produeix el darrer acte de la segona guerra mundial: el 7 de maig els alemanys signen la seva rendició i un dia després, el 8 de juny, per exigències de Stalin, a Reims es repeteix l’acte de rendició aquesta vegada fent constar que és incondicional. La segona guerra mundial s’havia acabat a Europa i quedaven un pocs mesos perquè s’acabés definitivament amb un balanç de milions de morts (més de 50 milions), l’inici d‘una nova etapa en la història universal, la futura divisió del món en àrees d’influència i la descomposició de la gran Alemanya, etc.
En la retirada alemanya de França van confluir molts factors, un dels quals va ser l’existència d’una part de la població armada que organitzada en secret va oposar-se a l’invasor seguint la crida que De Gaulle havia realitzat per la BBC des de Londres. Era la crida a la Resistència. França, com d’altres països, va mobilitzar el millor dels seus recursos humans. Entre aquests volem destacar el dirigent de la Resistència francesa, lluitador voluntari en la defensa la República espanyola, alt dirigent de les Brigades Internacionals, Rol Tanguy.
HOMENATGE A HENRY ROL-TANGUY (1908—2002)
Rol Tanquy ocupa un lloc destacat a la història de França i també d’Espanya. Dirigent comunista, líder de les Brigades Internacionals que van venir voluntàriament a lluitar a la guerra d’Espanya per defensar la República, va ser comissari polític de la 14a brigada internacional i va adoptar el nom de Rol en homenatge a un company brigadista mort en la batalla de l‘Ebre. A la segona guerra mundial va esdevenir un dels caps de la Resistència francesa, en concret cap regional de la FFI (Forces Franceses de l’Interior) en el moment de l’alliberament de París, i com a tal, consignatari de la capitulació alemanya al costat del general Leclerc.
Va ser una de les figures heroiques de la seva generació, un dels homes que es van enfrontar sense parar al feixisme. Des de les fàbriques Talbot, lloc de les seves primeres batalles militants, fins a la seu subterrània de la plaça Denfert, lloc de comanament de la insurrecció comunista d’agost de 1944 (on va ser relegat de 1947 a 1962 a causa de la Guerra Freda) la seva biografia dona vida a la figura d’un gran lluitador del segle XX. Des del febrer de 1937 fins al 8 de maig de 1945, va estar sempre en combat, i encara tenia al cos una bala de metralladora record de la batalla de l’Ebre. Rol-Tanguy ha estat present en molts dels actes que la nostra associació organitza cada any, pel mes de febrer, al Fossar de la Pedrera de Montjuic en record dels afusellats pel franquisme. Ha rebut homenatges, condecoracions i reconeixements diversos, als que afegim el de l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme.
