Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 110. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Alicia Oliver Rojo. Periodista. Coordinadora de la Xarxa Europea de Dones Periodistes
Les dones també van venir a Espanya a defensar la República i a combatre el feixisme que, poc després, envairia el continent europeu. I així ho vam voler mostrar en el XXV aniversari de l’homenatge anual que organitza l’Amical de les Brigades Internacionals.
Les dones hi eren i van ser-hi molt presents, tant les d’aquí com les que vingueren de fora, malgrat la història les hagi invisibilitzat. Només cal recordar les llibertats polítiques i socials que van aconseguir les dones durant la II República, com el dret de vot, l’avortament o el divorci, entre altres. Per no parlar dels lideratges de dones com l’anarquista Federica Montseny, primera ministra espanyola (sisena europea) o la comunista, Dolores Ibárruri, tan recordada per l’Associació ja que el seu discurs de comiat a les Brigades (Barcelona, 1938) ens acompanya, cada mes d’octubre al Carmel, amb la veu de l’actriu Mireia Clemente.
Enguany celebràvem el XXV aniversari de l’homenatge anual a les Brigades que organitza la nostra entitat i amb aquesta data tan assenyalada teníem molt clar la necessitat de posar al centre de les nostres activitats a les dones: les d’ahir com les d’avui. Vam tenir la sort de comptar amb la participació de la historiadora Helena G. Vancells, autora del llibre “Coratge sota el foc” que, des de Nova York, ens parlava de les dones nord-americanes de la Brigada Lincoln. I a la taula rodona, ens van acompanyar per reflexionar i posar en valor el paper de les dones brigadistes, la Lourdes Prades, responsable del projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals, i les historiadores Anna Sospedra i Carlota Vidal, amb la vicepresidenta de l’Amical, Consol Hernández, que va conduir el debat i la presentació de l’acte central a la Rambla del Carmel, on també vam poder escoltar la Célia Santos, autora de la “La niña de Rusia”, i les veus i la música de Rosa Zaragoza, Rusó Sala i Míriam Encinas.
En aquest 84 aniversari del comiat de les Brigades Internacionals, les dones han estat més presents que mai. Era de justícia, ja que en el nostre imaginari quan pensem en les Brigades Internacionals ho fem sempre en clau masculina. És cert que van venir molts més homes, però això no pot fer oblidar elmiler de dones que també van combatre el feixisme que assolava Europa, i on Espanya significava el seu primer escenari. I el van combatre des de molts fronts: la sanitat, el periodisme, l’activisme, i també, des de les mateixes trinxeres. Només cal recordar l’argentina Mika Feldman d’Etchebéhère, capitana d’una milícia formada per homes; la Fanny Schoonheyt, nascuda als Països Baixos, i coneguda com la “reina de la metralleta”, o la brigadista russa, Elizaveta Parshina, que va escriure el llibre de memòries “La brigadista: Diario de una dinamitera de la guerra civil”.
En el camp sanitari vam comptar amb un ampli ventall de dones de moltes nacionalitats i països tan diversos i llunyans del nostre com Nova Zelanda o Austràlia. Així vam comptar amb la presència d’infermeres com l’anglesa Patience Darton o l’afroamericana de Harlem (Nova York) Salaria Kea. Metgesses com la Marie Langer o la Fritzi Braumer, austríaques d’origen jueu. O la conductora d’ambulàncies, Evelyn Hutchins, nord-americana, que també va conduir camions pesats.
Entre les intel·lectuals i més conegudes cal destacar la fotògrafa alemanya, Gerda Taro, que va morir per accident a la batalla de Brunete (Madrid). La filòsofa francesa, Simone Weil. La Martha Gellhorn, escriptora i periodista nord-americana, considerada una de les corresponsals de guerra més importants del segle XX. O la Felicia Browne, pintora i escultora anglesa, que té el trist rècord de ser la primera miliciana anglesa morta en el front.
Cal també recordar les moltes dones que, sense participar directament en la guerra, van realitzar un treball importantíssim des del Comitè d’Ajut Internacional al Govern de la República com la Leah Mannin, parlamentària anglesa, membre del Partit Laborista, que va organitzar l’evacuació a Gran Bretanya de prop de 4.000 infants del País Basc. O la Katharine Stewart-Murray, duquessa d’Atholl, que va ser la primera parlamentària britànica. Stewart-Murray, d’ideologia conservadora va donar suport des del primer dia a la República, i va renunciar al seu escó al Parlament com a resposta per la política de no intervenció del seu govern.
Sens dubte, encara falten rescatar molts noms de l’oblit i resten pendents encara molts estudis sobre el tema.
Les dones han estat les autèntiques protagonistes dels actes de comiat i a totes elles els hi hem dedicat les jornades d’enguany. És només l’inici. La nostra voluntat és continuar en aquesta línia, i juntament amb els homes, recordar també aquelles valeroses dones que encara ho van tenir més difícil, que els seus companys, per venir a Espanya. Els seus noms i les seves gestes també han de ser recordades. És de justícia!
