Presentació de la novel·la “Memoria del Frío” Manolita del Arco al Centre Cívic Tomasa Cuevas, “La mujer que más años pasó en cárceles franquistas”

13-07-22

Joana Conill Amelivia

Aquí teniu l’editorial complet del darrer CR, 108. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


Manolita del Arco va ser una militant comunista que va dedicar la seva vida a deixar-nos lliçons de vida i de lluita que el seu fill, Miguel Martínez del Arco, ha recollit en la magnífica novel.la “Memoria del frío” (Ed. Hoja de lata). Finalment, dijous 26 de maig, vam organitzar l’esperada presentació al Centre Cívic Tomasa Cuevas, gran amiga i camarada de la Manolita. Sembla que la màgia estava assegurada.

Miguel Martínez del Arco va dedicar el confinament a acabar de lligar les paraules que durant anys havien donat voltes al seu cap. Com tants fills, va necessitar recollir l’aprenentatge de sororitat militant feminista que havia rebut de las seva mare i de la xarxa de dones militants que el van criar. Dones combatives que havien construït xarxes de suport per viure unides en la vida, en la presó i en la vida, subvertint les jerarquies relacionals del patriarcat. I com diu Miguel, ho van fer reivindicant la força de l’alegria i la joia de viure.

La prosa ha estat el llenguatge que ha triat, que en una finíssima narrativa que va del rigor històric a la filosofia afinada, passant per la pedagogia històrica i per imatges poètiques inoblidables, ens ha embadalit. Tant és així, que en menys d’un any va per la quarta publicació. Amb el subtítol, “esta es la novela de la mujer que más años pasó en las cárceles franquistas”. A la portada, hi podràs veure la Maria Salvo, sòcia de l’ACEPF i també presidenta, va coincidir a la presó amb la Manolita. “Es una novela dura, no triste”, ens diu el Miguel.

La Montse Torras va introduir l’acte i va presentar l’Asun Amelivia i el Miguel, que el van conduir en un format molt amè on al voltant d’una taula de cafè van mantenir un diàleg sobre la memòria, els vincles entre les dones i les lluites del present. Es notava la gran estima que es tenen. Perquè tot i que fa poc que es coneixen, com diu en Miguel, “siento que nos conocemos de toda la vida”.

El Miguel i l’Asun es van conèixer a través de la filla de l’Asun, la Joana, a qui el Miguel va contactar durant el confinament a través d’internet quan buscant informació sobre Burgos va anar a parar a la pàgina web de la seva pel·lícula “La cigüeña de Burgos”. I va quedar astorat en descobrir que la directora era la filla del Jordi Conill amb qui el seu pare havia estat 7 anys a la presó. I amb qui ell amb quatre anys havia jugat al pati de la presó. Amb ell i la cigonya, de la que recorda el nom, la Claudia. El 14 d’abril de 2021 es va presentar al mateix Centre Cívic Tomasa Cuevas “La cigüeña de Burgos” en un acte organitzat per l’ACEPF. Gran tasca la que està fent l’ACEPF donant suport a lxs fillxs que comencem a parlar amb la veu alta i clara.

El Miguel diu que “somos una trenza”, i aquesta tònica va marcar el torn de paraules. Casualitats, retrobaments i testimonis i més testimonis cada cop amb més ganes d’ocupar l’espai i d’agafar el micròfon. Una sòcia de l’ACEPF, Blanca Maiquez, va explicar que quan vivia amb els seus pares a la RDA, van apadrinar a Manolita del Arco, s’escrivien cartes i quan els va dir que estava embarassada li van enviar des d’Alemanya roba i un cotxet que el Miguel recordava. A la portada del llibre hi surt la Soledad Real i vam tenir la sort d’escoltar el testimoni d’una de les seves nebodes.

Com diu la Montse Torras, organitzadora de l’acte, potser la Manolita, ajudada per la Tomasa, va fer d’aquell un dia per al record de la història que seguim teixint juntes. En acabar l’acte el Miguel va recórrer el centre i va trobar a la seva mare en una de les fotografies. “A veces sucede que vivimos”, va escriure a l’Instagram aquell vespre.

¡Largo camino para tu novela Miguel, ésta es tu casa!