Feia fred i boira al cementiri de Sant Mateu de Bages el passat 8 de desembre. Aquell matí unes desenes de persones compartíem un emotiu i fraternal acte de reparació de la memòria, rescabalant de l’oblit un dels episodis més tràgics dels anys de la resistència contra la dictadura. Un modest homenatge per vindicar els guerrillers sense nom enterrats en aquestes contrades (lloc de pas de l’Agrupació de Guerrillers de Llevant que anava des de França fins el Maestrat), on tenen una placa que recorda aquell vespre terrible del 10 de desembre de 1944. Han passat 75 anys.
Carles Vallejo, en nom de l’Amical de Catalunya d’Antics Guerrillers, va recordar aquells fets de Can Borrell on van ser afusellats 9 guerrillers per la Guàrdia Civil, la carta d’un altre que mai va arribar al seu destí, i la placa commemorativa que l’any 1992 ja es va posar en aquest mur, ara actualitzada gràcies al treball de recerca de Patricia Le Du.
Patricia Le Du, en representació de Les ami(e)s de la Résistance du Finistère (França), el lloc d’origen de Juan María, l’únic guerriller identificat pel seu nom, ens va recordar com aquests homes i aquestes dones van venir a Espanya a lluitar contra la dictadura, després de participar a la Resistència a França combatent el nazisme. És a dir després de participar en l’alliberament d’Europa. Per aquesta raó l’acte va tenir un accent de fraternitat internacionalista, escoltant “Le chant des partisans” (El cant dels partisans que es va convertir en l’himne de la Resistència Francesa), i també amb la lectura d’un poema de Paul Éluard dedicat a la memòria de Gabriel Péri, periodista i diputat comunista executat pels nazis l’any 1941, i que serveix d’homenatge a les persones els que van lluitar per l’esperança, la justícia i la llibertat.
Gemma Domènech, directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, va concloure l’acte reiterant el compromís del Memorial Democràtic amb les polítiques de recuperació i divulgació de la memòria democràtica.
Josep M. Junyent Serra, Alcalde de Sant Mateu de Bages, va obrir l’acte i va compartir amb la delegació de la nostra l’Associació i també de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, un dinar molt fraternal. Cal afegir que el dia anterior, a l’Assemblea celebrada a Olot per retre homenatge a Lluís M. Bielsa, es va decidir constituir un Centre de documentació del maquis, amb la voluntat de mantenir viva la memòria de les persones que van resistir contra el feixisme i que van continuar el combat per posar fi a la dictadura de Franco.
A la tarda ens vam desplaçar fins al cementiri de Fonollosa, on ens esperava la regidora Anna Comellas que ens va acompanyar durant l’acte de record de la memòria del guerriller Gaspar López Giménez (i un altre guerriller no identificat).
Volem reiterar el nostre agraïment a les persones i autoritats que han fet possible aquests actes d’homenatge, i també per reiterar el nostre compromís (que hem de saber transmetre a les noves generacions), per difondre aquesta memòria de resistència, i poder identificar amb nom propi, les persones que van donar la seva vida per una Europa lliure, democràtica i en pau.
Notícia publicada al Punt Avui
Domènec Martínez