Article del darrer Catalunya Resistent, 118. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
per Rosa Viñolas
Una delegació de l’Associació ha estat a Santa Cruz de Moya els dies 4, 5 i 6 d’octubre. Aquest any es commemorava el 20è aniversari de l’agermanament amb Praiols (Ariège), amb l’assistència d’una nodrida delegació encapçalada pel seu alcalde.
Un guia ens condueix cap al Cerro Moreno. Una placa recorda als nou guerrillers assassinats per la guàrdia civil. L’homenatge comença amb relat dels fets, seguit d’una ofrena floral, hissada de la bandera republicana finalitzant amb el cant dels guerrillers.
La inauguració de les jornades va anar seguida de conferències, presentació de llibres, una representació teatral, documentals, entre les que cal destacar una interessant investigació de Victor Agulló, fomentat per la universitat de València i la memòria democràtica (PP i VOX l’han anul·lat) sobre els esportistes exiliats, represaliats, que van esdevenir maquis o passadors. Un dels estudiats: Enrique Georgepoulos, guardaespatlles i secretari de Juan Negrín.
No podia faltar el reconeixement del paper de la dona a la guerrilla, o el de les dones dels presos polítics, la solidaritat i mobilització al voltant de les presons franquistes, exposat per Irene Abad, de la Universitat de Saragossa.
Un tema important és la situació actual de la memòria. Emilio Silvia (AMH) exposa la dificultat de les exhumacions per manca de voluntat política i lamenta que les víctimes del franquisme encara estan desemparades.
Mirta Nuñez-Balart, historiadora, aborda com la política d´extermini del franquisme amb el desig d’ocultació dels afusellats, la dispersió de sepultures i la repressió soferta pels familiars, encara ara dificulta la investigació. Un exemple és el Cementiri de l’Est, a Madrid.
Martín Pallín, magistrat, planteja que la Llei de memòria democràtica ha de crear organismes per aplicar-la. Si no, els jutges son responsables, si volen actuar. Comenta que som una anomalia històrica, perquè els jutges franquistes complien amb la llei vigent i quan es trobaven restes humanes el forense feia l’informe. Ara, els jutges interpreten la llei d’Amnistia i poden amenaçar els que denuncien el descobriment de restes. Esmenta el cas de Cuelgamuros, on s’ha creat un laboratori forense que funciona.
Es va inaugurar el centre de Interpretació (CIGA) i la creació del gestor de consultes i dades.
Les Jornades foren clausurades amb la presència de Zoraida Hinojosa, Directora General de Memòria Democràtica, i de les autoritats locals i autonòmiques.
Diumenge es va fer l’homenatge als guerrillers. S’inicià amb l’ofrena floral de les diferents entitats, seguit de la salutació de les autoritats, de les entitats i finalitzant amb una actuació musical.
