Article del darrer Catalunya Resistent, 118. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
El sindicat CCOO ha celebrat aquests dies el 60è aniversari de la seva constitució com a sindicat a Catalunya. CCOO va néixer el 20 de novembre de 1964 en una assemblea de 300 persones reunides a la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants de Barcelona. Entre els assistents a l’acte hi havia socialistes, comunistes, catòlics progressistes i sindicalistes d’UGT i la CNT units per l’objectiu de crear una autèntica força sindical, unitària, independent, hereva de Salvador Seguí “El noi del sucre”, de Francesc Layret, de Joan Peiró i de tants altres que al llarg del temps van lluitar per aixecar un sindicat que vertebrés els treballadors per poder fer front a les grans injustícies estructurals en les relacions amb els empresaris. En alguns moments el sindicalisme ha estat la darrera barrera de defensa dels treballadors enfront a situacions en que les lleis deixaven als empresaris llibertat per establir les condicions de treball de manera unilateral.
Un sindicalisme, el de CCOO, que es va anar enriquint a les autèntiques universitats obreres que van ser les presons i que va aprendre molt de les grans mobilitzacions. Cal recordar que el mot sindicat procedeix del grec “syndicos” que significa “fer justícia”. I aquesta és una finalitat que CCOO no ha oblidat mai: fer justícia a l’hora de defensar els interessos dels treballadors. I CCOO ho ha fet organitzant la classe treballadora en un context difícil, en plena dictadura franquista, constituint-se en actor protagonista en la lluita per la democràcia i en defensa de les condicions de treball, tot i patir una forta repressió d’un règim antiobrer com era la dictadura. I ja en democràcia, CCOO ha estat al capdavant de la lluita per aconseguir uns salaris dignes, el dret de vaga, indemnitzacions per acomiadament, dies de vacances, etc.
El sindicat està convençut que moltes de les conquestes socials aconseguides al llarg del temps i les lluites són lluny d’estar garantides. CCOO lluita avui per mantenir-les i ampliar-les com en el cas de les hores treballades o intentant disminuir el treball precari. En aquest sentit CCOO té davant seu nous reptes, cercar noves formes d’organització interna, noves solucions als nous problemes que avui planteja el sindicalisme. CCOO sempre ha generat pensament de canvi, amb capacitat d’avançar, amb el pensament col·lectiu de tota l‘organització, per afrontar els canvis que la societat va plantejant.
Enguany, celebrant els 60 anys de la seva creació, contemplem amb satisfacció el camí recorregut des d’aquells dies, en plena dictadura, en que en una església del barri de Sants un grapat d’obrers posava les bases d’un sindicat nou, fins avui, quan ens podem felicitar de ser un sindicat, el primer de Catalunya, amb 144.000 afiliats, que és un punt de referència i una garantia pel futur per al moviment obrer del nostre país.
La redacció de Catalunya Resistent, la revista de l’Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, associació que manté de fa molts anys una relació fraternal amb CCOO lluitant plegats per la democràcia i per millorar les condicions laborals i de vida dels treballadors del nostre país, s’uneix a la felicitació pels 60 anys de vida i de lluita. Continuarem units en aquesta lluita fins la consecució d’un món de pa i roses per a tothom.
