Pamplona, 14, 15 i 16 de novembre de 2024
CRÒNICA:
Organitzat per: Instituto Navarro de la Memoria, la Universitat Pública de Navarra i el Govern de Navarra. https://congresohistoriaconmemoriaenlaeducacion.org/
Participen més de 400 persones.
De Catalunya hem participat tres persones de la Comissió Pedagògica de la ACPEPPF i una àmplia delegació de les Universitats, dels Camps d’aprenentatge de Flix, al Departament D’Educació i Instituts de Secundària.
Totes les ponències del congrés estan gravades i es poden visualitzar en el següent enllaç:
https://congresohistoriaconmemoriaenlaeducacion.org/videos/
Aquí teniu un ampli relat de les sessions que hem viscut amb molta intensitat.
INAUGURACIÓ
Ens donen la benvinguda la vicepresidenta 2a del Govern de Navarra, un representant de la UPNA i el director de l’Institut Navarrès de la Memòria, José Miguel Gastón Aguas, que ens recorda que “cada dret que gaudim ha estat conquistat”.
EIX TEMÀTIC 1. PASSATS TRAUMÀTICS QUE NO PASSEN: DE VIOLÈNCIES I REVISIONISMES
16.15 | Conversa: “De què parlem quan parlem de memòria?”.
MODERA
Sergio Riesco Roche, Universitat Complutense de Madrid
PONENTS
Elizabeth Lira Kornfeld, Universitat Alberto Hurtado, Xile
Ens planteja per què existeix la creença que recordar el passat fa mal i el millor és l’oblit i que, no obstant això, aquesta creença no funciona.
La memòria ha d’estar al servei de la vida i cal buscar una manera de recordar que vinculi fets i emocions.
La tendència a recordar només els fracassos no ajuda ni incorpora a les noves generacions. Ningú vol ser partícip només del dolor. Pensar en la totalitat del procés de lluita. Transmetre que vivim millor si vivim en pau.
Ricard Vinyes Ribas, Universitat de Barcelona
Defineix la Memòria com una imatge del passat, socialment construïda que respon a la necessitat de legitimació.”És el gran organitzador de l’oblit”.
Memòria i història gestionen espais de poder del passat.
Les dictadures sempre tenen polítiques sòlides de memòria.
Amb la legislació actual, és un deure per a les administracions i un dret per a la ciutadania.
En estudiar-la, posar l’èmfasi en el projecte, en la capacitat de lluitar per un propòsit, en la lluita per a no permetre la injustícia.
Estudiar la memòria del que va poder ser, i dins del projecte, el dolor que va comportar.
17.30 | Relatoria i debat amb comunicants
RELATORES
Lara García Bello, IES Montes Orientals, Iznalloz, Granada
Victoria Peinado, IES Montes Orientals, Iznalloz, Granada
Comenten que hi ha hagut un increment de ponències amb experiències concretes respecte al congrés anterior.
Valoren la importància de l’enfocament etnogràfic i de l’aprenentatge experiencial.
Destaquen la necessitat que hi hagi Formació del Professorat específica sobre Memòria i la importància de tenir finançament per a dur a terme els projectes.
18.45 | Taules simultànies – Associacions memorialistes
MODEREN
Isabel Alonso Dávila, Comissió Pedagògica de l’ACEPF
José Hinojosa Durán, Xarxa PROMEDEX
Es presenten dotze comunicacions, que impliquen deu associacions memorialistes, la qual cosa demostra un gran interès per part de les associacions per a portar les seves propostes a les aules i, per tant, arribar a la joventut. Perquè això tingui èxit és necessària la implicació del professorat i dels centres educatius. Si, a més, es produeix la col·laboració de les institucions de govern, els resultats aconsegueixen major amplitud.
18.45 | Taules simultànies – Fonts audiovisuals
MODEREN
Enrique-Javier Díez-Gutiérrez, Universitat de Lleó.
Carlos Martínez Àlaba, IES Mendillorri BHI
– Els arxius i recursos webs, testimoniatges valuosos per a iniciar a l’alumnat en la recerca.
– Destaquen el FESCIMED: Festival Internacional de cinema sobre memòria democràtica.
– Utilització del cinema com a font i com a eina.
– Les fonts audiovisuals fan més atractives les propostes i situacions d’aprenentatge.
– Bons resultats amb la utilització del manga i del còmic en general.
– La recerca feminista és poc coneguda. El cinema pot ajudar a elaborar la Memòria històrica de les dones.
– Necessitat de formar al professorat des de la Formació inicial.
20.30 | Teatre Gayarre – “La mar. Visió d’uns nens que no l’ han vist mai”
L’obra de teatre ens explica la història del mestre Benaiges amb molta sensibilitat i tendresa.
Dia 15 de novembre
9.00 | PROJECTES DE L’ALUMNAT
L’alumnat que participa en el congrés es reuneix per a compartir els seus projectes i aprendre a elaborar un pòdcast sobre les seves experiències.
EIX TEMÀTIC 2. CLASSE, SEXE I ÈTNIA: MEMÒRIES SUBALTERNES I EDUCACIÓ
9.30 | Conversa
MODEREN
Juan Mainer Baqué, professor d’història jubilat
María Engracia Martín Valdunciel, Universitat de Saragossa
PONENTS
Pilar Ballarín Domingo, Universitat de Granada, jubilada
Comenta la diferència entre una escola mixta i una escola coeducativa, i que els projectes coeducatius en els centres semblen haver-se estancat. Que en els indicadors de qualitat dels centres no es contempla la coeducació quan una escola només hauria de considerar-se de qualitat si és coeducativa.
Isabel Morant Deusa, Universitat de València
Ha publicat un llibre sobre El lloc de les dones en la història, recollint la demanda de les dones que s’incorpori la seva història i el seu passat per a poder reconèixer-se. Es tracta que apareguin els homes i les dones, les seves relacions, els seus conflictes i s’estudiïn les seves relacions de poder.
El feminisme ha generat un coneixement en la seva trajectòria que costa que es reculli en els llibres, i que no es valora. Els qui ho desconeixen no consideren que tinguin un dèficit en la seva formació.
Avui dia està havent-hi un rearmament patriarcal que està atacant al feminisme.
Planteja una pregunta: “Com pot ser que el sexe que fa la guerra i provoca la mort domini al sexe que dona la vida?”
https://puv.uv.es/el-lugar-de-las-mujeres-en-la-historia.html
Juan Sisinio Pérez Garzón, Universitat de Castella-la Manxa
Planteja fer un nou currículum educatiu i esborrar la història d’Espanya perquè només s’està explicant la història de les classes poderoses i estem ensenyant una història patriòtica.
Els estats creen memòries nacionals per a tenir identitat (“Morir per la pàtria”)
Lenin, Alexandra Kollontai, Gandhi o Che Guevara ja no surten en els llibres.
Tothom reivindica els avanços però no apareix qui els va defensar o els va aconseguir.
Les tres ponents coincideixen que cal ampliar la concepció de Memòria Democràtica i crear una memòria comunicativa, cultural, ja que la majoria de la població està molt distanciada de la guerra civil. Això es pot fer quan les ferides cicatritzen, en la 3a o 4a generació.
Importància de revisar els llibres de text, que recullin la història de dones, gitanes i de tots els grups exclosos del poder dominant.
10.45 | Relatoria i debat amb comunicants
RELATORA
Irene Laviña Pérez, Universitat Complutense de Madrid i Fedicaria
Comenta les ponències que fan referència a la jerarquia de sexe, ètnia i classe.
La necessitat de fer la història des de baix i qüestionar la narrativa oficial. Fer una revisió crítica del relat hegemònic.
Mostrar a l’alumnat que la conquesta de drets és fràgil.
Fer una genealogia de la subalternitat.
La discriminació dels gitanos soscava els valors fundacionals de les nostres societats democràtiques.
Interpretació dels silencis per a sobreviure, especialment en les dones.
Les lleis han canviat molt però no tant les relacions personals.
12.00 | Presentació de projectes de l’alumnat
12 centres de secundària presenten les seves experiències sobre el treball de memòria, la majoria en 4t de l’ESO o Batxillerat i que es poden consultar en la web del congrés https://congresohistoriaconmemoriaenlaeducacion.org/
Tots els centres destaquen el canvi personal en l’alumnat que s’experimenta després de fer aquests treballs de Memòria, les emocions que es manifesten, l’empatia amb les persones represaliades o implicades, el canvi de perspectiva en l’estudi de la història…
De Catalunya assisteixen l’IES Santiago Sobrequès de Girona que presenta el treball realitzat entorn del Memorial de Walter Benjamin a Portbou , i l’IES Baldiri Guilera del Prat de Llobregat que té recollit en el seu Projecte Educatiu les propostes que realitzen sobre Memòria Hca en tots els cursos.
També es presenta una experiència sobre el Barri del Bon Pastor a Barcelona. Un treball amb la comunitat des de l’Institut.
EIX TEMÀTIC 3. MEMÒRIA, ESCOLA I SOCIETAT: ALUMNAT I PROFESSORAT DEL SEGLE XXI
16.00 | Conversa
MODERA
Antoni Santisteban Fernández, Universitat Autònoma de Barcelona
PONENTS
Miguel Ángel Jara, Universitat Nacional del Comahue
Carmen Rosa García Ruiz, Universitat de Màlaga
Es plantegen tres temes:
- Avanços i obstacles per a l’ensenyament de la memòria a l’escola
La necessitat de la democràcia i el respecte als drets humans que s’havia instal·lat en els últims 40 anys està sent qüestionada i cada vegada creixen més els discursos d’odi, les faules històriques i el revisionisme historiogràfic per part de l’extrema dreta amb l’ajuda de les xarxes socials.
Atacs directes a la Llei de Memòria Històrica de 2022 que recull la inclusió d’aquests temes en els currículums escolars.
Avanços: cada vegada hi ha més experiències en centres i aquest congrés és una mostra, creació de la Xarxa “Escoles amb Memòria” del Govern de Navarra, *REDMEMORIA estatal,…
https://www.aulasconmemoria.com/
– La Formació del Professorat, clau per a canviar l’educació.
Es constata l’absència de voluntat per introduir aquesta formació en tots els nivells universitaris. Perill afegit pel fet que el Màster de Formació del Professorat estigui impartint-se cada vegada més en Universitats Privades amb l’únic objectiu de lucrar-se i moltes en relació amb l’església catòlica. No s’entén per què es desautoritza a la Universitat pública alhora que va creixent l’oferta en la privada.
– Quina hauria de ser la responsabilitat del professorat amb la Memòria Democràtica
El currículum d’Història és l’únic que passa per la Mesa de tots els ministeris. A més és interpretat per les CCAA segons el color del partit en el poder.
Vincular la vida quotidiana amb l’escola. Establir llaços amb la comunitat.
Ajudar l’alumnat a pensar críticament.
Sense ajuda per part de les administracions: compartir experiències i materials, acostar la memòria a les aules amb projectes il·lusionants i situant el dolor i les víctimes com a part del procés de lluita contra la injustícia i per un món millor.
17.15 | Relatoria i debat amb comunicants
RELATORA
Noelia Pérez Rodríguez, Universitat de Sevilla
Comunicacions es poden consultar en la web del congrés.
18.30 | Taules simultànies – Educació Infantil i Primària
MODEREN
Konsue Salines Ramos, CPEIP Germanes Úriz Pi
Carmen Rosa García Ruiz, Universitat de Màlaga
– Necessitat de buscar justificacions curriculars per a guanyar seguretat davant la incomprensió de part del professorat o de les famílies.
– Utilitzar metodologies actives on l’alumnat sigui protagonista.
– Contemplar al nen i a la nena com a subjecte polític. Vivències d’infàncies d’altres èpoques.
– Connectar amb l’entorn. Obrir l’escola a la comunitat.
– Falten referents dones.
18.30 | Taules simultànies – Educació no formal
MODEREN
Jon Etxeberria Esquina, Fedicaria
Yerba Segura Suárez, Escola d’Educadors/es de Navarra
– Potencial educatiu de la Memòria. Construeix identitats i connecta amb el territori.
– Utilitzar l’art i la cultura per a generar imatges noves sobre el passat.
18.30 | Taules simultànies – Formació del professorat
MODEREN
Antoni Santisteban Fernández, Universitat Autònoma de Barcelona
Inés Gabari Gambarte, Universitat Pública de Navarra
– Desenvolupar competències docents per a treballar la Memòria
– Desenvolupar la capacitat de formular preguntes
– Formar-los perquè sàpiguen respondre als qüestionaments que trobaran quan ensenyin.
– La defensa de la Memòria històrica no es fa des de la neutralitat: posar en l’horitzó la defensa dels drets humans i de la democràcia.
– Hauria de ser una formació transversal per a tot el professorat, no sols per al d’Història.
– Por al futur de la formació del Màster del professorat que duen a terme les universitats privades.
19.30 | Plenari. Posada en comú
EIX TEMÀTIC 4. ART, MUSEOLOGIA I PATRIMONI: USOS PER A UNA EDUCACIÓ CRÍTICA DE LA MEMÒRIA
9.00 | Taller – Derrocar l’estàtua
ANIMAT PER
Mariona Massip Sabater, Universitat Autònoma de Barcelona
– El plantejament és: Què fer amb el patrimoni del passat que ens acompanya pels carrers. Derrocar-lo?, Resignificar-lo?, Substituir-lo?
– Com donar elements per a una anàlisi profunda abans de prendre una decisió i acostumar a l’alumnat a analitzar situacions complexes, buscant arguments des de punts de vista diferents i, sovint, oposats.
Planteja un exemple pràctic sobre què fer amb l’estàtua de Colón a Barcelona.
Reparteix vuit sobres que representen a vuit comunitats implicades i relacionades amb l’arribada de Colón a Amèrica: comerciants, pagesos indígenes, pagesos catalans, monarquies, persones esclavitzades, conqueridors, pirates i científics.
Un joc de rol tan interessant que un dia convidarem a Mariona Massip a una reunió de la Comissió Pedagògica. Comparteix el seu material si se li sol·licita.
Una conclusió fonamental del treball: presentar les històries d’OPRESSIÓ al costat de les RESISTÈNCIES que es van oposar a elles. El paternalisme deixa a les víctimes sense capacitat per a respondre. No hi ha ningú sense veu ni invisible encara que moltes vegades costa localitzar aquestes veus.
9.00 | Taller – Art per a la memòria
ANIMAT PER
Idoia Orbe Narbaiza, Museu de la Pau de Guernica
Iratxe Momoitio Astorkia, Museu de la Pau de Guernica
10.30 | Conversa
MODERA
David González Vázquez, EUROM
PONENTS
Pamela Castillo, Directora pedagògica del Buchenwald Memorial, Camp de *Weimar.
Explica els tallers que realitzen i el treball amb documents originals com per exemple la fulla de detenció d’una persona per posseir una bicicleta i condemna a mort.
Plantejar-los “En quina societat vull viure”. Evitar rebrots.
Comenta que el treball i el pressupost per a mantenir el camp obert als visitants està blindat en la constitució alemanya i que no hi ha perill que un canvi de govern pugui fer perillar la seva labor.
Tenen ja cobertes les sol·licituds de visites i camps de treball de tot 2025.
Anna Pastor Roldán, Coordinadora pedagògica de Ruta a l’Exili
Organitzen camps de treball per a joves de 16 i 17 anys per Navarra, Pirineus i L’Empordà amb l’objectiu de reflexionar sobre els llocs de Memòria, quins subjectes històrics s’homenatgen… Estudien biografies de persones marginades pel seu origen social, la seva ètnia, la seva condició sexual o represaliades per lluitar contra la repressió franquista.
Relacionar la diàspora de la guerra civil amb les diàspores actuals.
És una activitat gratuïta i abasta a tot l’Estat. Subvencionada per l’Institut de la Joventut.
Per a assegurar la continuïtat de l’activitat en cas de canvi de govern s’han constituït en associació.
Axel Baiget Morreres, Projecte Brigades Internacionals i Monestirs del Císter
Organitzen Rutes per la Memòria i Camps d’aprenentatge a Flix i al Canigó.
12.00 | Relatoria i debat amb comunicants
RELATORA
Tania González Cantera, Universitat de Girona
S’han presentat 24 comunicacions amb propostes a través d’expressions artístiques: Teatre, visites teatralitzades, art sonor, disseny gràfic, art urbà (grafittis).
Resultat:
– Les visites humanitzen el conflicte
– L’alumnat adquireix millor els coneixements i s’implica més. Es genera un espai de debat i reflexió.
– Es destaca la necessitat del treball previ a l’aula.
– L’alumnat pot connectar els esdeveniments passats amb els problemes contemporanis.
– L’aprenentatge apareix a partir de les connexions emocionals i personals.
– Compartir experiències personals i familiars ajuda a desenvolupar una consciència més clara i compromesa.
Dificultats:
– Alumnat no té coneixement de l’ocorregut (guerra civil, ETA, …)
– Es necessita temps per a crear una situació d’aprenentatge en profunditat.
– Dificultat si es fes eco i donar veu a personatges no oficials (persones esclavitzades, col·lectius marginats,…)
13.00 | CONCLUSIONS DEL CONGRÉS I CLAUSURA
https://youtu.be/b54xvDahttps://youtu.be/b54xvDaTG3ITG3I
https://www.youtube.com/watch?v=b54xvDaTG3I
Gravacions de les diferents sessions del congrés:
Encarna Fernández Soria
Membre de la Comissió Pedagògica de l’ACPEPF