Generació TOP: Àngels Rabadà Núñez (1951) 24 anys quan va morir Franco
Detencions: 1971, 1974 i 1975
Processada pel TOP:
(Testimoni recollit el 31/11/2023 a La Model)
“Em dic Àngels Rabadà Núñez. Vaig néixer el 27 de setembre de 1951. Tenia 24 anys quan va morir en Franco. El meu lligam polític va ser que davant de la dictadura, com a jove en aquell moment, havíem de fer alguna cosa, no? Llavors jo vivia a Sant Andreu amb la meva família i allà vaig tindre contactes amb les primeres comissions de barri i, en concret, amb una organització política que es deia Bandera Roja.
A partir d’allà jo als 19 anys decideixo que me’n vaig de casa meva. I, deixo d’estudiar. Havia fet el batxillerat i ja començava a fer feinetes i em poso a treballar a la Burberry. Llavors, a partir d’allà tinc contactes amb el món obrer a on començo a treballar-hi més a nivell sindical. Tot i així a l’any 1971 es fa una manifestació en contra de la repressió perquè hi havien uns companys del PCI que sabíem que se les estava torturant. Estàvem en estat d’excepció i inclús corria que a algun d’ells l’havien assassinat. Llavors es fa una manifestació per Pelayo/Rambles i allà em detenen, juntament amb la Teresa i amb altres companyes.
Com que estàvem en estat d’excepció i a aquella manifestació va haver moltíssima gent, ens van distribuir per diferents comissaries. Jo vaig estar a Torrent de l’Olla i després a Via Laietana, molts pocs dies. D’allà m’envien al jutge i ens envia a la presó.
A la presó em vaig tirar un mes i mig fins que el TOP em dona la llibertat provisional. Aquesta va ser la primera. A mi em van detenir dues vegades més.
La segona potser va ser la més violenta de cara a mi, no? Va ser quan van assassinar al Puig Antich. En aquells moments jo vivia a Terrassa i vam anar a fer unes pintades denunciant al Franco com a un… “Franco asesino”. I em van detenir els municipals pel bosc. Primer em vam portar al cuartelillo de la Guardia Civil. I d’allà, al Quartell de Sant Pau aquí a Barcelona. Allà soc interrogada per un personatge que es deia cabo Carrillo i allà sí que em van violentar, van donar-me algunes hostias i esposar-me tota la nit lligada en els barrots de la cel·la. De totes maneres, a mi això em va…, bé, em va emprenyar més, diguem-ho. I a partir d’aquí vaig decidir que no pensava contestar res més. Vaig tenir aquesta sort. Potser m’hagués acollonit en alguna altra ocasió, però en aquesta em va agafar mala llet i no vaig firmar ni vaig… Vaig poder no dir noms ni res, no? D’aquí també em van enviar…
En aquests moments, bé, en aquesta ocasió estava sota un tribunal de guerra , un tribunal militar. O sigui que entro a la presó sota un tribunal militar i a llavors allà s’inhibeix i ja passo a dependre del TOP. Aquesta segona vegada passo a la Trinitat dos mesos i mig, des del març fins al… Bueno, dos mesos i mig, no? I em donen la llibertat provisional.
I la tercera vegada va ser una vegada molt curta. Em detenen per buidar el pis d’un company, bé, del meu company. Justament és la Guardia Civil qui el detenen i venen a casa seva, em troben a mi i el cabo Carrillo que em torna a trobar. A llavors, per sort, aquesta només van ser deu dies i la detenció va ser… ja estàvem molt a final del franquisme. Vull di que això es va notar.
Se’m va encausar per tres qüestions: La primera per manifestació, bé, per desórdenes públicos, que era una manifestació; la segona i la tercera per propaganda il·legal. I vull deixar constància que en una situació democràtica això és un dret, no és un delicte.
I al final, vam ser indultats a la mort de Franco, al cap d’uns mesos vam ser indultades. Bueno, em vam indultar. Vull dir, que no he patit cap judici. Tampoc m’ha arribat documentació. Vull dir que jo això ho he trobat per la meva estada a la presó, no tinc documents d’aquell… I ja està. Només dir que, bé, que era un estat repressiu però que tot i així hi havia gent que lluitàvem pels nostres drets, no?