Iniciem un nou curs reivindicant la memòria d’una dona compromesa en la defensa del Govern legítim de la II República. Una barcelonina de naixement que va morir a Granada: Paulina Òdena García.
Era el dia 14 de setembre del 1936. Vestia de miliciana, lluint la insígnia de l’aviació, i exercia la seva condició de dirigent comunista i de la JSU al cotxe on viatjava al Front. També exhibint la seva condició de corresponsal de “Mundo Obrero” i les inicials de “U. H. P.” que volia dir “Uníos hermanos proletarios”.
Diuen les cròniques que es va llevar la vida a l’altura del pantà de Cubillas, a prop de Granada, quan es van veure encerclats i abans de caure en mans de falangistes i feixistes. Granada, la del poeta universal assassinat unes setmanes abans, ja testimoniava la política de terror i terra cremada que van practicar les tropes franquistes, els moros de Franco i la legió Condor de Hitler i les tropes motoritzades de Mussolini.
Aviat farà 88 anys de tot plegat, i cal recordar-ho. Particularment per tal que arribi a les noves generacions. Un petit homenatge a les dones que ens han precedit en el combat per la defensa de les llibertats, els drets de les dones i per la igualtat, i els valors republicans contra l’opressió i el feixisme, que ja feia estralls a Europa.
Lina Òdena, malgrat la seva joventut, va tenir una intensa vida i un ferm compromís per un món millor. Autodidacta i emancipada molt jove, vol dir treballant i afiliada a la UGT, el maig de 1931 i amb 20 anys ingressa al PCE que la destina a treballar a la Joventut Comunista de Catalunya. Va conèixer l’impacte de la Revolució Octubre a l’escola del Partit a l’URSS, a on segurament li van arribar els impactes de l’activitat de l’Aleksandra Kol·lontai. Lina Òdena esdevindrà la secretària del Comitè Nacional de las “Mujeres Antifascistas de España”, l’agost de 1934. Es va implicar durant l’aixecament de l’octubre de 1934, i va fer campanya amb Dolores Ibàrruri, La Pasionaria, a les eleccions generals de febrer del 1936 que va guanyar el Front Popular. Lina Òdena va exercir la seva militància en un temps gens fàcil per a les dones. Els testimonis i la coincidència en el temps amb figures com Clara Campoamor, Federica Montseny, Victòria Kent, Zenobia Camprubí, o Maria Teresa León, per citar algunes, així ho ratifiquen.
Però la seva mort la va convertir en heroïna i una icona amb projecció internacional. Si aneu de visita al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, trobareu la impactant pintura que signa J. Pons, i que va ser exhibida per primera vegada al Pavelló de la República, a l’Exposició Universal de París l’any 1937. És un retrat a l’oli de Lina Òdena amb el seu mono de miliciana, empunyant una pistola. Juntament amb quadres tan rellevants com el Guernica de Picasso, Els segadors de Miró, la Montserrat de Juli González o La Font de Mercuri d’Alexander Calder.
Després de dècades en què aquesta obra va estar oculta o mig desapareguda, va aparèixer en diferents exposicions els anys 80. L’any 2021 va ser exposada per primer cop de manera permanent a les sales d’art modern amb motiu de la reordenació i ampliació de les sales de Guerra Civil, on es troba actualment. No us la perdeu!
De tot això i molt més van aprendre en una jornada conduïda per Maria Freixanet, directora del Curs de Lectures de Teoria Política Feminista, amb la sessió presencial que va tenir lloc el dia 6 de març a Barcelona, amb la participació de dues dones de la nostra Associació: Isabel Alonso i Consol Hernández. Qui signa aquesta crònica va ser un dels afortunats que va poder seguir en viu aquesta sessió d’història i compromís que encara ens emociona. Tal com em va succeir allà pels anys 60, quan vaig conèixer per primera vegada el nom de Lina Òdena. Jo era el responsable de la Joventut Comunista de Terrassa.
Isabel Alonso Dávila, autora de “Como un pulso”, i “Plaza de los lobos (1968-1977) Memorias de estudiantes antifranquistas de la Universidad de Granada”, entre altres publicacions, coordina la Comissió de Pedagogia de la Memòria de la nostra Associació (ACPEPF). Consol Hernández García, activista de les entitats veïnals i impulsora de polítiques d’igualtat des de diferents administracions, és també sòcia de l’ACPEPF, i vicepresidenta de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya (ABIC).
Les seves intervencions, complementàries, sobre la figura i l’impacte de Lina Òdena es poden seguir en aquesta gravació en vídeo.
Domènec Martínez García (Junta Directiva ACPEPF)
Us adjuntem en format PDF les intervencions d’Isabel Alonso Dávila [Enllaç aquí] i Consol Hernández García [Enllaç aquí], que es van presentar a la sessió presencial del 6 de març, al Curs de Lectures de Teoria Política Feminista: Feminisme en el temps de la República i la Guerra.