El 20 d’abril de 1963, ara fa 61 anys, a les cinc i mitja de la matinada, era afusellat Julian Grimau García per un escamot del règim franquista. Tenia 52 anys.
Era un dissabte de primavera, però Grimau no estava en condicions de gaudir de la benigna estació perquè el seu cos era una sèrie d’elements desconjuntats després que la policia el llencés per la finestra de la Direcció General de Seguretat mentre era interrogat i torturat des del dia de la seva detenció, el 8 de novembre de l’any anterior, 1962.
Julián Grimau era membre del Comitè Central del Partit Comunista d’Espanya. S’havia exiliat el 1939 amb la derrota republicana, primer a França i després a Santo Domingo. El 1940 havia fixat la residència a Cuba fins que el 1947 la direcció del PCE el crida a França i l’incorpora al nucli dirigent del partit.
Des d’aquell moment treballarà amb Domingo Malagón, el falsificador oficial del partit, un autèntic artista, autor dels “papers” que permetien l’activitat dels camarades sot una falsa identitat. Grimau farà viatges a Espanya desenvolupant una gran activitat clandestina, especialment a Madrid, fins a la seva detenció. Serà terriblement torturat sense que aconsegueixin cap informació i una farsa de Consell de Guerra el condemnarà a mort acusant-lo de delictes propis de la guerra civil, precisament quan es commemoraven els 25 ANYS DE PAU.
La matinada del 20 d’abril de 1963 va ser afusellat al camp de tir de Carabanchel (Madrid). Va ser el darrer mort de la guerra civil. De morts n’hi va haver més…
