Article del darrer Catalunya Resistent, 114. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Enric Cama
Els passats 27, 28 i 29 d’octubre, la “Federació Internacional de Resistents (FIR)” va celebrar a Barcelona el seu XIX Congrés. La FIR és l’organització que aplega a les federacions fundades després del final de la Segona Guerra Mundial a Europa per resistents, partisans, deportats, lluitadors supervivents a les files de la coalició anti-hitleriana i els seus familiars. Quan es va fundar a Viena l’any 1951, en plena Guerra Freda, l’objectiu central de la nova organització va ser la preservació de la pau i el llegat polític dels supervivents de la guerra. Es tractava de recordar a les generacions futures la resistència antifeixista en tota la seva amplitud política.
La FIR és una associació memorial que segueix fidel als objectius de la seva fundació, tal com es va formular al “Jurament de Buchenwald” que segueix essent vigent; és un compromís actual i una responsabilitat pel futur. És evident que el feixisme segueix viu sota noves formes i expressions. Els exemples de la seva vigència són, en els nostres temps, perillosament abundants, i això obliga a mantenir viva la idea de l’antifeixisme.
Aquesta idea la FIR la mantinguda al llarg de més de set dècades. Les aproximadament 60 federacions que la composen a 25 països d’Europa, Israel i América Llatina han anat realitzant un relleu generacional que ha estat un dels grans reptes de la majoria d’organitzacions. La desaparició de testimonis contemporanis i l’augment de la distància històrica fan necessari obrir noves vies per oferir als joves de les generacions actuals l’accés al coneixement històric sobre la lluita antifeixista als seus respectius països.
Malauradament, la “creació d’un nou món de pau i llibertat” encara no és una realitat, ans el contrari ressorgeixen arreu forces d’extrema dreta que ens volen portar a reviure situacions que semblaven derrotades per la història. Contra aquesta pretensió la FIR defensa una Europa conscient de les seves arrels antifeixistes, una Europa de totes les persones, especialment de les més febles, una Europa en la qual es reforcin els drets socials, una Europa que defensi la pau i les llibertats. El congrés de Barcelona va reafirmar els objectius antifeixistes i va abordar la manera d’aconseguir integrar les generacions actuals en aquest treball.
Avui, després de la pandèmia de Coronavirus, veiem compromesa la pau mundial per les guerres a Ucraïna i a Palestina, per unes polítiques reals de rearmament general i amb una Europa cada cop menys independent i amb menys capacitat d’intervenir positivament en el món. A Barcelona, el congrés de la FIR va abordar aquestes qüestions, va analitzar la difícil situació internacional i va prendre acords per enfortir el treball històric i memorial de l’organització.
En la inauguració del Congrés, el divendres 27, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, es va procedir al lliurament dels Premis Michel Vanderbort. Entre les premiades s’hi troben dues companyes nostres: Delfina Tomàs i Teresa Alonso.
El dissabte 28 el Congrés va dedicar tot el dia a treballs amb les delegacions dels països participants, abordant els objectius antifeixistes de la Federació i analitzant la integració de les generacions actuals en l’organització. També es va procedir a l’elecció de la direcció de la FIR en la qual, per primera vegada, va ser elegit un membre de la nostra associació. En aquest cas el nostre president, Carles Vallejo.
El diumenge 29, els congressistes van assistir a una ofrena floral al Camp de la Bota, on van ser afusellats gran quantitat d’antifranquistes, honorats per un immens mural que recorda la seva lluita i sacrifici. Després van dirigir-se a la Rambla del Carmel, al monument a les Brigades Internacionals, on van assistir al tradicional homenatge als brigadistes que van venir a Espanya a defensar la República i lluitar contra el feixisme.
Després d’un dinar tots plegats, vàrem dirigir-nos a l’Espluga de Francolí, a Les Masies, un edifici que durant la guerra va servir de seu a les Brigades Internacionals i on el 25 d’octubre de 1938 va realitzar-se un gran acte de comiat a les Brigades Internacionals que es retiraven d’Espanya. Després de les darreres intervencions i d’un refrigeri ofert per l’Ajuntament de l’Espluga es va tornar a Barcelona donant per finalitzat el Congrés.
