A Aurora Gómez, in memoriam.
L’estiu no és un bon temps per romandre a la presó, si és que hi ha un temps bo per estar empresonat… Aquests dies de molta calor en venen a la memòria els dies passats l’estiu de 1974 a La Model de Barcelona. Portava ja alguns dies empresonat sense que l’estada fos particularment desagradable De fet quan vaig arribar, crec recordar que era el 31 de juliol, traslladat des dels jutjats, després d’estar quasi una setmana a la Jefatura Superior de Via Laietana, havia experimentat una agradable sensació de tranquil·litat convençut que s’havia acabat de moment el malson d’aquella casa de l’horror on havia patit interrogatoris violents que havien creat una sensació de por durant tot el temps que vaig estar a disposició dels interrogadors.
L’anada fins La Model en el furgó policial ja va ser un viatge de “calors pujades”. En el mateix furgó anava la companya Aurora Gómez, malauradament jo no entre nosaltres, i que havia estat detinguda en la caiguda de l’assemblea de banca a partir de la qual van arribar a detenir-me a mi, que no treballava a la banca, però que era el responsable del Comitè del que depenia l’organització del PSUC de banca. La pobra Aurora també suava i no precisament d’angoixa, doncs en aquells moments la perspectiva d’anar a la presó era una perspectiva satisfactòria doncs apuntava a una situació de tranquil·litat lluny de la casa dels horrors. No, l’Aurora suava igual que jo, per la calor que feia en aquell furgó que més semblava un forn que una altra cosa. Els dos teníem un aspecte no gaire galdós, com era normal després de l’estada a mans de la Brigada Político-Social.
Un cop deixada l’Aurora a la presó de dones de la Trinitat Vella, vam arribar al carrer Entença i em van treure del furgó per fer els tràmits burocràtics, després dels quals van portar-me a la 2a galeria on passaria el que en deien “el període”, que era uns dies d’aïllament total, després del qual et traslladaven a una galeria “normal”, en aquell temps la 4a, dedicada als presos polítics. La calor en aquella cel.la del període era insuportable, i per les nits era difícil dormir. Però a l’endemà vaig tenir una agradable sorpresa. El pres que netejava la galeria en arribar a la meva cel.la va deixar-me, sense dir res, un paquet a terra al costat de la porta En obrir-lo hi havia dos llibres, un paquet de tabac i una nota en la qual s’explicava que coneixien la meva arribada a La Model per l’organització clandestina del PSUC i que m’esperaven a la 4t galeria, on em cuidarien dels maltractaments patits a la Via Laietana i agafaria la responsabilitat política del Partit a La Model.
El paquet i les notícies van animar-me després de tants dies de dissort, però el que realment em tenia aclaparat era la calor d’aquells primeres dies d’agost, calor que no oblidaré mai. Calor molt semblant a la ara estem suportant, I que encara recordo, ara amb una xic de nostàlgia ensucrada pel temps transcorregut.
Enric Cama
