Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 111. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Enric Cama
El passat 11 de febrer es van complir 150 anys de la proclamació, el 1873, de la primera república espanyola. La seva proclamació va significar una esperança de progrés en part frustrada, però que, malgrat tots els problemes que va haver d’enfrontar i la seva curta durada, va obrir les portes a importants novetats polítiques moltes de les quals van ser precursores de la democràcia a Espanya. Pérez Galdós va definir els esdeveniments de 1873 escrivint “La història d’aquell any és en part lluminosa i en part obscura”.
Espanya tindrà durant l’època contemporània molt pocs períodes democràtics, i la majoria dels governs desenvoluparan polítiques conservadores, autoritàries, amb un fort protagonisme dels militars. Durant el segles XIX i XX, seran nombrosos els pronunciaments, Cops d’Estat, revolucions, etc. la majoria de signe conservador i nombrosos també els intents, la majoria fracassats, d’acabar amb la dinastia borbònica i amb la monarquia d’Isabel II.
Els intents més reeixits de dotar a Espanya de règims democràtics seran les dues repúbliques: la primera (1873-1874) i la segona (1931-1939), que, especialment la primera tindrà una duració curta i accidentada (en quasi dos anys van haver-hi sis governs i tres eleccions).
En aquest sentit, un dels fets que van donar pas a la primera República serà la revolució de setembre de 1868, “La Gloriosa”, que inicia l’anomenat Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari (1868-1874), que comença amb la revolta de l’esquadra a Cadis i pocs dies després es consolida amb la victòria del general Serrano sobre l’exèrcit governamental a Alcolea. A moltes ciutats espanyoles es formen Juntes de govern que exigeixen l’abolició de la monarquia borbònica i la democratització del país. La reina Isabel II fuig en direcció a l’exili a França. Es desenvolupa aleshores un dels períodes més interessants de l’Espanya del segle XIX, en el qual s’establirà, malgrat una atzarosa època de fons, per primera vegada un règim democràtic, primer monàrquic i després republicà.
Durant els primers mesos el govern revolucionari, presidit pel general Serrano i en el qual el general Prim, destacat membre de la francmaçoneria, és ministre de la guerra, busca per Europa el candidat més idoni per ocupar el tron espanyol, respectant alhora l’equilibri entre les potències del continent. Finalment l’elegit fou el príncep Amadeu de Savoia, italià, que quan va arribar a Espanya per ocupar el tron es va trobar amb el cadàver del general Prim, el seu valedor, que acabava de ser assassinat. Sense Prim, el regnat d’Amadeu es va trobar aïllat i amb una situació força crítica, amb una gran crisi econòmica i una important divisió de les forces polítiques que havien impulsat la revolució. A això caldria afegir les revoltes carlines i la guerra dels independentistes cubans.
Malgrat tot, el nou govern provisional dissolgué les juntes revolucionàries i convocà eleccions per sufragi universal masculí. El resultat d’aquestes primeres eleccions seran unes Corts de majoria liberal, les quals van elaborar la Constitució democràtica de 1869, que convertia Espanya en una monarquia democràtica parlamentària, es reconeixerien les llibertats públiques i privades, la llibertat d’opinió, d’associació i de reunió, el sufragi universal masculí, la controvèrsia sobre la forma d’organització politico-territorial de l’Estat, etc.
La majoria de diputats són partidaris de la monarquia, però d’una monarquia democràtica. El diputat republicà Emilio Castelar, un dels millors oradors de la història parlamentària espanyola, va intervenir en la llarga sessió de les Corts del 10 de febrer de 1873, el dia que va abdicar Amadeu I, i vigília de la proclamació de la primera República, amb aquestes paraules: “Señores, con Fernando VII murió la Monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II la Monarquía parlamentaria; con la renuncia de Amadeo de Saboya la monarquía democrática: nadie ha acabado con ella; ha muerto por sí misma. (…). Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra Patria.”
La sessió va continuar ininterrompudament fins el dia següent, en el qual va ser proclamada la primera República i elegit Estanislau Figueras com a president del poder Executiu. El federalisme, en les seves diferents tendències, va jugar un paper molt important durant tot el període. El Partit Republicà Federal serà majoritari en diputats però estarà dividit en diverses fraccions. Els presidents es van succeint, tots federalistes. La fracció dels intransigents va abandonar les Corts per desacord amb la política de Pi y Margall. Va aparèixer el moviment cantonal per el qual en moltes ciutats es van constituir poders locals autònoms. En pocs dies, la revolta cantonal predominava a Andalusia, València, Múrcia, etc. A Andalusia van acordar transformar-se en República Social, una setmana després Alcoi es declarava independent, Cartagena va ser un dels cantons més intransigents, va apoderar-se de l’armada i va prolongar la seva independència durant sis mesos en els quals va resistir el setge de l’exèrcit nacional.
Davant d’aquest panorama el 3 de gener de 1874 el general Pavia fa un Cop d’Estat i el general
Serrano forma un govern de caràcter autoritari amb l’objectiu d’acabar amb la rebel·lió cantonal i les guerres carlines i convocar unes eleccions a Corts que decidirien la forma de govern, sense cap parlament que controlés el procés. Durant tot aquest temps es va anar preparant el retorn d’Alfons XII al tron, en una maniobra dirigida per Cánovas del Castillo. Cánovas volia que el retorn dels Borbons fos un fet unitari, però el 29 de desembre de 1874 el general Arsenio Martínez Campos es va avançar a Sagunt amb un pronunciament a favor de la restauració de la monarquia borbònica en la persona del fill d’Isabel II, Alfons de Borbó, el futur Alfons XII. L’exèrcit ho va acceptar i va iniciar-se un nou i llarg període de la història d’Espanya: La Restauració (1874-1931)
Però això ja és una altra història…..
