Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 109. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
El 27 d’agost de 1934 Antoni Benaiges arribava a Bañuelos de Bureba, un poblet d’unes 50 cases situat a 46 quilòmetres de Burgos, sense carretera ni electricitat. Aquell jove mestre català duia a la maleta una mica de roba, alguns llibres i el nomenament de mestre de la Escuela Nacional de niños y niñas del poble, que havia demanat en primera instància. Abans havia estat interí a Vilanova i la Geltrú i havia entrat en contacte amb la pedagogia de Célestin Freinet, un mestre comunista francès que propugnava una “escola del poble” que corregís les diferències generades per les desigualtats de l’entorn.
Amb aquesta intenció es va disposar a preparar l’edifici atrotinat que ocupava l’escola per convertir-lo en la “casa del poble” dels infants. A la planta baixa hi havia una quadra i un espai per jugar els dies de pluja. A dalt, l’habitació del mestre i l’aula, amb la pissarra, una estufa i uns bancs per seure. El 3 de setembre va rebre als alumnes, uns 30 nens i nenes d’edats diverses, i els va dir: “Jo sóc un més de l’escola, amb ganes d’aprendre amb vosaltres i de vosaltres”. Així començava la primera assemblea de classe que a partir de llavors regiria l’escola.
Durant dos anys a l’escola de Bañuelos es va escoltar música i es va donar veu als infants, que podien expressar lliurement les seves inquietuds i vivències dibuixant, escrivint textos que s’imprimien a la impremta, comprada amb els diners del mestre, per elaborar una revista trimestral (“Gestos” i “Recreo”) que enviaven a escoles d’arreu i que els servia per aprendre a llegir i a escriure. La revista va arribar a tenir 22 subscriptors que aportaven uns ingressos que servien per comprar materials per l’escola: tinta, paper sense pautar, carbó per l’estufa…
Benaiges va aplicar una pedagogia laica basada en els principis de solidaritat, treball cooperatiu, igualtat i expressió lliure, utilitzant tècniques com el text lliure, la correspondència escolar, la impremta i la cooperativa de mestres. Els seus alumnes gestionaven l’escola decidint en assemblea les tasques a fer, resolent els conflictes sense càstigs, acordant què volien aprendre. Així van sorgir projectes diversos, entre els quals destaca el coneixement del mar, que cap d’ells havia vist mai. El mestre els va prometre que anirien a Catalunya a veure el mar que havien imaginat i va preparar el viatge que farien l’estiu de 1936.
Però el 18 de juliol d’aquell any un escamot de falangistes el van detenir a Briviesca. Humiliat i torturat, el 19 de juliol el van treure de la presó per assassinar-lo, probablement a la carretera que va de Briviesca a Medina. Potser van llençar el seu cos a un pou proper. No hi ha certeses.
Van silenciar el mestre (com a tants centenars de mestres republicans) i també als seus alumnes, que van tornar al “¡Calla y obedece!” imperant a l’escola franquista. Es va perseguir als subscriptors de la revista escolar (la majoria van acabar afusellats). A les cases de Bañuelos es van amagar les fotografies que els havia fet el retratista, els quadernets van ser destruïts o entaforats a les golfes… ningú va tornar a parlar-ne. Anys després, el 2018, Sergi Bernal i Sebastián Gertrúdix van recuperar-ne la memòria en el llibre Els vaig prometre el mar.
El 24 de juliol de 2022 una delegació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme vam visitar l’escola de Bañuelos de Bureba. Ens va rebre el responsable de la Asociación Escuela Benaiges, una entitat que està restaurant l’antiga escola convertint-la en un Museu Taller Pedagògic de les tècniques Freinet, un espai en memòria del mestre Antoni Benaiges i dels seus alumnes, retornant-los la veu tants anys silenciada. Una visita emocionant i enriquidora.
La nova llei de memòria pot fer possible que la Escuela Benaiges sigui un “Espacio Nacional de Memoria”, en homenatge a tots els mestres represaliats i als seus alumnes, sovint oblidats. Treballarem conjuntament per fer-ho possible.
