A la darrera Assemblea General de l’Associació (18 de setembre) els temes de la Llei de Memòria Democràtica van suscitar un notable interès. Carlos Jiménez Villarejo va fer esment a diferents aspectes que cal millorar d’aquest text, entre ells, el tractament com “interès públic” d’entitats memorialistes com la nostra. Carles Vallejo, el nostre President, va informar de la nostra presència activa en el marc del Encuentro Estatal de Entidades Memorialistas, i també de les diferents reunions i aportacions escrites que hem fet arribar als grups parlamentaris (PSOE, UP) i al Secretari d’Estat de Memòria Democràtica. Al final de la jornada, a la presentació del llibre “Una esperança permanent”, l’autor, Enric Cama, es va referir al gran combat ideològic present a moltes esferes, la judicatura no és la única, i va deixar constància com exemple que “els hereus del franquisme tornen a col·locar en un carrer de Madrid el nom de Millán-Astray!, no cal dir res mes.”
A l’editorial de Catalunya Resistent del quart trimestre del 2020, i als dos articles signats per Marc Carrillo i Domènec Martínez, queda reflectida la nostra posició sense ambigüitats i les aportacions esmentades. Allà manifestem que cal articular una resposta institucional davant dels revisionismes, l’agressió contra els espais memorials (cementiri de l’Almudena, entre d’altres) i respecte les falses equidistàncies històriques (República versus Dictadura feixista); superant les mancances i limitacions de la Llei de Memòria Històrica del 2007, entre elles la del seguiment i compliment de la Llei, per evitar que segons qui governi (doctrina Mas o doctrina Rajoy: pressupostos zero) es quedi en paper mullat.
Aquest any 2021 la nostra Associació ha estat capdavantera en una aportació que considerem essencial “la memòria democràtica ha d’entrar a les aules, trencant dècades de silenci oblit, i fent de la veritat i la memòria, els valors democràtics i els drets humans una matèria compartida”. Les dues Jornades sobre Pedagogia de la Memòria (les podeu veure i consultar a la nostra Web), han tingut un ampli ressò. Durant aquest mes d’agost s’ha promogut un “Manifiesto por una verdadera inclusión de la Memoria Democrática en el Curriculum Escolar”. La gran acceptació i suport de les entitats memorialistes, de les autoritats acadèmiques, professorat i una llarga llista de persones implicades en la defensa de mesures que permetin “una actualització científica, didàctica i pedagògica en el tractament escolar i també de forma transversal” ha constituït la millor aportació de “la comunitat educativa al dret a la veritat, la justícia, la reparació i la no repetició, per prevenir els feixismes”. A les pàgines d’aquesta publicació trobareu el text del manifest.
Som ara en temps clau per fer un salt decisiu. Cal valentia per part del Govern de l’Estat per remoure els obstacles (modificació de normes i lleis vigents) i actuar en conseqüència, ratificant els tractats internacionals sobre Imprescriptibilitat dels crims de guerra i els crims de lesa humanitat. És a dir garantint que les institucions de l’Estat assumiran en primera instància la recerca de les persones desaparegudes, la investigació dels crims del franquisme, i també que seran bel·ligerants contra els autors de les agressions vandàliques al patrimoni memorial antifeixista i les associacions que fan apologia del franquisme i atien l’odi i la violència.
La tramitació parlamentaria del projecte de Llei de Memòria Democràtica suscitarà una reacció –com ja han anticipat- de la dreta i extrema dreta. Estem a les portes d’una gran batalla política i cultural. Tornen, sense pudor, els vells relats franquistes sobre la República, la Guerra i la Dictadura. “Pocs països han vist, com el nostre, la seva història tan manipulada”, afirma l’Enric Cama al text citat. El cap del principal partit de l’oposició, que mai han condemnat el règim franquista i que governa amb el suport de formacions xenòfobes i neofeixistes a Múrcia, Andalusia o Madrid, ja ha anunciat que si arriben al Govern derogaran aquesta Llei de Memòria Democràtica.
Això ens obliga ha estar molt amatents, valorant la ponència i el text que arribi al Congrés de Diputats. Conscients que res serà fàcil, atès l’actual correlació de forces. Practicar la intel·ligència política vol dir també, participar activament amb totes les esmenes que poden millorar el text. Com hem fet amb les nostres observacions sobre la creació de la Fiscalia i les seves atribucions. El reconeixement als militars de la Unió Militar Democràtica (UMD). El paper de la resistència de la guerrilla antifranquista i de la memòria antifeixista a Europa. La promoció de les polítiques públiques, el Consell de Memòria, el tractament fiscal, i particularment el finançament de les activitats previstes a la Llei i la jerarquització de les urgències: exhumacions, reparació víctimes, responsabilitat patrimonial, circuits i llocs de memòria (Carabanchel i Via Laietana, dos exemples), accés als arxius, entre d’altres. I com estem fent amb el grup promotor del “Manifest per una veritable inclusió de la memòria democràtica al currículum escolar”, articulant propostes concretes que facin del text finalment aprovat un instrument útil per les properes generacions.
En un context molt polaritzat, amb una representació parlamentaria al Congrés de Diputats i al Parlament de Catalunya de forces no neofranquistes sinó en permanent enaltiment de la dictadura i generadores d’odi contra les víctimes i les persones que van lluitar contra el feixisme, sembla intel·ligent, políticament, actuar amb el màxim d’unitat i cooperació amb el Govern de l’estat, fugint de maximalismes estèrils, per tal que aquesta Llei arribi a bon port. Ho diem des d’una Associació que aplega una memòria combativa de milers de persones que s’ho van jugar tot per un món millor i que va inspirar la declaració del Liceu en favor d’un Memorial Democràtic. Un Memorial Democràtic al qual li queda encara molta feina per fer.
Domènec Martínez