La proclamació de la República va obrir una gran esperança. Particularment en els drets de les dones. Per aquesta raó i en el marc de la pedagogia de la memòria al treballar l’esquema, una de les pràctiques més reeixides sempre ha estat el tema de la dona. La lluita pels seus drets, aconseguits durant la República, i la destrucció d’aquests drets i el retorn a una posició absolutament subalterna de la dona durant el franquisme. Us adjuntem aquest argumentari que fa servir el nostre company Enric Cama.
Una experiència pedagògica de l’Associació amb alumnes de 6è de Primària, 4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
A 2n de Batxillerat és problemàtica la realització de xerrades i exercicis sobre el tema degut a l’objectiu principal de l’assignatura: la Selectivitat, que limita el temps del curs davant d’un temari excessivament extens, qual cosa fa que els professors es mostrin molt reticents a deixar introduir temes externs al temari oficial de la Selectivitat. Aquesta qüestió queda solucionada, al nostre entendre, a l’aconsellar realitzar la nostra xerrada al 1r curs de Batx.
El tema de la dona com a eix central de l’experiència pedagògica.
En el meu treball amb alumnes, a col·legis i instituts, vaig confeccionar, ja des del principi, un esquema que ha estat de força d’utilitat a l’hora de desenvolupar les nostres xerrades a col·legis i instituts. Aquest esquema, titulat “De l’Esperança a la tragèdia” servia per explicar, en una primera part, el que representar la República i com la guerra (amb Hitler i Mussolini) va acabar amb l’esperança. En la segona part s’explica el que va ser la dictadura i la lluita per la democràcia.
Al treballar l’esquema, una de les pràctiques més reeixides sempre ha estat el tema de la dona. La lluita pels seus drets, aconseguits durant la República, i la destrucció d’aquests drets i el retorn a una posició absolutament subalterna de la dona durant el franquisme ha motivat un gran interès, especialment de les noies però també dels nois. Molts cops només aquest tema ja servia per explicar la diferencia entre la República i la dictadura, per posar en valor el que va significar perdre la República.
L’exposició d’alguns, els principals, drets decretats per la República, en concret els inclosos en la Llei de la Generalitat de Catalunya sobre la capacitat jurídica de la dona, del 19 de juny de 1934, i la seva comparació amb el contingut de la llei franquista del Código Civil, decretat el 1968, provoca incredulitat en les joves. La recomanació de que preguntin sobre el tema a alguna àvia i que facin una petita redacció, ajuda a veure millor que cap altre cosa les dues concepcions que van representen la República i la Dictadura.
Compararem dues lleis. Comparant-les hi ha coses que costen de creure avui, sobretot si considerem que la llei franquista és de 34 anys després!!
Diu la llei republicana en el seu article 1 que: “La dona té la mateixa capacitat civil que l’home” mentre que el Código Civil franquista diu en el seu article 57: “El marido debe proteger a la mujer y ésta obedecer al marido”
Diu la llei republicana en el seu article 2: “El matrimoni no és causa modificativa de la capacitat d’obrar de la dona” mentre que el Código Civil diu en el seu article 58: “La mujer está obligada a seguir al marido dondequiera que éste fije su residencia”.
Diu l’article 3 de la llei republicana: “La llei no concedeix al marit autoritat sobre la muller, ni li atorga la seva representació”. Diu el Código Civil en l’article 59: “El marido es el administrador de los bienes de la sociedad conyugal”.
En l’article 5 de la llei republicana podem llegir: “Cadascun dels cònjuges podrà, sense llicència de l’altre, adquirir per títol onerós o lucratiu, alienar o gravar els seus béns, comparèixer en judici i, en general, contractar i obligar-se i realitzar tota mena d’actes jurídics. Això no obstant, cap cònjuge no pot adopta sense consentiment de l’altre”. I atenció al que diu el Código franquista en el seu article 61: “Tampoco puede la mujer, sin licencia o poder de su marido, adquirir por título oneroso ni lucrativo, enajenar sus bienes, ni obligarse, sino en los casos y con las limitaciones establecidas por la ley.”
Finalitzem aquesta petita mostra de Dret comparat amb l’article 62 del Código Civil franquista, que diu: “Son nulos los actos ejecutados por la mujer contra la dispuesto en anteriores artículos, salvo cuando se trate de cosas que por su naturaleza estén destinadas al consumo ordinario de la familia, en cuyo caso las compras hechas por la mujer serán válidas. Las compras de joyas, muebles o objetos preciosos, hechas sin licencia del marido, sólo se convalidaran cuando éste hubiese consentido a su mujer el uso y disfrute de tales objetos.”
Complementa aquesta increïble exposició de la situació de la dona en la República i en el franquisme, la lectura de textos escollits de Pilar Primo de Rivera (l’explicació del personatge i la seva eterna permanència en un càrrec vitalici, només per ser germana -i de poques llums- del fundador de la Falange). Les seves opinions costen de creure en els temps actuals, i provocaven a l’aula, especialment entre les alumnes, expressions de rebuig al feixisme com no s’havien manifestat fins aleshores davant les exposicions d’altres manifestacions perverses d’aqueta ideología.
Diu Pilar Primo de Rivera en el V Consejo Nacional del Movimiento, celebrat a Barcelona
el 1941:
“Las Secciones Femeninas respecto a sus jefes tienen que tenir una actitud de
obediència y subordinación absoluta. Como es siempre el papel de la mujer en la
vida, de sumisión al hombre”
I el 1944 deia:
“Tenemos que tener detràs de nosotras toda la fuerza y decisión del hombre para
sentirnos más seguras y, a cambio de esto, nosotras les ofrecemos la abnegación
en nuestros Servicios y el no ser nunca motivo de discordia. Que ése es el papel
de la mujer en la vida:armonizar voluntades y el dejarse guiar por la voluntad
más fuerte y la sabiduría del hombre.”
I encara el 1961, vint anys més tard!, escrivia:
“El hombre es el rey; la mujer, los ninos, las ayudas, los necesarios complementos
para que el hombre alcance su plenitud”.
No cal dir que, focalitzant en aquest tema la classe, aquesta es d’una intensitat, i
d’una atenció gran.
Enric Cama