GENERACIONS TOP
https://politicaprosa.com/instants-de-memoria-collectiva/
Les cel·les de la presó Model de Barcelona ha tornat a ser l’escenari dels últims anys de la repressió franquista i dels primers moviments de l’esperançada transició amb la mostra «Generacions TOP». Nombroses fotografies i altres elements expositius impregnen la memòria individual i col·lectiva de diferents generacions.
Instants de lluita obrera, de lluita veïnal, de lluita estudiantil i de lluita feminista. Una gran assemblea de la SEAT, l’any 1976, un cop ja mort el dictador, i un grup de treballadors de la construcció reunits sota l’aixopluc d’una església. O els veïns de Roquetes construint amb les seves mans una claveguera, el 1964, per intentar començar a dignificar un barri que encara estava a mig fer.
No hi podien faltar imatges de la Caputxinada de 1966 o del Paranimf de la Universitat durant la celebració de les primeres Jornades Catalanes de la Dona, el 1976.
Javier Tébar Hurtado, Carlota Vidal Sánchez i Gerard Rodríguez Arellano, assessor i comissaris de la mostra, volen que sigui un homenatge als col·lectius que van ser claus en la construcció de la democràcia: «El principal desafiament del discurs expositiu consisteix a establir vincles significatius entre la generació que va viure aquestes experiències i les generacions més joves.»
Creuen que el títol condensa significats discordants. «Per a la majoria de joves actuals el terme TOP evoca excel·lència, mentre que per a la joventut que va viure sota la dictadura, aquestes lletres remeten al Tribunal de Orden Público (TOP), un instrument clau del règim». Aquest contrast entre generacions guia la mirada dels comissaris.
Alhora, pretenen qüestionar el relat sobre el tardofranquisme i la Transició: «Determinats usos públics del passat han propiciat narratives hegemòniques que solen subratllar el paper del desarrollisme econòmic dels anys 60 i 70 i el posterior esperit pactista i pacífic que va marcar el pas de la dictadura a la democràcia, deixant de banda la importància de la mobilització de la societat civil. Així, s’ofereix una història “des de baix”, que reivindica el paper de la gent.»