Joan Barrera 27 juliol 2025
Què pensen els joves sobre la memòria històrica? La resposta es va concretar diumenge, 27 de juliol, a l’Espai Jove Ca la Panarra del barri de Les Corts de Barcelona. Sis de la tarda, hora de partit. Coincidia la trobada amb la retransmissió de la final europea entre les seleccions femenines d’Anglaterra i Espanya. No és una circumstància menor, com es podia comprovar amb l’absència de grans moviments pels carrers de la ciutat.
Què pensen els joves sobre la memòria històrica? A la mateixa hora, sis de la tarda, es reunien en una de les dependències del centre cívic de Les Corts 40 joves que recorren els itineraris de l’exili republicà des de Navarra fins a Catalunya i poblacions del sud de França. De la dimensió d’aquella tragèdia convé parlar de xifres: unes 275.000 van passar pels camps d’internament francesos durant els primers mesos de 1939 i d’aquestes 200.000 no van poder tornar a les seves ciutats d’origen per les conseqüències que el retorn podia tenir en les seves vides i en la seva integritat física. La màquina repressora del franquisme era implacable.
Conèixer aquest fets, seguir els camins i els passos que permetien a aquests demòcrates protegir-se i salvar la vida, compartir l’experiència amb fills i filles de republicans espanyols i amb nens de l’exili donen accés a alguna de les respostes que han permès a aquests joves, integrants de la ‘Ruta al exilio 2025’ una de les activitats que promou el govern espanyol coincidint, el 20 de novembre, amb el 50è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, fer-se una idea del que va suposar aquell desplaçament forçat de milers de ciutadans a través dels Pirineus, indefensos i en situacions d’extrema precarietat.
L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF) ha aportat el seu testimoniatge a aquest relat històric a través de Carles Vallejo, president de l’entitat, i d’Antònia Jover, memòria del passat i memòria present, una reflexió conjunta en una atípica tarda de diumenge per afegir més arguments o recalcar, que mai està de més, com n’és d’important mantenir viu el record per a poder destriar els perills del present quan la llibertat i la democràcia viuen assetjades per populismes de tota mena. La trobada i l’interès va complir amb les expectatives.
Tornem a la pregunta inicial: què pensen els joves sobre la memòria històrica? Potser menys del que seria necessari, perquè memòria històrica és indestriable de memòria democràtica i és urgent la necessitat de recuperar el temps perdut, de fer front a la mesquinesa de qui pretén que el calendari ajudi a esborrar un passat que segueix viu i que convé recuperar, pel bé de tots, des de les aules, amb testimonis directes, trepitjant les rutes de l’exili, en definitiva, fent que les noves generacions comprenguin que la història no és una suma de fragments desconnectats i sense relació, alineats per a triar i escollir en funció d’interessos sovint inconfessables.
https://www.instagram.com/reel/DMoSFl1pJEK/?igsh=YmNlYTlsdG9vYmhi