Rafael Espinosa Morán. Grup de memòria de CC.OO. de Terrassa
L’exposició Generacions TOP que es va inaugurar el 20 de novembre a La Model ha tingut un gran èxit des del principi el que ha portat a diverses pròrrogues, la primera de les quals, fins al 31 de gener passat (ara ja serà fins el 31 de març al menys) va permetre dedicar una jornada a les experiències que s’estan duent a Terrassa al voltant d’aquella gent, homes i dones que van ser víctimes del franquisme però el van derrotar.
Unes processades per fer coses que la vigent Constitució reconeix com a drets fonamentals, unes altres detingudes i posades en llibertat a les poques hores, també les més ràpides o amb més sort que van evitar la detenció, també les que mantenien el perfil baix perquè eren responsables de l’aparell de propaganda, les petites impremtes que calia preservar, totes elles van ser persones que van vèncer la dictadura, perquè és cert que el dictador va morir al llit, però la dictadura tenia voluntat de perpetuar-se i va ser derrotada als carrers, evidentment amb el protagonisme dels que en els intensos mesos que van seguir a la mort de Franco van fer vagues, es van manifestar i van lluitar de molt diverses formes contra el continuisme que presagiava la composició del primer govern de la monarquia, però també amb l’imprescindible treball previ d’acumulació de forces que des de feia anys donà impuls a aquelles mobilitzacions. No debades, els darrers anys d’existència del TOP van ser en els que més processos es van obrir, les lluites s’estenien i obligaven a més repressió per intentar contenir la protesta, però això fou possible pel que ja s’havia sembrat.
Sobre tot això, posar la llavor i recollir els fruits (potser menys dels que s’haguessin volgut, però deu-n’hi-do) fa anys que treballen a Terrassa les entitats memorialistes i tres iniciatives que s’estan treballant en l’actualitat es van presentar en la jornada del passat 30 de gener a La Model . Tres iniciatives que s’alimenten del treball previ fet per companys com l’Enric Cama o el Domènec Martínez, amb d’altres, i que pretenen explicar per què la ciutat va ser coneguda com Terrassa la Roja i va desenvolupar un potent moviment antifranquista,
Per ordre de presentació en la jornada, la primera experiència el que pretén es donar un pas més en el treball que des de fa anys a aconseguit senyalitzar alguns punts emblemàtics de les lluites contra la dictadura. Tenim 6 plaques de la memòria en diferents indrets de la ciutat, una que està previst inaugurar aquest any i una vuitena que està tenint problemes amb els titulars del recinte on es vol col·locar, totes 8 fam un recorregut que va des del 1967 al 1976 i recorden episodis de les lluites per les llibertats. No es el moment aquí d’explicar-les, només es farà menció als fets que recorden: la manifestació de les pedres de 1967 a l’antiga estació del catalans; les celebracions clandestines del primer de maig a la Font de les Canyes a les afores de la ciutat; la vaga de 55 dies de l’AEG; el salvament de la fàbrica modernista Vapor Aymerich, Amat i Jover (actual seu central del Museu de la Ciència de Catalunya) de ser enderrocat per construir blocs de pisos; la plaça Roja de Ca n’Anglada, al costat de la parròquia del barri i on van confluir lluites veïnals, conflictes intraeclesiàstics i lluites obreres; la manifestació del 10 de setembre de 1976 per celebrar la Diada Nacional de Catalunya, prèvia a la de Sant Boi que es va celebrar el dia després; la parròquia d’Egara, on els capellans obrers van voler construir una missió obrera des de mitjans dels anys 60 y la darrera que quedarà en el pavelló de l’SFERIC, espai de moltes trobades antifranquistes, entre elles el primer míting comunista que es va consentir a tot l’estat des de la guerra. El pas següent, de manera telegràfica, es passar de les plaques de la memòria a una ruta de la memòria de la Terrassa antifranquista que visibilitzi el conjunt de plaques com un tot i faci palès l’abast del treball d’oposició a la dictadura que es va viure a la ciutat, que passi del fet aïllat a la visió de conjunt. Per tal d’aconseguir-ho s’està treballant en el disseny d’una APP que faci més accessible la informació i faciliti fer ús de la ruta per activitats pedagògiques i fins i tot com a ruta turística.
La segona experiència, es fase molt avançada, és l’estudi del perfil de les persones de Terrassa processades pel TOP que haurà de culminar en la publicació del llibre amb els resultats de l’estudi. Es tracta d’aprofundir en el treball de Juan José del Águila sobre el TOP que va aflorar les dades de tots el processos oberts per aquest tribunal d’excepció, analitzant al detall les dades del centenar de persones de Terrassa que van patir la seva persecució. A la jornada es va presentar una primera aproximació del que serà el llibre, avançant que la majoria de les persones eren homes, treballadors manuals, nascuts fora de Catalunya, de CC.OO. i del PSUC, processat per associació il·lícita o propaganda prohibida i d’una mitjana d’edat molt baixa. El treball definitiu esperem que es pugui publicar i presentar formalment aquesta tardor i inclourà un anàlisi més aprofundit d’algunes de les persones processades o la relació d’advocats que van intervenir en representació dels processats egarencs. Tot plegat una aportació per conèixer millor la realitat sòcio-econòmica, els perfils polítics, les diferents filiacions, les causes del processos i, en definitiva, la composició de l’antifranquisme militant.
La tercera experiència en marxa va sorgir de les inquietuds d’algunes persones que van formar part de les joventuts comunistes de Terrassa, fruit de la seva perseverança va ser la trobada d’un grapat d’antics militants de la JCC que van acordar reunir dades, a partir de l’elaboració d’una fitxa per ajudar posar negre sobre blanc les experiències personals del major número de persones. Des d’aquest punt de partida s’inicià el treball de recerca en l’abundant documentació existent en l’arxiu històric per poder fer un estudi en profunditat que es té la intenció de convertir en un llibre sobre la història de la joventut comunista de Terrassa en el anys 60 i 70. Motius hi ha de sobre, quan al 1970 es va crear la Joventut Comunista de Catalunya com organització (previ el debat intern de com organitzar-se) la militància de Terrassa era al voltant del 20 % de la de tota Catalunya. La creació dels clubs juvenils que servien per fer proselitisme polític a partir de les activitats de lleure de tot tipus, com es van crear uns com el JG (per Julián Grimau) o com es van aprofitar els que existien en algunes parròquies a partir d’iniciatives de cristians de base, la creació de les Comissions Obreres Juvenils, el treball fet en el moviment estudiantil, les vivències personals de bona part de la militància, configuraran, sens dubte, una bona aportació per conèixer com es van teixir aliances i es van acumular forces al llarg d’aquest anys.
La jornada va tenir una molt bona participació, amb més de 80 persones en la visita guiada a la Model que va fel el Domènec Martínez (en la seva majoria gent de Terrassa com és normal) i unes 60 en la presentació de les tres iniciatives en clau local que s’han comentat. Satisfacció general pels resultats i la convicció de què amb el treball constant i mostres com la de les Generacions TOP podem avançar en el reconeixement a les persones que, com deia l’Ángel Rozas, lluny de ser perseguides pel règim eren elles les perseguidores… fins acabar derrotant al franquisme.
