Article del darrer Catalunya Resistent, 118. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
per Consol Hernández García, Vicepresidenta de l’Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya-ABIC
“…Con los cuatro batallones que Madrid están defendiendo
se va lo mejor de España, la forma roja del pueblo.
Anda jaleo, jaleo… y Franco se va a paseo…”..
El passat 26 d’octubre va tenir lloc l’acte d’homenatge a les Brigades Internacionals en el 86è aniversari del seu comiat. Van obrir l‘acte “Adelante Brigada Internacional“ i “There Is Valley on Spain Called”, amb la càlida veu del cantautor i compositor Borja Penalba, Un any més ens vam emocionar al sentir l’escalf de tants amics i amigues, d’entitats, associacions i partits polítics. Representants del Districte i Institucions. Vam donar la benvinguda al Sr. Francesc Xavier Menéndez, en aquesta ocasió com a nou Director General de Memòria Democràtica, i al Sr. Lluís Rabell, regidor, que assistí com a Representant del Consell de Districte Horta-Guinardó. Som conscients de la importància de totes les persones que ens fan costat i fan seu aquest emotiu i necessari acte.
Homenatgem als i les Brigadistes Internacionals, amb l’ambició de mantenir viu el record d’aquells voluntaris i voluntàries, que l’any 1936 van venir al nostre país a defensar la Segona República, a lluitar contra el feixisme, a defensar la llibertat d’Espanya i també d’Europa. Eren conscients de la transcendència del que estava en joc. Quan les potències feixistes encapçalades per l’Alemanya nazi i el feixisme italià, estenien la seva influència arreu i col·laboraven decisivament en l’alçament reaccionari contra la legalitat democràtica de la II República espanyola van venir al nostre país conscients que aquí es lliurava una guerra no només entre espanyols sinó de conseqüències mundials. Veuríem com sis mesos després de finalitzar la dura guerra a Espanya, començava la II Guerra Mundial a Europa. Espanya havia estat laboratori i camp d’assaig.
Any rere any afegim noves dades a les històries de cadascuna de les més de 40.000 persones voluntàries, procedents de més de 50 països d’arreu del món, que ens van deixar la seva empremta, i milers d’elles també la seva vida. Van lluitar en tots els fronts de guerra, en la defensa de Madrid, Jarama, Belchite, Terol, a l’Ebre o al Segre. És nostra la responsabilitat, com Amical, de posar nom i cognom a cada història que ens vincula i agermana amb els defensors i defensores de la llibertat, a cada poble, a cada ciutat, com ja s’està fent cada cop més arreu del territori.
L’octubre de 1938, després del Pacte de Munic, el govern de la República va acordar la sortida de les B.I. del país intentant així que les tropes alemanyes i italianes abandonessin també Espanya. Aquestes no ho van fer i van continuar essent decisives per la victòria final de Franco. El 28 d’octubre de 1938, es va produir la desfilada de comiat de les Brigades a Barcelona. Pocs fets en la història han donat una lliçó tant gran de fraternitat entre els pobles, com ho van fer les Brigades Internacionals.
És la nostra obligació transmetre a les joves generacions l’exemple del seu idealisme. Un idealisme que s’enfrontava en aquell temps a un món on el monstre del feixisme estenia la destrucció i la mort. Avui es normalitza i s’estén el racisme, la xenofòbia, l’odi a la diferència. Veiem com partits a Itàlia, Àustria, EEUU… guanyen eleccions, sense avergonyir-se de les seves ideologies nazi-feixistes. Hem après poc de les lliçons del passat, el llenguatge de les bombes segueix segant les vides i cultures dels pobles per sobre el diàleg i l’enteniment. Ens enfrontem a una guerra al territori europeu, assistim perplexos davant l’horror a l’Orient Mitjà, a la barbàrie, al crim, la devastació i l’extermini del poble palestí, dels habitants del Líban i d’altres comunitats al món, fins i tot son atacats els contingents i agències de l’ONU, per part d’Israel. Hem de dir prou a tot plegat, cal recuperar la legalitat internacional. Hem de cridar ben fort “No a la guerra, ni a Europa, ni a cap lloc del món”. “No a la fabricació, venda i tràfic d’armament”. “No a l’extermini de cap poble”.
Aquest homenatge d’avui a les Brigades Internacionals, no pot ser un homenatge protocol·lari més, és un acte polític d’afirmació de la vida davant la destrucció i la barbàrie. És un acte de defensa dels valors universals dels Drets Humans, de la defensa de la pau, de la fraternitat y de la solidaritat, recollint el seu testimoni. No serem còmplices, aquests es el major homenatge que els podem retre. Reiterem que és amb aquest esperit i ideari que projectaven els Brigadistes Internacionals, que cal proclamar la nostra voluntat de mobilitzar-nos per aturar les guerres i el genocidi, per denunciar les causes que porten a migrar a milions de persones cercant una vida millor i que són tractades com a criminals, per denunciar els discursos i pràctiques d’odi de la extrema dreta a Europa i al món. Fem nostres les paraules de la nostra estimada Neus Català, quan ens diu: “Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea”. Nosaltres afegim, Per la causa de la humanitat, MAI MÉS!
Laura López Vollmer, va ser qui aquest any va convertir-se en la veu de la Pasionaria. Vam vibrar en escoltar-la, amb la seva interpretació de l’encès discurs de la diputada comunista Dolores Ibárruri. Discurs que havia pronunciat en sessió a las Cortes de la República, l’1 d’octubre de 1938, agraint als Brigadistes Internacionals la seva lluita quan ja era imminent la seva sortida d’Espanya.
“…Y mañana cuando la lucha termine, cuando sobre el horizonte de España alboreen los días luminosos de la paz, tenemos un deber que cumplir, un compromiso sagrado para con estos hombres, y es el de ofrecer a aquellos que todavía no tengan patria, nuestra patria española porque ellos supieron con su esfuerzo y con su sangre defenderla.”
En Miki Casellas, Lu Costa, Bruna Fernández, Ela Knapp, Bruno Bretones i Noa Rufas, alumnes de l’Institut Quatre Cantons, i en Joseba Landa, professor, en nom del jovent del seu centre i de ben segur que en representació de molts joves de Catalunya, ens van donar testimoni del gran treball que ja s’està fent en molts centres educatius transmetent la història real del nostre país, demostrant-nos com s’ha d’aplicar la Llei de Memòria Democràtica. Entre les paraules que ens van dirigir ens diuen,
“…Sabem que no van venir per cap recompensa. No van lluitar per medalles, no per títols, ni tan sols per cap reconeixement. Ho van fer perquè entenien que no hi havia un altre camí. Ho van fer per l’amor a la llibertat, pel rebuig a l’odi i a la tirania, i per la profunda convicció que el feixisme, en totes les seves formes, havia de ser derrotat. (…) Avui en el record del seu comiat, en evocar les paraules de Pasionaria, retem homenatge no sols als brigadistes que van caure a les trinxeres, sinó també a tots els que, fins el final dels seus dies, van mantenir viva la flama de la justícia i la fraternitat entre els pobles. Ens van ensenyar que la lluita per la llibertat no té fronteres ni banderes. No passaran! Aquesta va ser la seva promesa, i encara que les ombres del feixisme ens van envair, ens van deixar també el compromís etern de lluitar per la llibertat, per la justícia i per la igualtat. Gràcies brigadistes per ensenyar-nos que els ideals no coneixen fronteres. Gràcies pel vostre sacrifici, pel vostre compromís i per fer-nos recordar que la solidaritat sempre és la nostra millor arma…”
L’Esteve Bosch de Jaureguizar, referent del moviment “Poetry Slam”, va compondre especialment per l’acte d’homenatge un emocionant poema sense títol, per seguir amb el poema “El olivo” que està dedicat al que és públic i enllaça amb el discurs de Dolores Ibárruri quan diu: “No os olvidaremos y, cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victòria de la República española, !volved¡”.
Va cloure el seu recital amb un poema dedicat a l’assassinat de Federico García Lorca
“…Tocan campanas a muerto, des de Granada a México,
han matado al poeta, siguen vivos sus versos.
No tocan campanas a muerte des de Granada hasta México,
tocan campanas a verso, porqué el poeta es eterno,
inmortales son sus versos…”
En finalitzar, i abans de donar la paraula als parlaments institucionals que van emplaçar-nos a seguir treballant per restituir la memòria i recuperar els noms d’aquells homes i dones de les BI que no havien dubtat a posar-se a lluitar en defensa del poble i els valors de l a II República, Borja Penalva va interpretar tres conegudes i emotives cançons de les Brigades, que van ser corejades per una bona part dels assistents: “Fishia il vento”, “Quartermaster” i “Venga jaleo”.
Malgrat el dia de pluja, vàrem fer la tradicional ofrena floral al monument David i Goliat, una obra de l’escultor nord-americà Roy Schifrin feta en homenatge les Brigades Internacionals.
