Article del darrer Catalunya Resistent, 118. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
per Manel Risques Corbella
Aquesta exposició (La Model, 20.11.2024-31.1.2025), que tindrà vida posterior en un catàleg, és una iniciativa de l’ACEPF, coherent amb el seu compromís amb la Memòria Democràtica, en especial pel que fa a homenatjar i reparar la memòria dels represaliats pel franquisme: aquest fou ja l’objecte del gran acte que va celebrar-se al Liceu l’any 2002. Enric Pubill hi va llegir un manifest que reclamava la creació del Memorial Democràtic (seria una realitat el 2007) i la divulgació del coneixement i de l’experiència de la lluita contra la dictadura, en especial de l’antifeixisme que impregnà l’oposició al règim als anys 40 i 50’.
L’any 2010 l’ACEPF va donar un pas més i va vindicar l’antifranquisme dels anys 60’/70’. S’organitzà un altre gran acte (2011) a l’Auditori sobre la “Generació TOP”, precedit de l’aprovació d’un manifest “Memòria i Justícia: Contra la impunitat i l’oblit”: l’acte pot visualitzar-se a https://www.youtube.com/watch?v=3OWOjmQkoTE També es va posar l’èmfasi en la lluita contra la impunitat i en l’anul·lació de totes les sentències del TOP i de tots els tribunals franquistes.
Des llavors el moviment memorial ha continuat picant pedra, aconseguint petites/ grans conquestes, ha penetrat en el teixit social, s’ha fet present en l’agenda política i, a hores d’ara, és centre d’atenció de l’extrema dreta que el considera enemic a abatre i contra el qual dirigeix campanyes cap cop més agressives. Des de reactivar el relat franquista de deslegitimació de la República que justifica el “Alzamiento Nacional” fins a la reivindicar valors feixistes, autoritaris, reaccionaris, masclistes i racistes, promoure el blanqueig i l’exaltació de la dictadura. En paral·lel, s’insisteix en el relat “oficial” de la transició “pacífica” com a pacte d’elits, que entén l’adveniment de la democràcia com una concessió feta per personatges ”il·lustres” (el rei, Suárez, González, Carrillo, Fraga…), en detriment del que desmenteix la memòria de morts, ferits i represaliats que sacsegen aquells anys. I del que avala sense embuts la historiografia: que Franco va morir matant, i que això li va permetre morir al llit però no va impedir que el franquisme morís al carrer.
En aquest context, els 30 anys de la creació del TOP (1963) esdevenen una data oportuna per continuar “fent memòria” sobre el passat repressiu de la dictadura, tot posant l’èmfasi en la rellevància del TOP i del seu braç ”armat”, la Brigada Político-Social. I sobre els que impugnaren la dictadura i impulsaren actituds transgressores, moviments socials i organitzacions antifranquistes. En aquesta doble perspectiva volem remarcar que l’acció repressiva del TOP va ser tan dura com fallida:
- va fracassar en el seu intent de legitimar una justícia repressiva civil ja que s’emparà en els maltractaments i la tortura que permetien a la policia política redactar uns atestats que eren la prova de càrrec fonamental de fiscals i jutges per a formular les acusacions i dictar les sentències;
- el que va definir com a delictes esdevingueren poc després, drets constitucionals;
- no aconseguí aturar unes mobilitzacions que refermaren l’alternativa democràtica de l’antifranquisme i que impediren la continuïtat del règim fos des de la variant ultra, immobilista, o d’aquella que optava per liberalitzar-lo de forma controlada a partir de les Leyes Fundamentales;
- el mateix TOP no va sobreviure a l’acció dels qui havien passat per les seves dependències ja que no va suportar els embats d’una transició feta cop a cop i fou suprimit l’1 de gener de 1977.
Aquelles Generacions TOP que no s’estaven de vincular les llibertats amb la democràcia social van aconseguir posar fi a la dictadura. Tal com recull el plafó “La Memòria un exercici democràtic”: la conquesta de la democràcia no va ser la concessió d’una elit política. L’actual democràcia, amb tots els seus defectes, s’ha construït pas a pas amb cada dret guanyat. Les dones i els homes de les “generacions top” van fer de l’accés als drets la seva bandera. Així, la conquesta de la democràcia va ser possible gràcies al seu compromís i lluita constant en defensa dels drets i les llibertats.
Dels “defectes” de la democràcia volem destacar-ne un: la no depuració dels cossos de seguretat. Ben cert que la demanda no havia estat central als anys de la transició i que poques veus la posaren sobre la taula. Les continuïtats van ser un fet, de tràgiques conseqüències. I fou alarmant que governs democràtics amb majories absolutes, no complissin amb l’obligació de sanejar el sistema i, fins i tot, continuessin promocionant torturadors compulsius. No s’hi van atrevir: la seva gasiveria provocà que la no-depuració es convertís en la gangrena de la impunitat que va trasbalsar la democràcia. Aturar aquesta gangrena, acabar amb la impunitat i reconèixer els represaliats continuen sent objectius centrals del moviment memorial que, a hores d’ara té una prioritat: que la Prefectura de Policia de Via Laietana esdevingui un centre de la Memòria Democràtica del nostre país.
