Article del darrer Catalunya Resistent, 118. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
per Ulrich Schneider, Secretari General de la Federació Internacional de Resistents (FIR)
Fa cinc anys, la majoria de les celebracions del 75è aniversari de l’alliberament, especialment als memorials dels camps de concentració, es van suspendre a causa de les restriccions internacionals imposades per la pandèmia de coronavirus. Sí que es va fer una “commemoració virtual” o formes simbòliques de record. Aquest any ja estan en marxa els preparatius per al 80è aniversari als diferents països i llocs commemoratius. No obstant, alguna cosa serà fonamentalment diferent.
El 80è aniversari de l’alliberament/Dia de la Victòria serà el primer en què els testimonis, dones i homes de la resistència antifeixista i la persecució, ja no hi podran ser presents. En alguns d’aquests actes, com el recent de Banska Bystriza, els supervivents encara hi assistiran, i en alguns casos fins i tot podran parlar i transmetre el seu missatge a les futures generacions. Però en moltes commemoracions aquesta afortunada circumstància ja no serà possible. Aquest és un repte que hauran d’afrontar totes les associacions FIR dels països ocupats i alliberats de la barbàrie nazi.
Què significa això per a la nostra feina? Hi ha quatre aspectes especialment importants.
- Les associacions de veterans i els antifeixistes s’hauran d’esforçar més perquè la memòria de l’alliberament es mantingui en la memòria pública. No pot quedar reduïda a commemorar el “final de la guerra”, potser únicament amb una ofrena floral en un cementiri de guerra, també s’han de recordar els alliberadors de la coalició anti-hitleriana, les unitats militars de les forces aliades i la resistència antifeixista. Si els supervivents d’aquesta lluita ja no poden fer-ho, les organitzacions antifeixistes han de vetllar perquè aquesta lluita d’alliberament polític i els seus protagonistes continuïn formant part de la memòria nacional.
- El segon repte sorgeix amb la desaparició de la generació de testimonis, que eren els representants originals de les associacions de veterans. Les associacions antifeixistes han de jugar un paper adequat en aquest record. Exemples positius són els Comitès Internacionals dels Camps, en els quals queden molt pocs supervivents, però en els que participen familiars i altres descendents dels països des d’on van ser deportats els presoners. Aquests comitès porten molts anys implicats en la preparació de les cerimònies d’alliberament i fan la seva pròpia contribució a la memòria pública. Però aquest no és el cas de totes les commemoracions. En algunes regions, són les pròpies associacions antifeixistes les qui han d’organitzar aquests actes i és important fer-ho en el marc més ampli possible amb altres forces socials. S’hauria d’implicar als sindicats i altres forces de la societat civil per organitzar aquestes commemoracions junt amb les associacions antifeixistes.
- Un tercer punt important. En les seves intervencions a les commemoracions els testimonis sempre han aportat les seves experiències personals de resistència i persecució, el llegat dels supervivents. Això era acceptat en la majoria d’esdeveniments, fins i tot quan la posició política dels organitzadors era diferent. Però si els testimonis ja no poden parlar, han de ser els nascuts més tard els qui recordin el llegat dels supervivents. L’objectiu ha de ser garantir que el “Jurament de Buchenwald” o el “Manifest de Mauthausen”, per exemple, que encara són referents per al moviment antifeixista a molts països, s’incloguin en les celebracions d’alliberament. Només si és possible traduir aquest llegat al llenguatge actual, vinculant els reptes del present amb les experiències dels testimonis, aquestes commemoracions transmetran un missatge per a les futures generacions. No es tracta, doncs, de cerimònies ritualitzades d’ofrenes florals, sinó de maneres d’accedir a un record pel present i pel futur.
- L’últim punt al qual haurien de prestar atenció veterans i associacions antifeixistes és l’internacionalisme de la commemoració. Per descomptat, els països respectius recorden l’alliberament nacional de la barbàrie i l’ocupació nazis. La lluita reeixida per la pròpia llibertat és una part important del relat nacional. Però no s’ha d’oblidar que en gairebé tots els moviments partisans i d’alliberament, també hi va lluitar gent de molts països. Quan a Banska Bystriza es recordava que en l’Aixecament Nacional Eslovac hi van participar combatents de més de vint països, es posava de manifest la importància d’aquesta solidaritat internacional en la resistència antifeixista. Això també s’ha d’expressar en les commemoracions fent-hi participar convidats estrangers, representants de la FIR i les seves associacions membres. Així s’indica a les joves generacions que l’antifeixisme era i és un internacionalisme viscut.
