El dia 12 de desembre, a l’espai memorial de La Model i en el marc dels les activitats a l’entorn de la exposició “Generacions TOP” impulsada per l’Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme (ACPEPF), va tenir lloc la jornada “Lugares de Memòria como espacios de cultura, conocimiento i reconocimiento” organitzada per la mateixa ACPEPF y el Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Histórica y de Víctimas del Franquismo.
Si recordeu el passat mes de maig ens trobàvem a València als que eren ja el VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo d’on vam sortir reforçats en la nostra lluita com a col·lectius d’entitats pel Dret a la Memòria amb l’aprovació de l’anomenada “Carta de València” un document que serveix de marc de les prioritats de treball dels propers anys per consolidar aquest Dret;
- La definició de les mesures imprescindibles per garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme.
- Accionar la Ley de Memoria Democrática.
- Activació i desenvolupament reglamentari de la Ley de Memoria Democrática.
-
- Modificacions legislatives de la Ley de Memoria Democrática.
- Modificacions d’altres lleis que afecten subsidiariament a la Ley de Memoria Democrática.
- El Dret a la veritat i l’accés a la informació pública.
Del intens debat a València, i cal dir que en altres espais com en els darrers XIII Encuentros Transfronterizos de Memoria Histórica, Democrática y Antifascista de Logroño del mes d’octubre, va sorgir la necessitat de coordinar el treballs que s’està fent a desenes de punts de l’estat pel reconeixement d’espais de memòria que cal declarar, conservar i identificar com Espais Memorials, abans no sigui massa tard (en massa casos desgraciadament ja ho és).
Aquesta era, principalment, la intenció i voluntat de la Jornada de La Model i val a dir que el resultat és per un costat preocupant per la constatació del temps perdut per la no implicació de les administracions en reconstituir una memòria democràtica que ha quedat clarament coixa en aquestes dècades de democràcia, amb el que això implica de pèrdua de testimoniatges imprescindibles i de reconstitució i reconeixement a víctimes i descendents de víctimes, però per l’altre vam respirar un cert aire d’esperança en veure que el treball conjunt assegura una màxima repercussió i capacitat de guanyar temps al temps perdut; el dret a la memòria en aquest país és va lligada indiscutiblement també al dret a tenir esperança.
La sessió va tenir dos espais ben diferenciats però indubtablement lligats l’un amb l’altre; l’anàlisi sobre la política pública respecte als espaís de memòria democràtica a l’actualitat amb una brillant conferència de l’historiador d’EUROM i l’UNED Ricard Conesa, bon coneixedor de la situació actual en aquest aspecte memorial i de l’explicació de les polítiques de senyalització i recuperació d’espais per part de Jordi Font, director del Memorial Democràtic.
Un preàmbul que va servir per emmarcar la voluntat real de la jornada que no era altre, com ja hem comentat, que reivindicar espais incorporats en la nostra memòria, però, de moment, oblidats per part dels responsables públics en polítiques de memòria de les diferents administracions.
Vam tenir l’oportunitat de revisar situacions de desenes de reivindicacions locals, amb la voluntat de transformar-les en reivindicacions globals, amb els i les representants de les entitats que lideren cada una d’aquestes lluites, en un parell de intenses i denses taules.
És una necessitat col·lectiva global reivindicar el reconeixement d’espais com l’Edifici de la “Antigua Dirección General de Seguridad” de Madrid que lideren des del Foro por la Memoria de Madrid, o la “Antigua Carcel de Carabanchel” de la Plataforma Centro de Memoria. No descansarem fins aconseguir “l’Espai de Memòria a la Comissaria de la Via Laietana 43” a Barcelona, o seguir dignificant el “Cementerio, Fosa y Memorial de Paterna” i el voluntàriament amagat “Campo de prisioneros de los Brigadas Internacionales” a San Pedro de Cardeña.
Un altre història oculta i amagada és la del “Patronato de Protección a la Mujer” repartit per indignes institucions religioses de tot l’Estat i que probablement pel seu esbiax de gènere ha estat una història doblement menystinguda. Vam conèixer també l’espai del “Fortí d’Illetes” que l’Associació Memòria de Mallorca treballa incansablement, o les magnífiques rutes de recuperació dels “Camins de Llibertat. Les Rutes dels Maquis” que cuiden i recuperen els amics de l’Amical Antics Guerrillers.
Just després d’un llarguíssim -per la taula que vam formar entre totes- dinar, vàrem reprendre la segona taula de presentació de projectes amb la necessitat de dignificar l’espai dels “Memorials del Camp de la Bota” a Barcelona i les propostes d’espais dels “Amics de la Casa del Poble” de Palma de Mallorca o la reflexió sobre la necessitat de recuperar espais específics de la lluita i repressió del col·lectiu LGBTBIQ+. Un altre espai que reprèn amb força la seva demanda de senyalització i memorialització és la “Escuela de Artes y Oficios” de Logroño reivindicada per les entitats del darrer Encuentro Transfronterizo o el record necessari de la lluita dels militars democràtics de la AMMD a espais com el “Panteon de los Marinos Ilustres” i altres, així com el treball necessari a la “Fosa Comú del Cementeri de Castelló”.
La taula es complementà amb tres antigues presons franquistes que cal també senyalitzar i reivindicar com espais de memòria democràtica, que son la “Presó de Mataró” , la “Presó Franquista del Convent de la Mercè a Burriana” i la “Prisión Provincial de Caceres” que esperen infructuosament el seu reconeixement.
I encara un darrer espai que, amb un record molt emocionat i emocionant, va reivindicar Inga Oleksiuk, neta d’un Brigadista, va ser l’espai de “la Batalla del Segre i les Brigades Internacionals” que des de l’Amical Brigades Internacionals de Catalunya.
Com veieu són desenes els espais localitzats que cal identificar, senyalitzar, rehabilitar en alguns casos transformar en espais d’interpretació de la repressió franquista. La Ley de Memoria obliga. Cal voluntat política per interpretar aquesta llei, desenvolupar-ne el seu reglament i aplicar-la en la mesura en que sigui necessari en cada cas.
La Veritat, la Justícia, la Reparació passa per la recuperació, dignificació, senyalització i manteniment d’aquests espais memorials imprescindibles per garantir la no repetició de barbàries passades.
La jornada es va concloure amb dos missatges esperançadors, el de Andrea Carrera, jove historiadora d’Iridia i d’EUROM reclamant el dret de la joventut a ser receptors de la memòria i a la seva interpretació i el missatge de compromís conjunt i col·lectiu que, des de l’organització, va llançar Domènec Martínez García (ACPEPF) de recollir les aportacions, convertir-les en document de treball reivindicatiu i la voluntat de traspassar aquestes conclusions als responsables del Ministeri i responsables de polítiques de memòria democràtica de l’estat.
Nosaltres no defallirem en la lluita contra la desmemoria!
Antoni Coll Tort
Junta Directiva ACPEPF i de l’Ateneu Memòria Popular