acte d’homenatge a les Brigades Internacionals en el 86è aniversari del seu comiat

31-10-24

 

Parlament en representació de l’ABIC a l’acte d’homenatge a les Brigades Internacionals en el 86è aniversari del seu comiat.

Aquest Homenatge als i les Brigadistes Internacionals, el vam iniciar ara fa 27 anys, amb l’ambició de mantenir viu el record d’aquelles voluntaris d’arreu del món, que l’any 1936 van venir al nostre país a defensar la Segona República i ajudar-nos a lluitar contra el feixisme, la defensa de la llibertat a Espanya i també a Europa.
Aquells homes i dones eren molt conscients de la transcendència del que estava en joc en aquells moments, quan les potències feixistes encapçalades per l’Alemanya nazi estenien la seva influència arreu i col·laboraven decisivament en l’alçament reaccionari contra la legalitat democràtica de la II República espanyola. Van venir al nostre país conscients que aquí es lliurava una guerra no només entre espanyols sinó de conseqüències mundials. Sis mesos després de finalitzar la dura guerra a Espanya viuríem l’esclat de la II Guerra Mundial. Espanya havia estat on va començar tot.
Aquest acte d’homenatge i també de record, que ens ha de servir per afegir noves dades i coneixement a les històries de cada un dels més de 40.000 voluntaris i voluntàries, procedents de més de 50 països d’arreu del món, que ens van deixar la seva petjada, i milers d’ells també la seva vida, que van lluitar en tots els fronts de guerra, en la defensa de Madrid, Jarama, Belchite, Terol, a l’Ebre o al Segre.
És la nostra responsabilitat com Amical, posar nom i cognom a cada història que ens vincula i agermana amb els defensors i defensores de la llibertat, a cada poble, a cada ciutat, com ja s’està fent cada cop més, a reu del territori.
L’octubre de 1938, després del Pacte de Munich, el govern de la República va acordar la sortida de les B.I. del país intentant així que les tropes alemanyes i italianes abandonessin també Espanya. Aquestes no ho van fer i van continuar essent decisives per la victòria final de Franco.
El 28 d’octubre de 1938, es va produir el comiat de les Brigades a Barcelona en una de les mobilitzacions més grans que ha viscut la capital catalana. Era la manifestació del sentiment d’estimació del poble català vers els que havien vingut a defensar la II República en un gest que ha passat a la història com una gran lliçó de solidaritat internacional que no hem oblidat mai i el record del qual avui encara honorem després de tants anys. Pocs fets en la història han donat una lliçó tant gran de fraternitat entre els pobles, com ho van fer les Brigades Internacionals.
I per això estem reunits aquí, al peu del monument que els honora, per commemorar i transmetre a les joves generacions l’exemple del seu idealisme. Un idealisme que s’enfrontava en aquell temps a un món on el monstre del feixisme estenia la destrucció i la mort.
Hem après poc de les lliçons del passat, el llenguatge de les bombes segueix segant les vides i cultures dels pobles per sobre el diàleg i l’enteniment. Avui es normalitza i s’estén el racisme, la xenofòbia, l’odi a la diferència. Veiem com partits a Itàlia, Àustria… guanyen eleccions, sense avergonyir-se de les seves ideologies nazifeixistes.
Ens enfrontem a una guerra al territori d’Europa, assistim perplexos davant l’horror a l’Orient Mitjà, a la barbàrie, al crim, la devastació i l’extermini del poble palestí, dels habitants del Líban i d’altres comunitats, fins i tot son atacats els contingents i agencies de l’ONU, per part d’Israel.
Un genocidi (a on les principals víctimes, quantificades en desenes de milers, són les criatures, les dones i la població civil) realitzat amb total impunitat, amb l’armament i la protecció dels EEUU, i davant la incapacitat de la UE i una vergonyosa passivitat mundial.
En aquests moments de dissort internacional, caldria remuntar-se a l’esperit de les Brigades Internacionals, a la seva consciència solidaria, per enfrontar-se a l’horror de la violació dels Drets Humans més elementals que s’està realitzant.
Hem de dir prou a tot plegat, cal recuperar la legalitat internacional. Hem de cridar ben fort. NO a la guerra, ni a Europa, ni a cap lloc del món. NO a la fabricació, venda i tràfic d’armament. No a l’extermini de cap poble.
Hem de dir que no acceptem els camps de concentració externalitzats, que ataquen directament al Dret Internacional d’Acollida i Auxili, com està fent el Govern d’extrema dreta a Itàlia, amb l’aval i complicitat de diferents Governs de la UE, per tancar persones migrades que venen fugint de la pobresa, la misèria, les guerres i l’emergència climàtica, de les que no som aliens.
Aquest homenatge d’avui no pot ser un homenatge protocol·lari més, és un acte polític d’afirmació de la vida davant de la destrucció i de la barbàrie. És un acte de defensa dels valors universals i dels Drets Humans, de la defensa de la Pau, de la fraternitat y de la solidaritat, recollint el testimoni de les Brigades Internacionals.
Recordem que els primers voluntaris que es van fer brigadistes havien arribat a Barcelona, al juliol de 1936, per participar en l’Olimpiada Popular, contraposada a l’olimpíada feixista organitzada a Berlín pel govern de Hitler. Demà els recordarem a l’Estadi Lluís Companys. Defensaven la Pau, la igualtat, l’universalisme, la fraternitat i la solidaritat entre els pobles.
Reiterem que és amb aquest esperit i ideari que projectaven els Brigadistes Internacionals, que cal proclamar la nostra voluntat de mobilitzar-nos per aturar les guerres i el genocidi, per denunciar les causes que porten a migrar a milions de persones cercant una vida millor i que són tractades com a criminals, per denunciar els discursos i pràctiques d’odi de la extrema dreta a Europa i al món.
Sabem, perquè ja ha succeït, del perill del nazifeixismes, i els nacionalismes excloents. Confrontació i violència, odi i deshumanització. No ho podem tolerar!
No som ni podem ser indiferents, no serem còmplices, com vam aprendre de les Brigades Internacionals, aquests es el major homenatge que els hi podem retre.
Vull fer meves les paraules de la nostra estimada Neus Català, quan ens diu:
“Molta gent creu que lluitar és agafar un arma, però lluitar és unir-se per defensar una idea”.
Nosaltres afegim,
Per la causa de la humanitat, MAI MÉS!