Article del darrer Catalunya Resistent, 116. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Enric Cama
El passat 18 d’abril es va celebrar a l’Espai Assemblea de CCOO a Barcelona un acte de reconeixement al que havia estat president d’Iniciativa-Verds i Conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Saura.
La nostra associació es va afegir des del primer moment al reconeixement que, a manera d’homenatge, se li feia justament per tota una llarga trajectòria de lluita per contribuir a transformar una societat injusta i construir un món sense explotats ni explotadors, un món on un desigual bressol no comportés una desigual vida, un món, en definitiva, més just, sense les escandaloses desigualtats que proliferen arreu. Un món, com deia el poeta, de pa i roses per a tothom.
Els que vàrem tenir la sort de conèixer personalment Saura, de treballar amb ell durant anys, compartir militància i tenir-lo a prop com a dirigent del partit, sempre hem tingut d’ell una opinió molt favorable degut al seu tarannà negociador, lluny del sectarisme que a tants companys ha enverinat, a la seva categoria humana que el feia proper i amb un sentit de l’humor que ajudava a projectar d’ell una imatge amical que facilitava la seva tasca de direcció.
La seva contribució al Pacte del Tinell, que va capgirar la política catalana que feia massa temps estava sota l’hegemonia de Convergència i Unió; la seva activitat al front de la Conselleria de l’Interior va ser modèlica i va merèixer elogis de departaments similars de diferents països. Les innovacions que va introduir, com la instal·lació de càmeres a les comissaries, s’han demostrat, amb el temps, decisives per la seguretat dels detinguts, de la mateixa manera que es va implicar activament en la vida social i cultural del país, fent avançar el projecte d’una Europa Federal, unida en la diversitat, amb les seves contradiccions i dificultats.
Molts a l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme el coneixem de fa molts anys. Han passat moltes coses des que militaven en el PSUC; la situació ha evolucionat i ens hem anat fent vells adaptant-nos a les noves realitats i lluitant sempre amb fidelitat a uns principis que moltes companyes i companys, començant per Joan Saura, no hem abandonat mai. Les intervencions en l’homenatge que se li va fer reflectien aquesta història de fidelitats, voluntat de lluita i fraternal germanor militant.
Va ser un emocionant recorregut per una història que és també la història de molts, i especialment la història d’una munió de persones com Joan Saura que han dedicat bona part de la seva vida a millorar aquest món. Gràcies Joan. Ha estat un honor participar en aquesta lluita al teu costat.
