VI TROBADA ESTATAL DE COLECTIUS DE MEMÒRIA HISTÒRICA I DE VÍCTIMES DEL FRANQUISME

21-07-24

Article del darrer Catalunya Resistent, 116. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


Per Antoni Coll

València, 25 de maig de 2024

SENSE MEMÒRIA NO HI HA DEMOCRÀCIA
SIN MEMORIA NO HAY DEMOCRACIA
OROI MENIKGABE DEMOKRAZIA RIK E
SEN MEMORIANON HAY DEMOCRACIA

Ens reben a la seu de CCOO del País Valencià, en una bonica plaça del barri de la Xerea de la Ciutat Vella de València, tot indicant-nos com la porta principal del sindicat enfila directament de front al que havia estat la principal via de l’antiga ciutat romana. Ens acull un preciós matí assolellat per trobar-nos amb les més de quaranta entitats i associacions memorialistes de tot l’estat, convidades per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià que ens ha fet de magnífic amfitrió del VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo.

Estar a València aquest 25 de maig de 2024 celebrant aquesta trobada, no és un fet baladí, ben al contrari és una primera acció de rebel·lia en una ciutat dolguda front als actuals responsables polítics que li neguen la seva memòria d’urbs clarament republicana i clarament compromesa per la recuperació de la memòria democràtica col·lectiva. Aquesta és la primera mostra de la voluntat per treballar contra l’oblit imposat per les forces de la dreta i l’extrema dreta.

És partint d’aquesta primera convicció de la trobada, que omplim la sala de l’orgull i la dignitat dels i les representants de 41 associacions volgudament unides per un sentiment comú d’unitat d’acció contra la desmemòria, per escoltar les paraules d’Àngel González, president de la Coordinadora valenciana, i de Santi Mateu, secretari de memòria de CCOO del País Valencià que ens acull a la seva seu, i que ens signifiquen la importància que per a ells i les seves organitzacions, té el fet que estiguem a València per donar acollida i veu als no desmemoriats i estar aquí per defensar un dret que ens fa democràtics en un moment en que se’ns vol arrabassar fins la semàntica de les paraules; llibertat és llibertat, memòria és memòria i concòrdia és concòrdia!

Fa recança haver de recordar això precisament un 25 de maig, 85 anys després de que un altre 25 maig de 1939, un terrible bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre el mercat central d’Alacant replet de dones i nens, replet de gent treballadora que esperaven una remesa de peix fresc que havia arribat a port, amb la voluntat de sembrar terror sobre la població civil. Més de 300 víctimes enterrades en foses comuns al cementiri d’Alacant, que van haver d’esperar a l’any 1995 a que una comissió cívica promogués la col·locació d’una placa de reconeixement a les víctimes. Però a la Trobada de València es respira esperança. Es respira orgull i capacitat d’acció conjunta i unitària en un matí de intervencions de multitud d’entitats, organitzacions i col·lectius que han volgut venir a portar missatges de solidaritat i de voluntat d’acció coordinada des dels diferents espais que representen.

Soraira Hijosa, directora general de memòria (Gobierno de España) ens llença un missatge de lluita contra el revisionisme històric i la voluntat de protegir el relat que no ens poden imposar, afirmant que hem de posar les institucions al costat de la societat civil perquè l’extrema dreta no assumeixi responsabilitats de govern ni ens robi el relat col·lectiu.

Som conscients, va continuar Soraira Hijosa, que cal lluitar contra el revisionisme històric i la voluntat de protegir el relat que no ens poden imposar, i hem de marcar com a prioritat pels propers anys el treball per consolidar el dret a la memòria. Per la seva part Susana Gisbert, la fiscal provincial de memòria democràtica de València, fa una defensa de la seva figura institucional, poc estesa encara, per implementar la defensa de les víctimes i el drets a la veritat i la seva dignitat. També Mercedes Caballero, portaveu de memòria del PSPV, Rosa Pérez, ex-consellera de memòria democràtica del govern de la Generalitat valenciana i Coordinadora d’Esquerra Unida del PV, Gloria Tello, regidora de l’Ajuntament de València per Compromís, així com Adrián Abalón, representant de Podem al PV o Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del PV van manifestar la seves posicions favorables totalment a la causa de la memòria democràtica avui més que mai, quan s’està patint una trista pèrdua de llibertats i drets. No és només VOX qui dibuixa aquest escenari, és sobretot el PP qui té una responsabilitat absoluta en el disseny d’aquesta política de desmemòria.

Amb aquesta voluntat d’agrupar esforços per no fer passos enrere, es va iniciar el debat dels documents de la Trobada començant pels de la trobada anterior que, després de dos anys, era convenient revisar. Es va analitzar la feina feta, i es van posar en comú les accions y les prioritats de les diferents entitats. Es va redactar, i aprovar, la “CARTA DE VALÈNCIA”, un document marc que conjuga les prioritats de treball dels propers anys per consolidar el Dret a la Memòria. La Carta és un document sorgit del bon treball que durant mesos ha realitzat la Comissió de Síntesi, i que recull les conclusions del Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo respecte a temes principals en aquells moments: la definició de les mesures imprescindibles per garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme; activació i participació en el desenvolupament reglamentari de la Llei de Memòria, etc.

Ens vàrem sentir acompanyats en tot moment per la quantitat d’entitats i personalitats d’àmbit cultural i acadèmic presents a la Trobada, com Vicens Ferrer, d’Acció Cultural del País Valencià, per Juan Carlos Colomer, director de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València o l’Associació cooperativa Atelier per les dones represaliades a Colombia, que ens situen les guerres i conflictes actuals com a demostració de la necessitat de la memòria i que ens cal encara un reconeixement, estudi i recolzament científic als grups i entitats memorialistes en els seus treballs i iniciatives. Cal afegir, també, els missatges de suport gravats per personalitats de tot l’Estat: Paco Roca, Amparo Climent, David Ballester, Cristina Fallarás, Pablo Alcaltara, Fernando Hernández, Enrique Villalobos, Carlos Ollana, Joaquin Bosch, etc. En definitiva una primera part de la Trobada impregnada de positivisme, esperança i energia per continuar treballant en el convenciment que tenim la responsabilitat col·lectiva i l’obligació de dignificar la memòria actuant conjuntament a tots els pobles i ciutats contra els que es vol imposar l’oblit. Malgrat aquest intent, no podran esborrar la nostra memòria, ella és una aposta de futur.

A la “Carta de València” s’hi van incorporar temàtiques concretes plantejades per algunes de les entitats participants, entre elles l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme que va participar de manera activa, amb representació pròpia i formant part de la comissió de síntesi i de la Mesa del VI Encuentro. I també formant part de la delegació de l’Ateneu de Memòria Popular. En aquest sentit és important destacar que, com Ateneu, vàrem presentar el nostre manifest UNITAT CONTRA L’AVENÇ DE L’EXTREMA DRETA I EL FEIXISME, que degudament traduït al castellà, ha estat assumit com a document del VI Encuentro i serà fet públic a nivell d’Estat per recollir-ne adhesions.

És un regal poder participar en trobades d’aquestes característiques que tenen l’esperança com a nexe d’unió de totes les lluites de les diferents entitats memorialistes de l‘Estat, i que mantenint les seves característiques i condicionants pròpies, saben que només amb el treball conjunt i l’esforç col·lectiu seguirem guanyant el nostre Dret a la Memòria i a mantenir un relat que ens allunyi de l’oblit.
DRET A LA MEMÒRIA PER UN FUTUR DE DRETS!

Catalunya Resistent 116. Segon trimestre 2024. Marxa republicana (Madrid, 16 de juny de 2024) i 50è aniversari de la Revolució dels clavells (Lisboa, 25 d'abril de 2024).