Article del darrer Catalunya Resistent, 116. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Newsletter FIR 13 juny 2024
En el Congrés FIR de Barcelona de la tardor del 2023, les associacions antifeixistes d’Europa van fer una clara crida al perill de l’avenç dels partits d’extrema dreta. A la “Crida per Europa”, no només vam advertir d’aquest perill imminent. Vam formular el tipus d’Europa que defensem, és a dir, una Europa de justícia social, solidaritat amb els refugiats i altres persones perseguides, una Europa democràtica i orientada a la pau i als interessos de totes les persones que hi viuen, no els dels bancs i del gran capital.
La nostra crida va ser atesa per diferents iniciatives de la societat civil, sindicats, organitzacions socials, grups antifeixistes i antiracistes, grups ecologistes i juvenils. Tots van fer campanya per una Europa democràtica. Tanmateix, junts no vam aconseguir aturar l’avenç de les forces de la dreta. Tal com avançaven moltes previsions electorals, l’extrema dreta ha ampliat significativament la seva posició en molts països, encara que no en la mesura descrita en alguns escenaris del “pitjor dels casos”.
En primer lloc hauríem de preguntar-nos quina acceptació té aquesta Europa entre els votants. Malgrat que la participació ha estat més alta en alguns països, cal destacar que només hi ha participat la meitat dels 350 milions d’electors. Lituània s’ha situat a la rereguarda amb una participació inferior al 29%. A Estònia, on fins i tot es va poder votar telemàticament, només hi ha participat un 37,8%. Fins i tot a França i a Espanya la participació s’ha situat al voltant del 50%. A Alemanya, la majoria dels votants, fins i tot joves, han votat pels conservadors i l’AfD feixista.
Des d’una perspectiva antifeixista, també hi ha hagut resultats positius, especialment a Escandinàvia, on els demòcrates de Suècia i els “veritables finlandesos” han reduït a la meitat la seva quota de vots. També és positiu constatar que a Portugal i Espanya, Chega i Vox no han assolit els temuts resultats anunciats. Pel que sembla, la mobilització social contra l’extrema dreta ha fet efecte.
En canvi, el resultat a Bèlgica és alarmant, ja que els partits nacionalistes flamencs (N-VA i Vlaams Belang) han aconseguit més del 27%, mentre que a França el partit Le Pen “Rassemblement National” ha obtingut una victòria contundent amb un 31,5%. A més, el rival ultradretà “Reconquête” ha rebut més del 5% dels vots. A Àustria, l’FPÖ també ha esdevingut la primera força amb un 25,7% (+9%), un resultat molt preocupant de cara a les eleccions parlamentàries de la tardor. A Polònia, s’ha parlat de la “victòria” del proeuropeu Tusk. La realitat, però, és que només un 40% dels electors ha anat a les urnes i l’extrema dreta de PiS i Konfederacja ha aconseguit la meitat dels escons. La situació és similar a Hongria, on els mitjans han informat de pèrdues per al FIDESZ d’Orban. De fet, el seu màxim competidor era un antic funcionari de la FIDESZ i, al mateix temps, el partit feixista “La nostra pàtria” ha entrat al Parlament Europeu amb el 6,5%. A Itàlia, el govern feixista ha confirmat clarament el seu domini, amb la versió tàcticament adaptada de Giorgia Meloni (“Fratelli d’Italia”) que s’ha imposat amb un 30% davant la Lega i Forza Italia de Matteo Salvini que han quedat per sota del 9 % cadascun. Pel que sembla, les abraçades de Ursula von der Leyen i Meloni li han donat bons resultats. A Alemanya, l’AfD ha assolit el 15,9%. És evident que la mobilització social contra la dreta i l’allau mediàtic no han arribat als “nuclis de votants” de l’AfD. El fet que l’AfD sigui, amb diferència, el partit més votat als estats federals de l’est és dramàtic per a les properes eleccions.
Això vol dir que al Parlament Europeu hi entraran representants d’extrema dreta de gairebé tots els estats membres. Els propers debats se centraran en si serà possible que els partits d’extrema dreta treballin junts al Parlament Europeu. EKR i ID, els dos grups d’extrema dreta que fins ara han actuat per separat i ara tindran més de 130 escons, podrien convertir-se en la segona força juntament amb alguns “independents”. Tanmateix, hi ha moltes friccions i animositats polítiques entre ells que dificulten la constitució d’un grup parlamentari mixt.
Com a antifeixistes hauríem de mirar quins aliats tindrem al Parlament Europeu. Afortunadament, el nombre d’eurodiputats antifeixistes i d’esquerres ha augmentat. Es poden trobar en diversos grups parlamentaris, alguns d’ells com a “independents”. Considerem que la tasca de la FIR i de totes les federacions membres és establir un contacte viu amb aquells representants electes oberts a la idea de l’antifeixisme. Només així podrem aconseguir, durant els propers cinc anys, portar iniciatives de la societat civil al Parlament Europeu i rebre’n suport.
Finalment, cal esmentar un resultat especial. Tot i que les associacions antifeixistes durant més d’un any han intentat sense èxit que l’acusada antifeixista italiana Ilaria Salis tingués un judici sota l’estat de dret a Budapest, va ser nominada com a màxima candidata per un partit italià resultant escollida. al Parlament Europeu. Ara gaudeix d’immunitat i hi pot representar públicament les seves conviccions antifeixistes. Felicitats!
