“Els pitjors crims contra la humanitat tenen lloc ara mateix a Europa”, afirma la veterana directora polonesa Agniezka Holland, que retrata l’horror de la crisi migratòria a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Les persones refugiades de l’Orient Mitjà i Àfrica que intenten arribar a la Unió Europea.
Guanyadora del Premi especial de Jurat del Festival de Venècia 2023, la història que ens relata a “Green border”, ens interpel·la directament. Està succeint ara, al continent europeu que ha patit dues guerres mundials durant el segle XX, i que s’habitua, ara, a contemplar la quotidianitat de la guerra a Ucraïna i a Gaza, tant a prop, enarborant els principis de “la civilització, la cultura i els drets humans”. Incompatibles amb el nou pacte migratori aprovat a les institucions europees: control i externalització a les fronteres, i dinàmiques de retorn ràpid de les persones.
Aquesta pel·lícula hauria de ser exhibida a totes les aules, a totes les escoles i les universitats. Ens posa davant del mirall. I no podem restar indiferents. Cal anar-la a veure i fer divulgació. Més enllà del dia internacional de les persones refugiades.
120 milions de persones refugiades, sol·licitants d´asil i desplaçades internes. Origen i causes: les guerres i conflictes armats, persecucions, violències, sequeres (canvi climàtic) i creixement de les desigualtats.
A finals del 2023, hi havia 117,3 milions de persones desplaçades per la força a causa de persecucions, conflictes, violència, violacions als drets humans. ACNUR estima que el desplaçament forçat ha continuat augmentant els primers quatre mesos del 2024; de fet, a finals d’abril del 2024 la xifra superava els 120 milions de persones.
Sudan, Myanmar, Afganistan, Congo, Palestina i particularment la Franja de Gaza, amb més del 80% de la població desplaçada, generen unes de les situacions de crisis humanitàries més greus al món.
També els desplaçaments interns provocats pel canvi climàtic: sequeres, inundacions i calor extrema, exacerbant les necessitats i els riscos de protecció que enfronten les persones.
Europa, escenari també d’aquests conflictes, i Espanya amb molts pobles i territoris envellits, més deserts i més deshabitats, formen part d’aquests desplaçaments interns forçats pels desequilibris econòmics, socials i humanitaris, que no poden ser ignorats sota l’onada de turistes que omplen les nostres ciutats.
Tal com afirma Filippo Grandi: l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats:
Darrere d’aquestes xifres crues, que es mantenen a l’alça, s’amaguen innombrables tragèdies humanes. El patiment ha d’impulsar la comunitat internacional a actuar amb urgència per abordar les causes del desplaçament forçat”.
Filippo Grandi, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
L’ascens de l’extrema dreta a Europa i la utilització xenòfoba de les persones migrants i refugiades és un senyal d’alerta contra la deshumanització de l’esser humà. Hauria d’esser un senyal inequívoc per aturar, des de les institucions democràtiques, entitats socials i ciutadania, l’onada d’odi contra la memòria democràtica i els valors i drets humans. És això el que ens estem jugant. Democràcia o barbàrie.
Domènec Martínez García
