SENSE MEMÒRIA NO HI HA DEMOCRÀCIA
SIN MEMÓRIA NO HAY DEMOCRACIA
OROI MENIKGABE DEMOKRAZIA RIK EZ
SEN MEMORIANON HAY DEMOCRACIA
Ens reben a la seu de CCOO del País Valencià, en una bonica plaça del barri de la Xerea de la Ciutat Vella de València, tot indicant-nos com la porta principal del sindicat enfila directament de front al que havia estat la principal via de l’antiga ciutat romana.
Ens acull un preciós matí assolellat per trobar-nos amb les més de quaranta entitats i associacions memorialistes de tot l’estat, convidades per la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià que ens ha fet de magnífics amfitrions del VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo.
Estar a València aquest 25 de maig de 2024 celebrant aquesta trobada, no és un fet baladí, ben al contrari és una primera acció de rebel·lia en una ciutat dolguda front als actuals responsables polítics que li neguen la seva memòria d’urbs clarament republicana i clarament compromesa per la recuperació de la memòria democràtica col·lectiva. Aquesta és la primera mostra de la voluntat per treballar contra l’oblit imposat per les forces de la dreta extrema i l’extrema dreta.
Es partint d’aquesta primera convicció de la trobada, que omplim la sala de l’orgull i la dignitat dels i les representants de 41 associacions volgudament unides per un sentiment comú d’unitat d’acció contra la desmemòria, per escoltar les paraules d’Àngel González, president de la Coordinadora valenciana i de Santi Mateu secretari de memòria de CCOO del País Valencià que ens acull a la seva seu, i que ens signifiquen la importància que per a ells i les seves organitzacions, te el fet que estiguem a València per donar acollida i veu als no desmemoriats i estar aquí per defensar un dret que ens fa democràtics en un moment que fins la semàntica de les paraules ens volen arrabassar; llibertat és llibertat, memòria és memòria i concòrdia és concòrdia!
Fa recança haver de recordar això precisament un 25 de maig, 85 anys després de que un altre 25 maig de 1939, un terrible bombardeig de l’aviació feixista italiana sobre el mercat central d’Alacant replet de dones i nens, replet dei gent treballadora que esperaven una remesa de peix fresc que havia arribat a port, amb la voluntat de sembrar terror sobre la població civil. Mes de 300 víctimes enterrades en foses comuns al cementiri Alacant, que van haver d’esperar a l’any 1995 a que una comissió cívica promogués la col·locació d’una placa de reconeixement a les víctimes.
Però a València es respira esperança. Es respira orgull i capacitat d’acció conjunta i unitària en un matí de intervencions de multitud d’entitats, organitzacions i col·lectius que s’han volgut venir a portar missatges de solidaritat i de voluntat d’acció coordinada des dels diferents espais que representen;
Soraira Hijosa, directora general de memòria Gobierno España, que ens llença un missatge de lluita contra el revisionisme històric i la voluntat de protegir el relat que no ens poden imposar, afirmant que les institucions ens hem de posar al costat de la societat civil per que l’extrema dreta no assumeixi responsabilitats de govern ni ens robi el relat col·lectiu.
Son conscients, ens diu, de la demanda d’aplicació de la llei de memòria i de l’urgent desenvolupament del seu reglament.
Susana Gisbert, la fiscal provincial de memòria democràtica de Valencia, fa una defensa de la seva figura institucional, poc estesa encara, per implementar la defensa de les víctimes i el dret a la veritat i la seva dignitat.
També Mercedes Caballero, portaveu de memòria PSPV, Rosa Perez, ex consellera de memòria democràtica al govern de la Generalitat Valenciana i coordinadora d’Esquerra Unida del PV, Gloria Tello, regidora a l’ajuntament de València per Compromís, així com Adrian Abalon representant de Podem al País Valencià o Javier Parra, secretari general del Partit Comunista del País Valencià, van mostrar el seva significació amb la causa per la Memòria Democràtica avui més que mai que estem patint una trista pèrdua de llibertat i drets. No és només VOX qui dibuixa aquest escenari, és sobretot el PP qui te una responsabilitat absoluta en el disseny d’aquesta política de desmemòria.
I encara és més gratificant, si pot ser, sentir-se acompanyat i reconeguts per entitats de l’àmbit cultural i acadèmic representats aquí per Vicent Ferrer, d’Acció Cultural del País Valencià, per Juan Carlos Colomer director de l’Aula d’història i memòria Democràtica de la Universitat de Valencia o l’Associació cooperativa Atelier per les dones represaliades a Colombia, que ens situen les guerres i conflictes actuals com a demostració de la necessitat de la memòria i que ens cal encara un reconeixement, estudi i recolçament científic als grups i entitats memorialistes en els seus treballs i iniciatives.
Cal afegir el missatges de suport gravats per personalitats de tot l’estat; Paco Roca, Amparo Climent, David Ballester, Cristina Fallarás, Pablo Alcantara, Fernando Hernández, Enrique Villalobos, Carlos Olalla i Joaquin Bosch.
En definitiva una primera part de la jornada que va impregnar de positivisme, esperança i energia per continuar treballant en el convenciment de que tenim la responsabilitat col·lectiva i l’obligació de dignificar la memòria actuant conjuntament a tots el pobles i ciutats contra els que ens volen en l’oblit.
Sou una referència moral i d’acció. No podran esborra la nostra memòria. La Memòria és una aposta de futur.
Amb aquesta voluntat d’agrupar esforços per no fer passos enrere comença el debat dels documents de la trobada, que dos anys després de la darrera, necessitava repassar la feina feta, així com posar en comú les accions y les prioritats de les diferents entitats, i proposar en l’anomenada “Carta de València” un document marc que conjugui les prioritats de treball dels propers anys per consolidar el Dret a la Memòria.
La Carta de València aprovada definitivament a la jornada, es un document sorgit del bon treball que durant mesos ha realitzat la comissió de síntesi, i que recull les conclusions del VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo respecte a temes principals en aquests moments;
- La definició de les mesures imprescindibles per garantir els drets a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes del franquisme.
- Accionar la Ley de Memoria Democrática.
- Activació i desenvolupament reglamentari de la Ley de Memoria
Democrática.
- Modificacions legislatives de la Ley de Memoria Democrática.
- Modificacions d’altres lleis que afecten subsidiariament a la Ley de Memoria Democrática.
- El Dret a la veritat i l’accés a la informació pública.
A aquesta Carta de València, s’hi ha incorporat annexos respecte a diferents temàtiques concretes que s’han plantejat des de diverses entitats, que aprofundeixen i enriqueixen el document final.
L’ACPEPF hi ha participat de manera activa amb representació pròpia, i formant part de la comissió de síntesi i en la vicepresidència de la mesa del VI Encuentro, i també formant part de la delegació de l’Ateneu de Memòria Popular. En aquest sentit és important destacar que com Ateneu vàrem presentar el nostre manifest UNITAT CONTRA L’AVENÇ DE L’EXTREMA DRETA I EL FEIXISME que, degudament traduït al castellà, ha estat assumit com a document del VI Encuentro y serà fet públic a nivell de l’Estat per recollir-ne adhesions.
És un regal poder participar en trobades d’aquestes característiques que tenen l’esperança com a nexe d’unió de totes les lluites de les diferents entitats memorialistes de l’estat, que mantenint les seves característiques i condicionants pròpies, saben que només amb el treball conjunt i l’esforç col·lectiu seguirem guanyant el nostre Dret a la Memòria i a mantenir un relat que ens allunyi de l’oblit.
DRET A LA MEMÒRIA PER UN FUTUR DE DRETS!
Web del VI Encuentro Estatal de Colectivos de Memoria Democrática y de Víctimas del Franquismo.
Més informació:
