Article del darrer Catalunya Resistent, 115. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per: Enric Cama
Julian Assange (1971), com quasi tothom sap, és un periodista australià que va infiltrar-se, essent adolescent, en diversos sistemes informàtics, inclosos la NASA i el Pentàgon per obtenir informació. En 1991 les autoritats australianes el van acusar de 31 delictes informàtics, i ell es va declarar culpable de la majoria i va ser multat econòmicament. Amb els anys, Assange va treballar de consultor de seguretat informàtica.
El 2006 va crear WikiLeaks dedicat a intercanvis de documents “sensibles” i especialitzat en l’anàlisi i publicació de material censurat o restringit en relació a la guerra, l’espionatge i la corrupció. Un dels seus primers treballs va ser la publicació dels detalls -que EEUU mantenia en secret- del centre de detenció de l’exèrcit nord-americà a Guantánamo (Cuba), fent públiques les terribles condicions dels detinguts i les no menys terribles tècniques d’interrogatori.
Assange i WikiLeaks han guanyat nombrosos premis i nominacions, com el Premi Mandela de l’ONU (2015) i durant sis anys consecutius ha estat seleccionat com a aspirant al Premi Nobel de la Pau (2010-2015).
Gràcies a la col·laboració amb l’analista d’intel·ligència de l’exèrcit USA, Chelsea Manning (que treballava al Pentàgon sota el nom de Bradley Manning), Assange va publicar el 2010 quasi mig milió de documents principalment relacionats amb la guerra a Iraq i a Afganistan. En els documents s’hi detallaven operacions militars, informacions de intel·ligència dels EEUU, gravacions d’interrogatoris, etc. Aquell mateix any, WikilLeaks va publicar missatges diplomàtics altament confidencials dels EEUU que varen ser analitzats per un consorci de 5 importants medis de comunicació internacionals (The New York Times, Der Spiegel, The Guardian, Le Monde i EL PAIS.
Els EEUU van iniciar una persecució de Julian Assange acusant-lo de conspiració per intrusió informàtica il·legal, conspiració per a robar material classificat i obtenció, recepció i divulgació de “documents relacionats amb la Defensa Nacional”. Fins i tot va ser acusat de delictes sexuals pels quals va ser detingut a Londres el 2010. El juny de 2012, esperant l’extradició a Estocolm, va demanar asil a l’ambaixada de l’Equador que li fou concedit pel aleshores president d’aquell país Rafael Correa. Assange es va refugiar doncs a l’ambaixada de l’Equador a Londres on va romandre set anys del 2012 al 2019. El 2019, nou anys després de ser detingut van ser retirats els càrrecs d’abús sexual per manca de proves.
Assange va continuar refugiat a l’ambaixada d’Equador fins que el successor de Correa, Lenin Moreno, li va retirar l’asil, moment que va aprofitar la policia de Londres per detenir-lo. El 2022 el Tribunal Suprem del Regne Unit va decidir l’extradició d’Assange als EEUUU, decisió que l’equip de defensa de Julian Assange va recórrer i en aquests moments els magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gales estan encara valorant els arguments de la defensa per decidir si donen llum verda o no a l’extradició.
Una gran campanya internacional en defensa de la llibertat de premsa s’ha mobilitzat per defensar a Julian Assange, l’extradició del qual, si es produís, tindria conseqüències personals greus degut al seu estat de salut després de tants anys empresonat en dures condicions. Igualment l’extradició pot tenir conseqüències greus pel futur del periodisme i de la llibertat de premsa. Les últimes notícies sobre el tema és que el tribunal britànic ha aplaçat la seva decisió demanant al govern dels Estats Units garanties de que Assange no serà condemnat a mort. L’agonia s’allarga.
La nostra associació ha estat i està decididament al costat del periodista australià, i hi continuarem considerant que és un honor participar en la lluita per la llibertat d’informació en uns moments en que les informacions són, per elles mateixes, motiu de controvèrsia política.
