Article del darrer Catalunya Resistent, 115. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per: Isabel Alonso Dávila
El Tribunal de Orden Público (TOP) va se creat, ara fa una mica més de seixanta anys, per una llei del 2 de desembre de 1963, en un context de canvis socials en l’Espanya franquista on començaven a aflorar amb més força moviments com l’obrer i l’estudiantil. A més, els consells de guerra contra els miners asturians l’any 62 i, molt especialment, el que es va seguir contra Julian Grimau al 1963, que va acabar amb el seu afusellament, van provocar una sèrie de pressions internacionals sobre un règim, el franquista, que havia sigut admès a l’ONU vuit anys abans (1955) però que seguia demostrant amb les seves lleis i les seves actuacions que era un règim dictatorial on no es respectaven els drets humans establerts al 1948.
Fins a la creació del TOP, la lluita antifranquista era jutjada i condemnada per tribunals militars, com a delicte de rebel·lió militar. Però, a final del 63, sense substituir totalment a aquests tribunals militars en la persecució de la dissidència política, que van seguir actuant, el TOP va ser el principal encarregat de jutjar la protesta política i laboral tipificada com a delictes que alteraven l’ordre públic. Incloïa els delictes polítics d’associació, propaganda, impressió clandestina, opinió, reunió, manifestació, vagues, delictes contra les lleis fonamentals, insults contra els herois del Movimiento Nacional… I també, coses del nacional-catolicisme, la blasfèmia o “la difusió d’informació perillosa per la moral”. I ja sabem el que significava el concepte “moral” en aquells anys: la moral catòlica, amb una obsessiva mirada sobre les relacions sexuals fora del matrimoni i el control del cos de les dones i de la seva forma de vestir, caminar, pentinar-se, maquillar-se, etc. Com podem veure, els delictes que jutjava el TOP són drets en democràcia. La seu d’aquest tribunal es va establir a Madrid, al Palacio de las Salesas. On ja estava, i continua estant, el Tribunal Supremo.
Segons un estudi de Clara Núñez i Raul Ramírez, el 53% de les persones sentenciades pel TOP ho van ser per la seva participació al moviment obrer, el 23% al moviment nacionalista (d’aquestes el 79% al basc, el 9% al gallec, el 7% al català, el 3% al canari i el 2% federalistes), el 15% a l’oposició universitària i en un 9 % no està definida.
Durant aquest any 2024, la nostra associació està portant a terme el “Projecte Generació TOP”. Aquest nom, el de Generació TOP, tan ben aconseguit, és hereu d’un moment de la història de la nostra associació. Així ens ho va explicar Montse Torras a un article que podeu trobar a la nostra web: “l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, per commemorar el 30è aniversari de la seva legalització, va programar diverses activitats, l’acte central de les quals va ser un Homenatge a la GENERACIÓ TOP, celebrat l’1 de març de 2011 a l’Auditori de BCN.”
I, ara, amb l’ajut inestimable de les publicacions que han donat a conèixer la història i les dades del funcionament d’aquest tribunal especial, entre d’altres que més de 53.000 persones van ser processades per aquest tribunal que va dictar 3.798 sentències, de les quals 2.839 van ser condemnatòries, la nostra associació està portant endavant diverses activitats lligades a aquest projecte. En citarem, ara per ara, dues. La primera, la gravació d’un conjunt de vídeos que hem anomenat “Testimonis de la Generació TOP”. En teniu més informació a la nostra web i molt especialment al nostre canal de Youtube on s’estan penjant. L’altra, que neix del desig d’arribar a les generacions joves i que s’està portant a terme gràcies al Memorial Democràtic, consisteix en portar testimonis d’aquesta generació a les aules. En el moment d’escriure aquestes línies, ja hem arribat a 154 alumnes i, segons la programació de les sessions que queden, a final de curs haurem arribat a més de 600.
Resumint, en aquest 2024 volem posar un dels nostres focus en donar a conèixer aquesta part del nostre passat, la de la generació TOP, que explica el nostre present, i ens pot ajudar a seguir construint un futur basat en els principis, sempre vius, de la trilogia republicana: Llibertat, Igualtat i Fraternitat (incloent en aquesta última, la sororitat i la solidaritat).
EL TOP. PER SABER-NE MÉS. QUÈ LLEGIR?
El Top. La represión de la libertad (1963-1977) – Juan José del Águila
El 2020, Juan José del Águila, va publicar, a través de la Fundación Abogados de Atocha i el Ministerio de la Presidencia, una segona edició, ampliada, del seu llibre, fonamental, sobre el TOP. A través de la seva lectura ens trobarem amb els antecedents històrics de la creació d’aquest tribunal especial per a la repressió política, i el seu funcionament fins a la seva desaparició, que va superar en una mica més d’un any la mort del dictador. A més, uns interesants apèndixs ens permetran conèixer els advocats i procuradors que van actuar davant del TOP i, molt especialment, els noms de les persones processades que van arribar a ser jutjades. És, per tant, aquest llibre, un llibre de lectura i/o consulta imprescindible i que està a l’origen (la seva primera edició) de la resta de publicacions que citem a continuació.
Topcat 1963-1977. L’antifranquisme català davant del Tribunal de Orden Público
El 2010, la Fundació Cipriano García de CCOO-Catalunya, conjuntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat, van donar a la llum aquesta utilíssima publicació, coordinada per Javier Tébar. Es centra a la repressió judicial exercida pel TOP als antifranquistes que vivien i treballaven a Catalunya o que, d’origen català, vivien a d’altres zones de l’estat. També a aquells no catalans, que, residents fora de Catalunya, van ser detinguts aquí. Després d’introduir-nos al context de la creació del TOP, passem a conèixer als protagonistes: els processats i processades per aquest tribunal: homes i dones, estudiants i treballadors i treballadores, de diversos orígens territorials, militants de CCOO i d’altres organitzacions clandestines, majoritàriament del PSUC. Advocats i advocades també tindran un espai.
https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2013/10/topcat-1963-1977.pdf
Peatones de la historia del Baix Llobregat
El 2006, l’Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat va publicar aquest llibre, que ha sigut reeditat per l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat el 2018, amb la col·laboració del Memorial Democràtic. Entre els testimonis i les biografies que reuneix, trobarem moltes persones processades pel TOP. A més, a l’annex 6 apareix una relació dels 57 treballadors empresonats, de la comarca del Baix Llobregat, entre 1965 i 1974; a l’annex 11, la relació dels 113 detinguts de l’assemblea de Catalunya del 28 d’octubre de 1973 i a l’annex 20 trobem una relació de dotze encausats del Baix Llobregat, dels quals 10 ho van ser pel TOP, facilitada per l’advocat laboralista Ignasi Doñate Sanglas.
La repressió del “Tribunal de Orden Público” a Sabadell
El 2021, la Fundació Bosch i Cardellach i CCOO del Vallès Occidental i Catalunya Central ens van fer a mans, apropant el focus a Sabadell, una publicació també molt útil, coordinada per Glòria Dalmau Pons i Antonio Rodríguez Gailián. Com ens diuen a la presentació “té per objectiu donar a conèixer, especialment a les noves generacions, un des elements repressors que va utilitzar el franquisme en contra dels moviments opositors”. L’exposició que es va organitzar a Sabadell sobre el tema i aquesta publicació, que ens permet apropar-nos a les persones de Sabadell processades pel TOP, segur que permetrà a la ciutadania, i molt especialment, al professorat i l’alumnat del Vallès Occidental conèixer des de les distàncies curtes aquesta part fonamental de la nostra història.
Antifranquistes de Mataró davant del Tribunal de Ordre Públic (TOP)
El 2022, al número 53 dels Quaderns de la fundació Nous Horitzons, Juan Ortiz Olmedo ens permeria conèixer, també apropant l’enfoc, els antifranquistes de Mataró que havien passat davant del Tribunal d’Ordre Públic. El 2023 es va fer una segona edició d’aquesta publicació que, després de posar-nos en context, ens planteja com als anys del TOP el jovent antifranquista va agafar el relleu de la lluita de mans d’aquella heroica primera generació dels anys 40 i 50, i ens presenta unes petites biografies d’aquells joves lluitadors de llavors i les seves militàncies, que van lluitar per construir una societat democràtica amb drets no només polítics, sinó també socials.
I un article:
Sara Núñez de Prado Clavell i Raúl Ramírez Ruiz, “La oposición al franquismo en las sentencias del TOP: Organizaciones políticas y movimientos sociales”, Cuadernos de Historia Contemporánea, 2013.
