En la commemoració del 50 aniversari del 25 d’abril, la delegació de l’ACPEPF ha viscut uns dies molts intensos, d’emocions i moments històrics que sempre recordarem i formaran part de la nostra memòria històrica viscuda, en primera persona, en directe. El 25 d’abril de 1974 érem joves que vam celebrar la revolució dels clavells amb molta alegria i il·lusió.
L’URAP (Uniaö de Resistentes Antifascistas Portugueses) és l’organització que ens va rebre i va acompanyar sempre. Va preparar unes visites molt interessants: el Museu Aljube, la Fundació José Saramago, Manifestació 25 d’abril, Conferència Internacional “50 años del 25 d’abril- Democràcia, paz e liberdade. Fascismo nunca mais” i el viatge a Caxias i Peniche.
Tota la delegació estrangera va quedar impressionada pels actes que s’han realitzat aquest dies i pels mils de participants a la Gran Manifestació de Lisboa i de moltes altres ciutats de Portugal.
El 24 d’abril vam assistir al sopar que va organitzar l’Associació 25 d’abril a l’Estufa Freda de Lisboa: “Jantar commemorativo 50 anos 25 Abril”, pels fills i nets dels Militars d’Abril i els militars que hi van participar, que encara hi son. Va ser molt emocionant veure aquell espai amb 900 persones, cantant Grandola, Vila Morena, dretes i agafades per les espatlles seguint el ritme de la cançó, tal com ho van fer el 25 d’abril de 1974. No hi va faltar el “25 de Abril Sempre! Fascismo nunca mais!. Crida que ens va acompanyar tots els dies.
El 25 d’abril vàrem visitar el Museu do Aljube – Resisténcia e Liberdade, amb la directora del museu que ens va mostrar la gran quantitat de documentació que han preparat pel 50 aniversari, i ens va explicar la historia de l’edifici durant el règim dictatorial (1926-1974), els seus mitjans repressius, així com la resistència dels lluitadors contra la dictadura i la seva lluita anticolonial, fins que la van enderrocar el 25 abril de 1974.
Després vam visitar la Fundació José Saramago acompanyats pel seu director, que ens va explicar el recorregut de l’escriptor des del seu naixement a Azinhaga fins la seva mort a Lanzarote. Les seves cendres descansen davant de la Fundació, al costat d’una olivera de la seva ciutat natal, Azinhaga do Ribatejo. En acabar la visita tota la delegació estrangera (unes 15 persones) vam dinar a un restaurant, al costat de la Fundació. A l’hora del cafè ens vàrem posar a cantar “Grandola; Belle Ciao, El pueblo unido jamás serà vencido” i tot el restaurant s’hi va afegir. Van ser moments emocionants!!!
Manifestació 25 d’abril a Lisboa
El punt de trobada amb l’organització de l’URAP ( era a l’Avinguda Pombal cantonada Avinguda Liberdade a les 14:30h. Allà hi havia un camió que portava les banderoles, pancartes…i on vam estar esperant més de 2 hores i mitja per començar a caminar. Quan vam iniciar la marxa, que va durar 2 hores més, fins a la plaça del Rossio, nosaltres agafades a la pancarta de l’URAP “25 de Abril Sempre! Fascismo nunca mais”, cridant l’eslògan i cantant vam fer tota l’avinguda Liberdade. Estàvem molt emocionades i orgulloses de participar, va ser un altre moment d’una emoció entranyable!! per no oblidar mai més!! Al arribar a la plaça del Rossio hi havia un escenari amb actuacions musicals i tot sovint tornaven a cantar, Grandola Vila Morena. Tota la manifestació vam anar acompanyades per les batucades, joves de diferents organitzacions i sensibilitats, sindicats.. …..
El 26 d’abril es va celebrar la Conferència Internacional, on van intervenir totes les delegacions estrangeres i organitzacions portugueses. Totes les intervencions feien referència a les properes eleccions europees i de lluitar contra el feixisme!!!
El 27 d’abril. Va ser un somni fet realitat !!!
L’últim dia es va fer el viatge al Monument “Libertadores e Liberados” a Caxias, per commemorar l’alliberament dels presos polítics del règim feixista i la Inauguració del Museu Nacional de la Resistencia i la Llibertat a Peniche, que fins ara no s’havia pogut inaugurar perquè el Govern volia transformar una de les presons més sinistres de la dictadura, el Fort de Peniche, en un hotel de luxe, però la població va lluitar fins a aconseguir-ho, degut a que era el major símbol de la resistència antifeixista i de la lluita per la llibertat. Abans d’entrar al Fort, entonant l’himne del MFA (Movimento das Forças Armadas), mils de persones de tot el país van omplir els carrers de Peniche, i a la capçalera hi anaven ex presos polítics i personalitats aixecant els clavells d’abril. Tot això acompanyats per la banda de la Sociedade Musical Fraternidade Operária Grandolense, tocant Grandola, Vila Morena i l’himne del MFA. Aquí va ser molt emotiu, amb llàgrimes als ulls!!!! En el pati de la Fortalesa hi ha el Memorial, inaugurat el 2019, que commemora els noms de 2.626 presoners, entre el 1934 i 1974.
Entre les varies intervencions que hi va haver, cal destacar la de Herculana Avilez, filla de l’exprés Joaquim Diogo Avilez, Es va llegir el missatge de l’ex pres polític Antonio Borges Cohello, dient que rendeix un homenatge al poble de Peniche, recordant a la dona anònima que, en el 1962, davant dels guàrdies, li va demanar una abraçada al costat mateix de la fortalesa, quan ell sortia de la presó després de sis anys i mig. Ulrich Scheider secretari general de la FIR, després d’unes paraules va lliurar als resistents portuguesos, en la persona de la directora del Museu, Aida Rechena, llibres publicats per la FIR sobre la resistència antifeixista…. Al final de la cerimònia va intervenir el coordinador de l’URAP, José Pedro Soares que va recordar “fa exactament 50 anys, a la matinada del 27 d’abril 1974, després de la resistència de Spínola que no volia l’alliberament de tots els presos polítics, tant a Peniche com a Caxias, la voluntat del poble va ser més forta i les portes de les presons finalment es van obrir, entre aplaudiments i crits per la llibertat i el 25 d’abril, per saludar l’alliberament dels presos polítics del feixisme”…
Montse Torras
Visualitza totes les imatges aquí
