Em dic Dolors Folch, vaig néixer el 4 de juliol de 1941, per tant, quan va morir Franco tenia 34 anys, i vaig enganxar el començament, els judicis eren judicis militars, amb consells de guerra, però afortunadament a nosaltres ens va tocar el tercer judici del TOP i per tant allò va ser millor que no pas l’anterior. Jo era del PSUC i militàvem fonamentalment, érem tres coses fonamentalment, érem catalanistes, marxistes i fonamentalment antifranquistes, el qual detestàvem amb tota la nostra força, ell i el seu règim i els seus adlàters. Em van detenir per primera vegada aquí a Barcelona l’any 62, em van venir a buscar a casa i em van portar a comissaria, on em van interrogar i després em van traspassar aquí a la Model, on hi havia altra gent, hi havien 7 o 8 persones detingudes en la mateixa manifestació que les havien agafat insítu, no com a mi que em van venir a buscar. Però em van deixar anar al cap de 3 o 4 dies, a diferència d’algú altre que se’l van quedar, a mi em van deixar anar al cap de 3 o 4 dies sense dir-me mai ni per què m’havien detingut ni per què m’havien tret, a la comissaria sí que ho deien, però aquí ningú em va explicar ni per què havia entrat ni per què havia sortit, ni em van deixar, ni va haver-hi cap antecedent, no em va quedar cap antecedent. La segona vegada estàvem a Madrid, havíem anat a viure a Madrid a l’any 63, a l’estiu del 63 i al febrer del 64, em van detenir en una manifestació dels sindicats a Madrid perquè va haver-hi una corredissa molt gran, jo vaig caure, em vaig ferir i aleshores va quedar constància i em van venir a buscar a casa. Per sort meva, se’m van emportar, a més a més de mi, tots els altres que estaven a casa meva, amb la qual cosa a la nit ja ens van deixar anar perquè eren masses, per dir-ho en plata, i tampoc tenien cap gran cosa. Aleshores, a l’estiu del 64, al juny del 64, ens van venir a buscar al meu marit, Xavier Folch, i a mi, a Madrid, a casa, perquè hi havia hagut una caiguda molt gran aquí a Barcelona, entre les quals hi havia molts amics nostres, com per exemple l’Andreu Mas-Colell, que estava entre els detinguts, i aquesta vegada sí, ens van tenir 72 hores a la Puerta del Sol, que ens va interrogar el Yagüe directament, i després ens van traslladar en conducció, esposats aquí a Barcelona, on també ens va rebre el Creix i l’Olmedo amb el nostre nom de guerra, que era el nom fals que teníem. I no em van pegar, l’Olmedo ho va intentar, però vaig dir-li immediatament que estava embarassada, i davant d’això va parar, en van fer venir un metge, em van certificar, i em van portar la Model. No, no, perdona, em van portar a la Trinitat aquesta vegada, la segona vegada, la tercera vegada vaig anar a parar a la Trinitat, i a la Trinitat ens demanaven 6 anys, a cadascun dels dos i a cadascun de tots, érem 10 o 12, i ens van jutjar a Madrid el desembre del 64, va ser un judici molt aparatós perquè érem molta gent, i com que era el començament del TOP, i tampoc tenien ganes de ficar-se en un embolic detenint tanta gent de la mateixa ciutat, suposo que ens van absoldre a tots per falta de proves. És a dir, vam sortir després de demanar-nos 6 anys, ens van absoldre, no se sabia ni per què ens demanaven 6 anys, ni per què ens absolien, perquè de proves no en faltaven. L’acusació era, com hem dit abans els companys, per associació il·lícita i propaganda, això era el que teníem. I ja està, no se m’acudeix, quan va morir el Franco ho vam celebrar molt entusiàsticament. La veritat és que a mi no m’agrada gens estar aquí, perquè no ens ho vam passar gens bé, no només quan jo hi era, de fet he de dir que quan jo hi era era bruta la model, però els funcionaris tampoc es ficaven gaire amb nosaltres, era pitjor la Trinitat que la model, pel meu gust. Quan hi va ser el meu marit, hi va ser el temps i els nanos, venir amb ells aquí, una de les vegades vaig venir amb tots 3, el petit que tenia 9 mesos es va agafar una pulmonia de les hores que vam estar fent cua aquí fora, i el gran, que tenia 7 anys, quan va veure el seu pare darrere les reixes es va posar a 40 de febre. És a dir, que jo tinc un… no em ve gens de gust aquest lloc, per mi el podien tirar a terra tot i s’acabat, fer un parc, i sería millor trobo, però…
