UNA VELLA, CONEGUDA (I DESAGRADABLE) OLOR

21-04-24

Article del darrer Catalunya Resistent, 115. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.


Per: Editorial

L’emperador Marc Aureli deia que tot és ja conegut doncs tot es repeteix sempre, s’experimenten les mateixes emocions, les mateixes passions, i també, lamentablement els mateixos errors. No sabem si el savi Marc Aureli gaudiria avui en veure com Europa s’adapta a aquest pensament seu. Només cal repassar un xic la història del vell continent per trobar esdeveniments que, amb motius aparentment semblants, es repeteixen al llarg del temps. Entre aquests esdeveniments destaquen els antagonismes permanents entre unes mateixes nacions, que massa vegades acaben essent motiu de relacions enfrontades al llarg dels temps i que deriven finalment en conflictes armats.

Durant molts anys el continent va mantenir un equilibri inestable amb una pau conseqüència de la “Guerra freda”. Una pau que feia molt de temps que Europa no coneixia i que la DMA (Destrucció Mutua Assegurada) mantenia entre blocs enfrontats.

Malauradament, aquest equilibri es va trencar amb la desintegració de la URSS i la història va entrar en una nova fase les conseqüències de la qual estem vivint encara. Una d’elles és l’increment de la inseguretat mundial amb la proliferació de conflictes armats dels quals en són una bona mostra els que es van iniciar els anys 90 del segle passat en els Balcans amb la desintegració de Iugoslàvia; després de 46 anys els canons tornaven a tronar en territori europeu. I ara tronen a Ucraïna i a Gaza, entre d’altres llocs. I es tornen a sentir invocacions a la guerra.

Aquestes darreres setmanes, per exemple, han proliferat una sèrie de declaracions realitzades per caps de govern, i fins i tot per caps d’Estat, que han insistit totes elles en el tema de la guerra. Primer va ser el president de França, Macron, proposant la ”intervenció activa en territori d’Ucraïna de soldats dels països que li donen suport en la seva guerra amb Rússia”; a finals de febrer va ser la presidenta de la CE, Von der Leyen, la que va instar a Europa “a despertar a la realitat dels riscos que amenacen la Unió i a reclamar un augment considerable dels pressupostos militars”; immediatament Putin va respondre utilitzant clarament el concepte de “tercera guerra Mundial amb armament atòmic que podria destruir la civilització en cas d’intervenció directa de tropes de l’OTAN contra tropes russes. Nosaltres estem preparats.”; i el Secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, declara, el 29 de febrer, que “la OTAN es veurà arrossegada a una guerra amb Rússia si Ucraïna és derrotada.”; finalment, la ministra de Defensa d’Espanya, Margarita Robles, declarava el passat 17 de març que “l’amenaça de guerra és absoluta i la societat no n’és del tot conscient”. A això cal afegir algunes qüestions prou eloqüents com l’entrada dels països nòrdics a l’OTAN o els programes que s’estan introduint a les escoles de Suècia preparant els alumnes per una possible guerra.

Tot plegat desprèn una vella, coneguda i desagradable olor de guerra, que unida als indicadors que arreu anuncien uns resultats electorals amb un fort augment de l’extrema dreta favorable a solucions bel·ligerants dels conflictes, no permeten ser gaire optimistes de cara al futur.

Cal no menysprear les veus que ens anuncien temps difícils. Podríem dir, inspirant-nos en el títol de l’obra teatral de Benet i Jornet, que una vella, coneguda i desagradable olor de guerra s’estén pels aires del món i és urgent tornar a mobilitzar els grans moviments que durant molts anys han lluitat per la pau i contra totes les guerres. La nostra associació sempre ha tingut entre els seus objectius aconseguir un món més just, sense guerres i en pau. Caldrà tornar al carrer i aixecar de nou les banderes contra les guerres per intentar aturar aquesta deriva que pot desestabilitzar Europa i el món sencer.