Article del darrer Catalunya Resistent, 114. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Editorial
Malauradament, en els darrers temps, i ho hem reflectit en aquestes editorials, la situació al món i en el nostre país ve caracteritzada per un conjunt d’elements negatius. La incertesa, les guerres, la crisi climàtica, el creixement del neofeixisme i el debilitament del sistema polític democràtic. Tot plegat explica en gran part, per exemple, el resultat de les eleccions a l’Argentina i l’elecció d’un personatge com Javier Milei, amb un programa de govern esperpèntic que, malgrat la seva inversemblança, ha estat votat per la majoria. La confusió i el pessimisme presideixen, en gran part, un món en el qual, com deia el filòsof polonès Zygmunt Bauman, poca gent creu que l’avui és bo, el demà millor i l’endemà passat, encara millor; ans el contrari, ara molta gent creu que l’avui és dolent, el demà pitjor i l’endemà passat, l’apocalipsi. Enfront d’aquest estat d’ànim, hem de continuar mantenint la idea de: o socialisme o barbàrie. Cal lluitar contra un sistema que valora l’ésser humà només per la seva utilitat econòmica i que ha portat a una gran part de la població a veure disminuir les seves condicions de vida, a veure com augmenten les desigualtats, com els joves troben massa dificultats per obrir-se camí i arreu proliferen demagogs i populistes. I la política se’n ressent.
La situació internacional no és precisament afalagadora. Al cor d’Europa tenim la guerra a Ucraïna, que ja dura dos anys i no té perspectives de solucionar-se, però encara més greu és el que està passant a Palestina, on davant la passivitat internacional i la cobertura dels EEUU s’està cometent a Gaza un genocidi amb molts milers de morts, entre ells milers de nens i nenes, les conseqüències del qual passaran de generació en generació donant continuïtat a un enfrontament històric que la complicitat dels EEEUU i la posició pro-israeliana de la UE, contribueixen a mantenir. El bombardeig d’hospitals, el manteniment d’aquell territori com una presó per tot un poble, la destrucció de barris sencers -amb la reducció a escombraries de milers d’habitatges-, sense aigua, ni electricitat, ni combustible, ni aliments, la impossibilitat de cents de milers d’habitants de tornar a casa seva, etc. tot plegat condemna tot un poble a l’extermini.
És evident que la resposta d’Israel a l’atac de Hamás del 7 d’octubre és totalment desproporcionada i contrària al Dret internacional. Un atac, el de Hamás, els assassinats realitzats durant el qual també condemnem rotundament però que cal reconèixer és conseqüència de tants anys d’ocupació d’aquell territori per part d’Israel, i que si aquest argumenta que és legítim el seu dret de defensa, cal pensar que aquest mateix dret és igual de legítim pels palestins. Cal amb urgència una intervenció internacional -la posició d’Espanya és en aquest sentit positiva- que freni una massacre que pot esdevenir històrica.
Però si la situació internacional presenta un panorama poc optimista, la situació al nostre país ha avançat positivament en la línia que varen marcar els resultats de les eleccions del 23 de juliol passat.
A la fi s’ha arribat a un acord per la formació d’un govern de progrés que aglutina a la majoria de partits presents en el parlament deixant al PP amb la sola companyia del feixisme declarat de VOX. 12’6 milions de votants donen suport al nou govern, la formació del qual ha rebut una resposta de la dreta i extrema dreta (si és que poden considerar-se dos elements diferenciats) caracteritzada per la violència i la coreografia franquista. Entristeix veure les banderes sense l’escut constitucional, banderes amb l’àliga franquista, escoltar el Cara el sol amb el braç enlaire, veure com es persegueix i s’agredeix a mitjans de comunicació, com es fan pronunciaments “colpistes” al Parlament per abandonar-lo tot seguit (com va fer Vox) o com es fomenta l’enfrontament de Catalunya amb la resta de l’Estat.
Tot això ens porta a la constatació que cal avançar molt més encara en el tema de la Memòria Democràtica, explicant el que va ser la dictadura franquista especialment entre els joves, per barrar el pas al retorn del feixisme. I en aquest sentit s’ha de denunciar que una de les primeres accions que fan el PP i VOX en els ajuntaments i comunitats autònomes on governen és liquidar tot el que fa referència a la Memòria Democràtica, en un intent desesperat d’esborrar la història.
El nou govern té davant seu una tasca feixuga, en una legislatura en la que haurà d’enfrontar una oposició ferotge disposada a tot. Una legislatura en la qual serà difícil mantenir la unitat de la coalició, no només per l’actitud del PP i de Vox sinó per la disposició d’alguns partits de la coalició de govern disposats a treure beneficis de la situació. Per altra banda, l’exemple de Podem, amb la seva manifestació contrària al govern quan encara no havia començat a governar, és una mostra de les possibles dificultats que haurà d’enfrontar la coalició progressista des de posicions que precisament no són d’extrema dreta. Davant d’aquestes dificultats cal donar suport al nou govern. I cal mantenir l’esperança en que la seva acció política serà la pròpia d’un govern de progrés en un moment en que massa resultats electorals obren pas a governs de dretes. Esperança i suport.
I ens felicitem que un amic de la nostra associació ocupi la cartera de Cultura. Felicitats Ernest Urtasun!
