Es perd en el temps de la clandestinitat la imatge d’un petit grup de membres de PSUC pujant en silenci pels costeruts carrers del cementiri de Montjuïc fins arribar davant d’uns nínxols on estan enterrats quatre companys del partit afusellats al Camp de la Bota el 17 de febrer de 1949. Puig Pidemunt, Pere Valverde, Angel Carrero i el jove Numen Mestre, de tan sols 25 anys.
El mes d’abril de 1948, l’organització clandestina del PSUC va rebre un dels cops més durs amb la desarticulació de les agrupacions guerrilleres instal·lades a la ciutat de Barcelona i d’una bona part de l’estructura regular de l’organització política. És el que es coneix com la “caiguda dels vuitanta”, les conseqüències de la qual van ser força importants en l’activitat del PSUC.
Un any abans, el gener de 1947, la policia havia detingut Angel Carrero. Era membre de la Comissió Política-militar i tenia el comanament de dues brigades urbanes, una dirigida per Numen Mestre y l’altra per Jaume Valls, que no va ser detingut. La detenció d’Àngel Carrero havia portat a la detenció de Carles Sancho, encarregat de portar armes de Manlleu a Barcelona. L’abril d’aquell mateix any de 1947 es produí la important caiguda de Puig Pidemunt, Ferran Rius Tomàs «Calduch», Sebastià Piera Lloveras, Eduard Arias Cabrera i Numen Mestres. Tots van ser ingressats a la Prefectura Superior de Policia de Barcelona, on van ser reiteradament torturats durant setmanes.
Les terribles tortures i les indagacions policials van anar facilitant la cadena de detencions fins totalitzar quasi un centenar de membres del PSUC. Els dies 13 i 14 d’octubre de 1948 es va realitzar consell de guerra contra 78 dels detinguts, que va condemnar la majoria a llargues penes de presó i vuit a penes de mort, de les quals se’n compliren quatre: Joaquim Puig i Pidemunt, editor de Treball i responsable de la delegació del Comitè Central del PSUC; Numen Mestre Ferrando, dirigent de la JSUC; Angel Carrero Sancho, cap militar de la guerrilla a Barcelona i Pere Valverde Fuentes, responsable polític de l’Agrupació, van ser executats. Els altres quatre condemnats a mort van veure commutada la seva sentència per 30 anys de reclusió.
Durant tots aquests anys, primer en rigorosa discreció i després en actes oberts quan la situació de llibertat ja ho permetia, cada mes de febrer gent del PSUC recorda i ret homenatge als quatre afusellats dels 80. La gent del PSUC és especialment sensible, té una relació estretament emocional amb el record d’aquests quatre companys que no van sobreviure a la caiguda més famosa de la clandestinitat psuquera. La gent del PSUC sempre ha considerat el seu record com un acte íntim de partit, tanmateix obert a qui vulgui compartir-lo.
Fa temps, però, que pels costeruts carrers del cementiri de Montjuïc no puja en silenci cap petit grup de membres del PSUC encapçalats pel Víctor. Ara els que caminen amunt són una munió de joves, membres d’organitzacions hereves del PSUC, que amb pas viu es dirigeixen a commemorar la vida i la mort dels quatre executats dels 80.
Com el passat diumenge 18 de febrer, quan un grup de joves, amb familiars de Puig Pidemunt i amb un grup de veterans, van retre homenatge, com cada any, al cementiri de Montjuic als quatre companys del PSUC de la caiguda dels 80 executats. Convocats per l’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, els terrassencs Enric Cama i Domènec Martínez, de la Junta Directiva de l’associació, van dirigir unes paraules sobre la història de la caiguda dels 80 i sobre el sentit de l’acte. Van fer referència també a Domènec Servetó-Bertand, un terrassenc que refugiat després de la guerra a França va participar activament en la resistència francesa. El 1941 fou detingut i traslladat a la presó d’Eysses on va participar en una insurrecció durant la qual va resultar ferit. Fou condemnat a mort i executat un 23 de febrer de 1944, d’això en feia just 80 anys.
A les 12h, i al Camp de La Bota, davant el monument on estan gravats els noms dels afusellats pel franquisme, i amb una notable presencia de gent, es va realitzar l’homenatge de cada any. Va parlar Carles Vallejo, president de l’Associació, i Raül Valls, president de L’AMICAL d’ANTICS GUERRILLERS DE CATALUNYA. Després de varies actuacions musicals va acabar l’acte amb el cant de la Internacional i els Segadors. Un acte de memòria que recorda amb dolor als quatre companys afusellats el 17 de febrer de 1949, i amb ells a tots els que van lluitar, i molts morir, amb la idea d’aconseguir un món de justos i d’iguals, un món on un diferent bressol no comporti una diferent vida, un món de pa i roses per tothom. El proper any hi tornarem.
