Article del darrer Catalunya Resistent, 114. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Amical de les Brigades Internacionals
El dia 29 d’octubre, com cada any, i davant del monument a la Brigada Lincoln al barri del Carmel, fèiem el tradicional l’homenatge a les Brigades Internacionals de la Guerra d’Espanya (1936-1939).
Prop de 400 persones van seguir amb atenció i un màxim d’interès l’acte. Aquest cop teníem invitats d’arreu d’Europa, els congressistes del XIX Congrés de la Federació Internacional dels Resistents (FIR) que, per la seva expressa voluntat, havien decidit fer les sessions d’aquest congrés a Barcelona, fent-la així referent europeu de la cada cop més necessària solidaritat antifeixista.
Un dia esplèndid ens va acollir i permetre escoltar la música del Quartet Brossa i la veu de la cantant Marta Valero que ens van oferir diverses peces del seu repertori al·lusiu a les brigades internacionals. Les paraules de Pasionaria van ressonar en la repetició del discurs de comiat als i les brigadistes de l’octubre de 1938: “No os olvidaremos, y cuando el olivo de la paz florezca, entrelazado con los laureles de la victoria de la República española, volved”.
La solidaritat dels brigadistes amb la causa de la humanitat no coneixia fronteres i milers d’ells van morir en la nostra terra, en una terra estranya però habitada per gent que sentien com a pròpia. Agermanats en una mateixa causa, en una mateixa lluita per un món millor on un diferent bressol no comportés una diferent vida. No els caracteritzaven ni idees iguals, ni comportaments idèntics, ni cultures similars i procedien de sectors socials diferents, però un objectiu comú els unia. Com diu el títol d’un llibre recent, publicat per la Universitat de Cadis: Hablamos diferentes idiomas, pero una misma lengua, i jo hi afegeixo, la de l’antifeixisme.
Ulrich Schneider, secretari general de la FIR, es dirigia als assistents amb emocionades paraules:
Es cierto, fueron sólo dos años desde que se formaron las primeras unidades de las Brigadas Internacionales a principios de octubre de 1936 hasta la despedida, que tuvo lugar en octubre de 1938, pero estos fueron años en los que los antifascistas internacionalistas dieron su vida. Cuando la llamada a luchar por la libertad de España en las filas de las Brigadas Internacionales se publicó y se escuchó en la Alemania de Hitler así como en muchos otros países europeos, incluso en Palestina donde eran perseguidos judíos que habían buscado refugio y en Estados Unidos, los antifascistas vinieron porque “querían derrotar al fascismo aquí en España.”
Una vegada més, el peu del monument a la Brigada Lincoln a la Rambla del Carmel es va omplir de flors, rams, coixins i clavells, tot plegat portat per institucions, entitats de memòria i particulars que volien deixar el seu testimoni de que no oblidaven l’acte solidari més important del segle XX.
Malauradament, la situació avui requereix estar vigilants, considerar la seva lluita com un exemple i per això el seu record és més necessari que mai. Avui el feixisme, el racisme i la xenofòbia avancen a casa nostra, a Europa i al món. Caldrà repetir alt i fort el crit dels brigadistes: NO PASSARAN!
