FES-TE SOCI/A!

IX TROBADA D’AJUNTAMENTS DE LA XARXA DE MEMÒRIA

27-11-23

I PREVENCIÓ DEL FEIXISME “MAI MÉS”

La implementació de les lleis i programes de memòria als municipis.

Per: Domènec Martínez García, Junta Directiva de l’ACPEPF

Benvolgudes i benvolguts: Sr. Carlos Cordón Núñez, alcalde de Cerdanyola; Sra. Silvia García Peláez, regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Sabadell; Sr. Jesús Naharro Rodríguez, Diputat de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona.

Benvolgut Juan M. Calvo Gascón, President de l’Amical. Benvolgudes i benvolguts participants en aquesta Trobada de la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme “MAI MÉS”, un honor i un privilegi compartir amb vosaltres aquest espai.

“El que ens ensenya els anys foscos de la nostra història es la fragilitat de la nostra democràcia. Instal·lats en la comoditat de les certeses d’avui molta gent creu que el nostre sistema democràtic és etern”.

Amb aquestes reflexions culminaven unes Jornades recents de memòria democràtica transfronterera. El manifest aprovat per diferents entitats porta com a títol Memòria democràtica per a una democràcia en perill. El trobareu al final d’aquest text.

Les jornades les va obrir el professor Enzo Traverso, un expert i estudiós del creixement de l’extrema dreta a Europa: “estem enmig d’un procés de transició els resultats de la qual encara són desconeguts i estan oberts bé a un New Deal del segle XXI, capaç d’enfrontar el canvi climàtic i revertir les transformacions produïdes per quaranta anys de neoliberalisme, o un gir a l’extrema dreta que llançarà al nostre planeta a la catàstrofe anunciada. En el context actual, els dos resultats són perfectament possibles.” Argentina com a símptoma, afegeixo ara.

La intervenció en nom de les entitats memorialistes de Catalunya contenien un triple missatge: optimisme, coratge i esperança. Una adaptació d’allò tan conegut a la nostra cultura política de l’optimisme de la voluntat. També una afirmació compartida al Manifest de les Jornades, i a les trobades d’antics resistents antifeixistes de la FIR celebrada a Barcelona el darrer cap de setmana d’octubre: la memòria, les polítiques de memòria com antídot i barrera de contenció a la marea negra d’odi, i exclusió de les extremes dretes que pretenen eliminar la cultura antifeixista, i com a pas previ per degradar i destruir la democràcia.

Ras i curt. Defensar les polítiques de memòria avui és defensar la democràcia. Per això, allà a on poden i tenen majoria, el primer que fan és derogar les lleis de memòria democràtica. Aragó, ens és molt propera.

Per aquesta raó crec molt encertat que l’Amical més veterana de les entitats memorialistes del nostre país, hagi triat en aquesta Jornada com a ponència marc El paper i responsabilitat dels municipis en la implementació de les polítiques de memòria.

Permeteu-me doncs desenvolupar els tres apartats següents:

Primer. Tenim instruments, i tenim vocació (optimisme de la voluntat).

Segon. Necessitarem intel·ligència i coratge davant de les dificultats i adversitats, no cal obviar-les.

Tercer. Compromís i voluntat política. Regidories amb recursos i competències ben definides.

Comencem per l’optimisme. A la darrera Trobada celebrada a Rubí vam comptar amb la presència del Director de la SE de Memòria Democràtica. Vam celebrar l’aprovació de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica. Ha passat un any. Anem tard, ben cert, però ara ja tenim investit un nou Govern progressista i cal aplicar la llei. Serem exigents, conscients de les dificultats.

Caldrà intel·ligència i coratge per part del Govern i de les entitats memorialistes. Durant aquest temps la Fiscalia de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica (article 28), ha començat a treballar i s’ha reunit amb representants de les entitats memorialistes. Això ho tenia escrit en l’apartat de l’optimisme. Ja sabeu que el Tribunal Suprem ha posat pals a les rodes al nomenament de la titular [Dolores Delgado]. No ens ho posaran fàcil. Ho veiem amb Vía Laietana 43, que volem transformar en un centre d’interpretació de la tortura. També exigim actuar amb responsabilitat democràtica davant les querelles presentades per Carles Vallejo i els germans Ferrándiz. Amb el nou marc normatiu, segons afirma la Fiscalia de Sala, “la nova Llei de Memòria Democràtica imposa a l’Estat, des de l’àmbit de la justícia, el deure d’investigar les violacions del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari ocorregut durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El moviment memorialista ha obert una porta però les resistències i obstacles són evidents. Ho saben molt bé els nostres amics de l’Aragó, València, Balears i Cantàbria, amb les noves majories reaccionàries i negacionistes en els seus governs. Caldrà tornar a reiterar que la memòria democràtica va més enllà d’una llei: és una exigència ciutadana per tal de garantir la convivència pacífica i democràtica en una societat plural i diversa.

Caldrà també voluntat política a nivell local. Regidories amb recursos i competències (compromís democràtic).

Per això és important poder continuar avançant en favor d’una major justícia social, la defensa dels drets humans i dels valors democràtics, en una mateixa seqüència. Amb el desplegament i implementació de la Llei de Memòria Democràtica 2022. Per tal que la memòria històrica i democràtica arribi a les aules i arreli en les noves generacions, i es restitueixi la memòria de totes les víctimes i les persones represaliades per la dictadura als pobles silenciats, i el seu reconeixement en totes les ciutats i en totes les comunitats. Actualitzant la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya i fent més operatiu i amb més recursos pedagògics el Memorial Democràtic. Amb el convenciment que la preservació i transmissió de la memòria (com ja s’està fent amb moltes i diverses activitats) constitueix un acte d’afirmació democràtica.

A finals del mes de març es va presentar a la Model una iniciativa amb el títol: Apliquem la Llei de Memòria Democràtica. Consisteix en presentar mocions als diferents ajuntaments i ens locals per tal de prendre la iniciativa.

L’Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, l’Amical de les Brigades Internacionals, l’Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, l’Ateneu Memòria Popular i l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya són les entitats impulsores.

Vull compartir algunes de les consideracions que es van enunciar en aquest acte i també alguns deures derivats de la moció tipus presentada.

Primera consideració: És una gran victòria del moviment memorialista
És cert que arribem tard, 44 anys des de l’aprovació de la Constitució, però ara tenim una gran oportunitat i cal aprofitar-la a fons. Implementant i desplegant la Llei. Desenvolupant el Reglament, la figura del Fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, el paper del Moviment memorialista, entre d’altres aspectes, i d’acord amb els principis invocats pel relator especial de NNUU, sobre polítiques públiques de memòria, a l’informe de 2014. Veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició.

Segona consideració: Cal fer complir la Llei.
Tenir una bona Llei, una conquesta sense dubte del moviment memorialista, no és garantia suficient. Recordeu el que han dit els partits de la dreta i extrema dreta. “El primer que farem és derogar-la”, ja ho hem vist. També les resistències a la judicatura per aplicar-la al peu de la lletra. “Totes les lleis, inclosa la Llei Amnistia 1977, s’hauran d’interpretar d’acord amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual, els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”. El moviment memorialista, plural i divers també ha respost: No ens quedarem aturats. Conjuntament amb els Ajuntaments, Diputacions, Comunitats autònomes i altres instàncies amb majories i voluntat democràtiques, caldrà aplicar-la per fer-la irreversible.
Tercera consideració: Cal actuar. Reconèixer des de cada Ajuntament la il·legitimitat dels tribunals i de la dictadura i actuar en conseqüència.

Tal com diu el Títol I, fa referència a les víctimes, declarant la il·legitimitat i il·legalitat dels tribunals i el caràcter il·legal i radicalment nul de totes les condemnes i sancions. Durant la Guerra i la Dictadura per raons polítiques, ideològiques, creences religioses o d’orientació i identitat sexual. Una llarga llista de la consideració de víctimes que compren la guerrilla antifranquista. Unión Militar Democrática. Totes les persones inhabilitades de l’administració i les que van ser processades pel TOP de 1963 a 1977. (I també les vulneracions dels dretes humans que s’hagin pogut acreditar entre 1978 i el 31 de desembre de 1983, disposició addicional i designació d’una comissió tècnica). Es consideren també víctimes les llengües i cultura basca, catalana i gallega, que van ser perseguides (art.4).

Tal com diu el primer i segon punt de la moció presentada, aquest reconeixement ha d’anar acompanyat d’estudis exhaustius del mapa de la repressió, informant i acompanyant a la ciutadania dels procediments per obtenir la documentació oportuna dels arxius, tasca gens fàcil com hem experimentat, i creant els instruments d’assessorament i acompanyament per obtenir les certificacions de nul·litat i reparació. També el seu reconeixement i homenatge a les seves famílies.

Aquí hi ha molta feina fer. Cal que els Ajuntaments, Diputacions i el Memorial Democràtic de la Generalitat, habilitin i coordinin recursos amb les entitats memorialistes.
Quarta consideració: retirar simbologia, honors i distincions incompatibles amb els valors democràtics. Tercer i quart punt de la moció presentada. Ja s’ha fet molta feina però cal aplicar la llei sense dilació.

Són les mesures sobre símbols situats a la vía pública, els topònims del nomenclàtor I es articles sobre les distincions , condecoracions i altres reconeixements. “Les administracions públiques adoptaran les mesures oportunes per revisar d’ofici i retirar la concessió de reconeixements, honors i distincions que resultin manifestament incompatibles amb els valors democràtics (…) i que comportin exaltació o enaltiment del cop militar, la Guerra o la Dictadura”. (Articles 35, 36, 37, 38).

A Terrassa, la nostra ciutat, en un Ple del mes de Febrer s’ha anunciat que es retiraran els honors concedits entre 1939 i 1979. És un primer pas.
També s’articula la resignificació dels llocs de memòria democràtica.

Cinquena consideració: llocs de memòria democràtica, les llambordes dels deportats, i els itineraris de memòria local. Coincideix amb el punt cinquè de la moció.
L’article 53 es refereix a la Difusió, interpretació i promoció ciutadana. “Els llocs de memòria democràtica tenen una funció commemorativa, d’homenatge, didàctica i reparadora”. La Model, la Trinitat L’antiga comissaria de Sabadell o la presó de Mataró, o Via Laietana, són espais considerats o reivindicats com espais de memòria.

Cal afegir que des del Memorial Democràtic i en col·laboració amb les entitats memorialistes s’està fent una senyalització molt important dels camins de l’exili, i també de la resistència, els camins del maquis, camins de llibertat. Senderisme i memòria.

Tot i que aquest articulat es refereix a llocs significatius incorporats a l’inventari, caldria tenir en compte el seu esperit i avançar en el nostre propi catàleg, web i mapa, que ens ajudin a identificar els itineraris de les lluites socials i per les llibertats democràtiques durant la dictadura. A moltes ciutats hem iniciat un camí de petites petjades “les plaques de la memòria”, però encara hi ha resistències, i poca estructuració i ambició a l’àmbit didàctic i divulgatiu. Les llambordes dels deportats (les stolperteine) als camps nazis conformen ja un museu al carrer de senyals de memòria que cal preservar, completar i cultivar, any rere any. Posant en valor la pedagogia de la memòria de les nostres escoles i instituts.

Però cal més itineraris de memòria local, que ens ajudin a explicar millor les accions i moviments de resistència i combat contra la Dictadura, i pels drets socials, emfatitzant les accions de solidaritat, de cooperació i de fraternitat entre les persones. La lluita per la convivència democràtica, la defensa dels drets humans, la llibertat i la igualtat, com a valors permanents.

Quan es va presentar la moció vam recordat el 50 aniversari de l’assassinat de Manuel Fernández Márquez, treballador de la Tèrmica del Besós. Són itineraris que serveixen per explicar el context dels anys 70. Lluites obreres, estudiantils, moviment veïnal, de les dones, la repressió patronal i policial.

Sisena consideració: Pedagogia a les aules, escoles amb Memòria
El Títol II, fa es ment a les polítiques integrals de memòria democràtica, destacant el reconeixement de la memòria democràtica de les dones (article 11). Un dèficit més que cal corregir.

El dret i deure de memòria democràtica com a garantia de no repetició. Aquest és un tema clau: (Article 43). Finalitat de les polítiques de memòria: s’orientaran al foment dels valors democràtics i la convivència, diu la Llei. Cal garantir el component pedagògic adequat pel seu àmbit. Coneixement, recerca i divulgació. Matèria educativa i de formació del professorat. Els plans de formació, i tot el component pedagògic en matèria educativa per al foment de les polítiques de memòria democràtica. (Articles, 44, 45, 46, 47 i 48). És el punt sisè de la moció.

Necessitem que els Ajuntaments (amb el suport d’altres institucions) es comprometin a elaborar Unitats Didàctiques de la Memòria Local: Per ajudar a entendre l’Impacte social que va significar la Proclamació de la República i els avenços democràtics, el Cop d’Estat feixista, amb suport de Hitler i Mussolini, preludi de la II Guerra Mundial, l’exili, resistència i camps de concentració, i lluita contra la dictadura per les llibertats. Com un mateix fil conductor. Necessitem una potent Xarxa d’Escoles amb Memòria i de Mai Més capaç de garantir l’aplicació d’aquet itinerari curricular.

Com diu el catedràtic de Dret constitucional Marc Carrillo, en un treball examinant “La memòria i la qualitat democràtica de l’Estat” a propòsit de la Llei de Memòria 20/2022,“cuya efectiva aplicación por parte de las diversas administraciones públicas en régimen de colaboración constituye el mayor reto.” Però cal actuar d’ofici. Els ajuntaments tenen atribucions i responsabilitats i cal exercir-les.

Així ho hem plantejat a la Presidenta del Fòrum de Síndics i Síndiques Defensors i Defensores Locals de Catalunya (48 municipis associats), la Sra. Dolors Vallejo Calderón, acompanyats del Sr. El Mustapha Ben El Fassi Mezouar, Síndic Municipal de Greuges de Terrassa, durant la trobada del passat 25 d’octubre.

Amb un petit avançament dels temes, que com entitats memorialistes, ens ocupen i preocupen. Particularment la implementació de la Llei de Memòria Democràtica, d’abast estatal, i també el que succeirà amb la Llei de Memòria Democràtica de Catalunya actualment en tràmit parlamentari, davant les dificultats tècniques i operatives per fer-les complir per part dels Ajuntaments i particularment dels petits municipis.

Particularment en allò que diu la moció “L’Ajuntament es compromet a informar la ciutadania i difondre els drets de les víctimes, creant els instruments d’assessorament i acompanyament oportuns per facilitar, a les víctimes i les persones represaliades per la dictadura que ho sol·licitin, el suport necessari per obtenir les certificacions de nul·litat i reparació”. No ho estem fent. Tampoc amb els altres punts esmentats.

Valorem molt positivament l’oferiment de la Presidència i de la Direcció per tal què el Fòrum SD pugui fer-se ressò d’aquests inquietuds, i compartir algunes propostes d’actuació, com la moció anteriorment citada, i facilitar trobades amb altres instàncies de l’administració local, com la DB i les altres diputacions Girona, Lleida i Tarragona, la FMC o l’Associació Catalana de Municipis. També la possibilitat de fer unes sessions de formació per part dels síndics i síndiques de Catalunya.

I així arribem al darrer apartat d’aquesta exposició. Les competències i visibilitat de les regidories de Memòria Democràtica. Ahir vaig fer l’exercici de recerca a les xarxes, no és fàcil identificar-les. Sovint no queda clar el seu nom. Ubicats dins d’altres etiquetes, Drets Humans, Drets Civils, Qualitat democràtica. Participació. Tampoc no són gaire visibles a les Webs municipals els Espais de Memòria Democràtica, les seves agendes, les seves atribucions, les seves actuació. Però no convé generalitzar, al Baix Llobregat existeix la Xarxa de Memòria Democràtica, un bon exemple de treball mancomunat, entre municipis i entitats, amb un Pla d’actuació que cal mesurar. Va ser creada l’any 2020, però la darrera actualització és del maig de 2021. També ens consta l’adopció de plans de memòria a Sabadell, Barberà o Terrassa, per posar uns exemples del Vallès.

Si volem implementar i fer complir les Lleis de Memòria necessitem incrementar recursos i pressupostos. Ho hem de fer mancomunadament. Vull aprofitar que tenim al Diputat de Memòria, Sr. Jesús Naharro i altres responsables de la DIBA, per demanar una mena d’inventari de les Regidories de Memòria Democràtica o similars d’àmbit local. Actualitzar i conèixer l’estat de la qüestió. També formació i protocols de col·laboració amb les entitats memorialistes, que de forma altruista intenten omplir el que hauria de ser una tasca tècnica i professional de l’Ajuntament. Particularment en tot allò que s’ha esmentat abans: recerca documental de les persones represaliades, itineraris locals de memòria i pedagogia centrada en el coneixement de la història, des de les conquestes democràtiques de la República, derogades per la Dictadura, fins el combat per les llibertats democràtiques.

És la manera de fer efectiva la Garantia de No Repetició, construint des de les polítiques de memòria una societat informada i millor, més exigent amb la qualitat democràtica de les seves institucions. Una tasca col·lectiva que ens ajudi a interpretar i identificar els anhels de les noves generacions, amb una vida digna, amb preeminència dels drets humans, amb la defensa activa dels valors democràtics, la cultura de la pau i el pluralisme, enfortint la convivència, la igualtat y la fraternitat.

Demà passat és el 25N, i caldrà reafirmar el nostre compromís contra la violència de gènere i en defensa de les polítiques d’igualtat de les dones. També tenim memòria.
Optimisme, intel·ligència col·lectiva, coratge, salut, memòria i compromís.
Moltes gràcies.

Cerdanyola del Vallès, 23 de novembre de 2023

MÉS: