Tot just han passat dos mesos del traspàs de la nostra companya Rosa Toran i el seu buit encara es fa més evident ara, quant estem començant a programar les activitats pròpies del nou curs escolar després de la necessària parada de l’estiu. La seva constant, llarga i permanent dedicació a l’Amical de Mauthausen es fa evident en cada un dels temes que abordem i la seva mirada crítica, el coneixement i mestratge son aportacions de la Rosa que es fan impossible de suplir i de substituir.
La seva intensa, voluntària i compromesa trajectòria dins de la nostra associació la va portar a assumir la presidència després de la mort de l’últim president deportat, el Jaume Álvarez, en un moment que encara era molt recent el trasbals que va suposar la impostura de l’Enric Marco. Neboda del deportat assassinat a Gusen, el manresà Bernat Toran, sota la seva presidència -superant dificultats i alguna incomprensió- es va garantir la continuïtat de l’Amical i es van posar les bases d’una transició generacional cap a una etapa, per l’inexorable pas dels temps, on va anar desapareixen la veu dels supervivents.
La Rosa va impulsar, entre d’altres actuacions, un treball sistemàtic en tots aquells aspectes que afavorien el coneixement de la deportació republicana en el context històric de la Segona Guerra Mundial i va dedicar esforços personals ingents per difondre aquella memòria, com ho evidencien les nombroses publicacions: edicions de memòries, biografies, exposicions, articles d’opinió,… sense oblidar, també, l’important valor patrimonial de l’Amical, renovant la biblioteca i classificant els fons arxivístic, al que va dedicar moltes hores de treball
La procedència professional de la Rosa va ser clau per potenciar la necessària presència de l’Amical, curs rere curs, als centres eductius, amb la programació d’activitats, l’assessorament a docents i estudiants i afavorint la seva presència als actes commemoratius de l’alliberament del camp de Mauthausen. La divulgació entre la joventut era una de les seves preocupacions, però sempre amb l’objectiu explícit de aportar coneixement, pensament crític i rigor a cadascuna de les actuacions desenvolupades.
Tot això no s’entendria, però, sense un aspecte que voldria destacar de la Rosa: la seva visió internacionalista de l’acció militant de la memòria democràtica i també la de la necessària confluència amb les entitats de memòria, de llarga trajectòria, amb orígens a la lluita democràtica durant la Dictadura. Això explica la vinculació amb l’Associació d’Expressos Polítics del Franquisme, la confluència en la creació i participació dins l’Ateneu de Memòria Popular amb la finalitat de coordinar, potenciar i concretar accions de memòria col·lectives i que transcendeixen a l’actuació i objectius propis i particulars de cada associació.
Com ja he dit en altres ocasions, el legat de la Rosa és immens i la seva tasca a l’Amical de Mauthausen ens ha marcat un camí clar pel qual transitar a les persones que hem compartit amb ella, al sí de la Junta de l’Amical, temps, esforç i projectes. Aquest és el nostre compromís, continuar aportant coneixement i difondre la memòria de la deportació dels republicans i republicanes als camps nazis, amb un clar objectiu de prevenció cara al futur i a les noves generacions.
Juan M. Calvo Gascón
President Amical de Mauthausen i altres camps.
