Article del darrer Catalunya Resistent, 113. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per: Editorial
Els passats 28 de maig i 23 de juliol, el nostre país va viure un intens cicle electoral els resultats del qual han estat força complexos, però dels que al nostre entendre cal destacar algunes qüestions de les eleccions municipals i, parcialment autonòmiques del 28 de maig i de les del Congrés de Diputats del 23 de juliol.
Pel que fa al resultats de les municipals i parcialment autonòmiques, el PP en va sortir reforçat, i també VOX, que va guanyar posicions en molts ajuntaments i comunitats autònomes, la qual cosa va possibilitar la formació de governs de PP-VOX a diversos espais autonòmics (València, Balears, Aragó…) i l’entrada de VOX als parlaments d’algunes comunitats, Catalunya inclosa. Pel que fa a les municipals a la ciutat de Barcelona, va quedar en primer lloc la candidatura de Xavier Trias (Junts) amb el 22’42% dels vots i 11 regidors, seguida de Collboni (PSC) amb el 19’79% dels vots i 10 regidors i, a molt poca distància, Ada Colau (BCN en COMÚ), amb el 19’77% i 9 regidors. Aquest resultat va deixar pas finalment al relleu de l’alcaldia que va passar de mans de l’Ada Colau a Collboni, quedant altra vegada Trias a les portes de regir el Consistori barceloní. Els resultats de la Comunitat de Madrid van representar també un impuls a les forces de dreta i d’extrema dreta, que van celebrar amb alegria uns resultats que apuntaven molt positivament per ells a les eleccions al Congrés de Diputats celebrades el 23 de juliol. Però la divulgació per part del PP, i especialment per part de VOX, de la seva autèntica política, expressada en les primeres mesures de govern, de caire poc democràtic, anti-feminista, limitadores de drets i impulsores de censures de tot tipus, liquidant tot el que tingués a veure amb la memòria històrica i amb el catalanisme com enemic a batre, embolicat tot amb un sentiment de nostàlgia franquista, va provocar que l‘electorat progressista aixequés amb el seu vot una barrera per evitar la deriva del país cap a l’extrema dreta, trencant d’aquesta manera amb els resultats que darrerament anaven estenen per Europa “l’ou de la serp” del feixisme.
En aquest sentit els resultats del 23 de juliol van representar un important obstacle per les aspiracions del PP de substituir el govern de coalició progressista encapçalat pel president Sánchez tot i que, en el moment d’escriure aquest editorial, la composició del govern d’esquerres no té encara garantida la majoria del Congrés i s’està negociant amb els possibles aliats per aconseguir la majoria suficient, que de no aconseguir-se no pot descartar-se una possible repetició de les eleccions legislatives. El resultat de la composició de la Mesa de Cambra amb majoria progressista, el dia 17 d’agost, fa pensar, però, que el president Sánchez podrà tornar a formar govern.
Les associacions memorialistes teníem molt clar que en aquestes eleccions estaven en joc, entre d’altres coses, l’eliminació de les polítiques de memòria, un objectiu de sempre de la dreta i de l’extrema dreta (si és que es poden separar) i també acabar amb les entitats que venim treballant en aquest tema. En els pocs dies que porten en actiu els governs d’extrema dreta ja han desenvolupat clarament polítiques en aquest sentit. Cal recordar que a primers d’any VOX va recórrer la Llei de Memòria Democràtica davant el Constitucional, que recentment l’Ajuntament de Saragossa ha retirat la subvenció a la Fundació Labordeta, l’acord entre el PP i VOX a l’Aragó per derogar la Llei de Memòria, o que l’Ajuntament de Burgos ha retirat la subvenció a la Coordinadora Provincial per la Recuperació de la Memòria Històrica, que enguany estava destinada a la creació d’un Espai de Memòria al Monte Estepar, lloc on van ser assassinades i enterrades en fosses comunes centenars i centenars de persones, la majoria ciutadans i ciutadanes de Burgos, en les setmanes posteriors al Cop d’Estat, etc. etc.
Les entitats de memòria assistim amb preocupació a l’augment de la influència arreu de forces d’extrema dreta desenvolupant polítiques de caire clarament feixista. Un exemple d’això el tenim a l’Argentina, amb la victòria de l’extrema-dreta a les primàries celebrades fa poc, i també a Xile on contemplem amb recança la commemoració poc reeixida dels cinquanta anys del Cop d’Estat contra Salvador Allende i la massacre posterior que va liquidar l’esperança que va representar l’experiència xilena. Tot i que en els darrers temps aquests exemples queden contraposats pels resultats de les primeres voltes de les eleccions a Guatemala i El Salvador, clarament favorables a l’esquerra. Davant de tot plegat, no deixa de ser una bona notícia la possible formació a Espanya, en contra de les previsions de la dreta i extrema dreta, d’un govern de coalició d’esquerra progressista, amb una actitud clarament antifeixista, defensora de les polítiques de Memòria i partidària de la pau i la seguretat mundial, de la mateixa manera que és una bona notícia la celebració a Barcelona de l’Assemblea de FIR (Federació Internacional de Resistents) de la que trobareu informació en aquest mateix butlletí.
