La nena de les dues guerres
Teresa Alonso va néixer a San Sebastián el 18 de març de 1925. Avui, amb 98 anys té darrera seu tota una vida viscuda intensament al compàs del segle XX i el que portem del XXI. Ha conegut de ben jove dues guerres, la espanyola i la mundial; ha conegut l’exili; dues pàtries, la espanyola i la russa; ha viscut la duresa de la dictadura de Franco; s’ha casat dues vegades, s’ha escrit una novel.la basada en la seva vida; ha rebut homenatges; etc.
Nascuda en una família humil procedent de Segòvia, els seus pares s’havien traslladat a Madrid i després -per motius laborals- a Donosti (País Basc). Teresa va néixer al barri d’Eguía i com tantes nenes de l’època va haver de compaginar l’escola amb el treball en tallers de roba i confecció.
Als 12 anys, en plena guerra d’Espanya, i per deslliurar-la dels perills de l’enfrontament bèl·lic, va ser evacuada a l’URSS junt amb quasi 3.000 d’altres nens amb la idea que aviat tornarien a casa. Va sortir d’Espanya quan la mort recollia la seva tenebrosa collita y per no formar part d ’ella se la van emportar lluny a una altra pàtria, la soviètica, on va trobar gent solidària, de gran qualitat humana. L’arribada a Leningrad dels petits espanyols va ser espectacular. Va viure a la Casa de Joves de Leningrad, on va estudiar i va treballar a la fàbrica Experimental Savod Etalón, es va convertir amb pèrit electricista i es va enamorar d’Ignacio, l’amor de la seva vida. Emocionada quan explica encara aquesta part de la seva vida, Teresa explica que va ser un amor dissortat doncs van tenir-se de separar-se al anar-se’n l’Ignacio al front, i després de la guerra va estar buscant-lo sobretot per hospitals, però no el va trobar. Molts anys després va assabentar-se que havia mort al front de Leningrad, que van abatre el seu avió i que quan anaven a agafar-lo es va suïcidar. I es va casar dues vegades, amb sort diferent.
I va viure una altra guerra, més gran, més llarga, amb molts més morts, però igual de terrible, como ho son totes les guerres. I va aprendre moltes coses, entre elles a pensar en clau internacionalista, a no creure que les diferencies de raça, cultura, origen o color son motiu de ser millor o pitjor persona. Allà es va fer dona i camarada.
Durant la guerra va viure el terrible setge de Leningrad i durant gairebé setze mesos va viure sota els bombardejos i el fred i la fam. Teresa va ajudar a enterrar cadàvers, els que recollien per les cases i els que suraven congelats a les aigües del riu Neva. La situació va arribar a ser tan desesperada que Teresa diu que es van donar casos de canibalisme. Leningrad, avui San Petersburg, ha estat molt important en la seva vida. Mai ha oblidat la grandesa i misèria d’aquell setge infernal on va conèixer el millor i el pitjor de l’actitud humana. i serà voluntària de les brigades del Komsomol, lluitant i defensant el seu país d’acollida.
Amb un grup de companys van intentar abandonar Leningrad per l’única ruta possible: a través del llac Ladoga, molt perillosa a l’època de desglaç. Després de travessar el llac van seguir cap el sud fins arribar al Caucàs i després al Mar Negre. A Geòrgia la família Kerupian va acollir-la i la van tractar com una filla i li van ensenyar el disseny i la confecció de les sabatilles típiques del país. Però després de tres anys va decidir tornar a Moscou per buscar pistes d’Ignacio, infructuosament.
Finalment decideix tornar a Espanya. I comprova la realitat de la dictadura, la gris existència de l’Espanya franquista, la pobresa de la seva vida material i espiritual, i comprova la veritat del vers de Gil de Biedma “De todas las historias de la historia, la más triste sin duda es la de España”. Però aguantarà la duresa del franquisme y lligarà de nou els fils de la vida, i coneixerà gent que participa de les seves idees. I entrarà en contacte amb l’Associació Catalana de Expressos Polítics del Franquisme, on desenvoluparà una activa militància lluitant pels drets del represaliats polítics i per la memòria històrica, continuant amb les seves conviccions que sempre han donat sentit a la seva existència: millorar el món, construint una societat de lliures i iguals, sense explotats ni explotadors, un món on hi hagi pa i roses per tothom.