Fa 48 anys, el 27 de setembre de 1975, la dictadura del general Franco donava els seus darrers cops d’horror executant 5 antifranquistes. Intentava demostrar la fermesa d’un règim que estava entrant en la seva fase final. Un règim que va iniciar-se el 1939 amb milers d’execucions i que s’acabava també amb execucions. Un règim que intentava, d’aquesta manera, evitar o retardar el seu moment final, que la mort del dictador, que tothom preveia molt propera, anunciava inexorablement. S’albirava la democràcia després de tants anys d’una dictadura que deixava les cunetes regades de cadàvers. Una dictadura que acabava amb cinc afusellaments que semblaven una síntesi del que havia estat el règim per la història d’Espanya.
Aute va composar una cançó dedicada a aquest fet, que va cantar primer Rosa León i després el propi Aute la va incorporar al seu repertori: “Al Alba”, que es va convertir en un himne a la llibertat i que ha esdevingut una de les cançons més paradigmàtiques de la Transició de la dictadura a la democràcia.
Els cinc afusellats que van passar a la història com els darrers executats del franquisme, eren tres membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i dos d’ETA polític-militar, als qui es va acusar de l’assassinat de diversos policies. Formaven part d’un procés judicial en el qual van ser condemnats a mort 11 membres d’aquestes organitzacions, dels qual se’n va executar a cinc: José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, del FRAP, i Juan Paredes Manot i Ángel Otegui de l’ETA.
Les repercussions de les execucions varen ser força importants: dotze països van cridar els seus ambaixadors a consultes, es van produir vagues i manifestacions a l’interior del país i grans manifestacions a molts països europeus, l’ambaixada espanyola a Lisboa fou incendiada, l’ONU va debatre si expulsava a Espanya o no de l’organisme, l’Església, amb el Papa i diversos bisbes progressistes van demanar clemència al Dictador, etc. La resposta del règim a aquest important moviment de repulsa fou la convocatòria a la plaça d’Orient de Madrid, l’1 d’octubre, d’una manifestació d’adhesió al Dictador, que la va presidir acompanyat del llavors príncep d’Espanya, Joan Carles de Borbó.
50 dies després de la manifestació Franco va morir. Mai més a Espanya seria executat ningú.
Enric Cama