Una vida de compromís antifeixista
Era el 24 de gener de 1939, la Delfina encara no tenia 7 anys i, com tanta gent, va haver de marxar de casa. La guerra era perduda, els feixistes eren a les portes e Barcelona i just dos dies després, les tropes de Franco entrarien a la capital catalana. Ella sempre recordarà aquell dia com un dia tràgic. Va haver d’abandonar-ho tot, tant sols va emportar-se una petita maleta de cartró on guardava tots “els seus tresors” i amb la família va emprendre el camí de l’exili. Un camí que la portaria a viure durant molts anys a França i a Àustria, i a viatjar per Europa, fins que al 1977 va tornar a Barcelona, al mateix barri del que va sortir el 1939, gairebé al mateix carrer. Tancava així un cercle vital de 38 anys en que, com ella diu, es va trobar bé a tot arreu, va conèixer a molta gent i va impregnar-se d’un esperit internacionalista que és una de les característiques que conformen la seva visió de les relacions humanes i polítiques.
A França va estudiar fins els 18 anys amb una beca del govern francès i va col·laborar amb les “Jeunes Filles de France”, organització de tendència comunista que realitzava campanyes contra la dictadura franquista i en favor dels presos polítics. Això la va portar a col·laborar amb la FIR i a participar en moltes de les seves activitats; en una de les quals coneix un jove comunista austríac, Jan Lipp, amb el qual es va casar el 1954, establint-se a prop de Viena. Allà s’afilià al Partit Comunista Austríac i al 1959 es va incorporar com a secretaria de francès i traductora d’alemany a la Federació internacional de Resistents, iniciant una vinculació professional i afectiva amb aquesta organització. Al 1967 s’incorpora com a secretaria de francès al Consell Mundial de la Pau, amb la seu central a Viena fins que al 197 es trasllada a Finlàndia. Amb el Consell Mundial de la Pau viatjarà a Leningrad, Praga, Moscou, Xipre… coneixent gent de tot el món amb les quals s’hi relaciona gràcies al seu coneixement de llengües (espanyol, francès, anglès i alemany)
Aquest domini de llengües li facilitarà una nova trajectòria professional en empreses privades fins el 1977, quan davant de la mort de Franco decideix tornar a Barcelona i iniciar una nova etapa en la qual es relaciona amb els ex deportats republicans que havien tornat de l’exili al finalitzar la segona guerra mundial. Delfina esdevindrà una col3laboradora voluntària i eficaç en nombrosos àmbits i temes fins l’actualitat, mantenint sempre fermes les conviccions antifeixistes que l’han acompanyat tota la vida.