Article del darrer Catalunya Resistent, 112. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Per Enric Cama
En record dels militars que van romandre fidels a la República i dedicat al Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró.
El passat 12 d’abril es va realitzar a Barcelona un homenatge oficial al general de la Guàrdia Civil, Antonio Escobar Huerta que va mantenir-se fidel al govern quan el 19 de juliol de 1936 una part de la guarnició militar de Barcelona es va adherir al cop d’estat contra la República que un sector de l’exèrcit va protagonitzar a tot el territori espanyol. El coronel Antonio Escobar, un militar catòlic i conservador, va contribuir amb la seva decisiva actitud a la derrota dels que intentaven dominar Barcelona i col·locar-la al costat dels insurrectes. El general Goded, que dirigia les tropes insurrectes, fou detingut i, en poc temps, jutjat i executat.La capital de Catalunya va romandre republicana durant quasi tot el conflicte. El coronel Escobar va continuar enquadrat a les forces armades republicanes i es va fer càrrec del comandament de diverses unitats fins al final de la guerra. En acabar aquesta, el general Escobar (havia ascendit a general per mèrits de guerra) va ser detingut pels franquistes i jutjat per rebel·lió militar, ell, que precisament havia combatut la rebel·lió contra el govern legal i legítim. Va ser condemnat a mort i afusellat el 8 de febrer de 1940. Vuitanta-tres anys després, el passat mes d’abril, el govern d’Espanya li va retre un homenatge de manera oficial. Era la segona vegada que la Guàrdia Civil honorava a un membre del Cos afusellat al final del conflicte per haver-se mantingut fidel al govern republicà.
L’homenatge va constar d’un doble acte a la seu de la Delegació del govern i al Cementiri de Montjuïc, on està enterrat el general. Va intervenir el nou delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, que va definir Escobar com “un heroi de la democràcia i una figura clau en la defensa de la legalitat republicana” i també com un home “recte, just i honest que, com la major part dels comandaments de la Guàrdia Civil, es va mantenir fidel a la República i a la democràcia.” Prieto va denunciar el règim franquista implantat després de la guerra com un règim que va torturar i assassinar als que es varen mantenir ferms davant la bandera republicana, com Escobar i altres militars. També va assistir a l’acte la nova directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, que va remarcar que actes de reparació com el que es feia al general Escobar “no reobren ferides, sinó que contribueixen a tancar-les”.
El Coronel de la Guàrdia Civil i historiador, Jesús Narciso Núñez Calvo, va parlar en nom de la família Escobar reivindicant els principis de “veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició” que es recullen en la Llei de Memòria recentment aprovada pel Congrés de Diputats, i va fer esment que l’escamot que va afusellar al general Escobar ”va complir una injusta sentència de condemna a pena de mort”. El Coronel va denunciar el silenci imposat a les famílies de militars que s’havien mantingut fidels a la República i es mostrà esperançat que, a partir d’ara, aquest silenci es trenqués amb d’altres homenatges, com el que s’haurà de fer al general José Aranguren Roldán, que igual que Escobar va defensar la República i va ser afusellat pels franquistes.
L’homenatge a la memòria del general Escobar és una conseqüència derivada de la recent Llei de Memòria Democràtica que obre d’aquesta manera el camí cap la reivindicació dels militars que van defensar la República. En aplicació de la mateixa se li ha restituït el rang de general que el franquisme li va treure.
L’homenatge ha posat sobre la taula un dels elements de la guerra d’Espanya que han estat silenciats pel relat imposat pels vencedors. Hi ha hagut, durant massa anys, un relat fictici amb un mantell de mites que tot just comencen a deixar pas a la veritat. Temes com el caràcter nacional o internacional de la guerra, la falsa característica de “Croada”, el mateix paper de Franco i, sobretot, el paper de l’exèrcit, han estat força tergiversats. Durant anys, per exemple, s’ha insistit que va ser l’exèrcit, en la seva totalitat, el que va protagonitzar el cop d’estat contra la República. Això no és cert. Molts militars, alts caps de l’exèrcit com el general Escobar, es van mantenir a favor del govern legítim de la República i varen pagar amb la vida la seva actitud. El cert és que l’exèrcit es va dividir i aquesta divisió, amb molts comandaments contraris al cop d’estat, serà una de les causes del fracàs del cop i de l’inici d’una llarga i cruenta guerra de tres anys que la intervenció directa de Hitler i Mussolini acabarà convertint Franco en el dictador d’Espanya durant 40 anys.
Els generals Manuel Romerales, Ricardo de la Puente Bahamonde (cosí germà de Franco), Domingo Batet, Miguel Núñez del Prado, Miguel Campìns, Caridad Pita, Enrique Salcedo, Carrasco Amilibia, Gómez Caminero, els esmentats Antonio Escobar i José Aranguren, el coronel José Franco Mussió, el comandant Manuel Espineira, el capità Virgilio Leret (un militar il·lustrat, tres vegades condecorat per mèrits de guerra, brillant enginyer) i molts altres, seran afusellats pels franquistes per mantenir-se fidels a la República. No es pot oblidar tampoc que de tots els capitans generals que estaven al front de les vuit regions militars en que estava organitzat el país, només un es va manifestar d’acord amb el cop d’estat; tampoc es pot oblidar que dels vint-i-un oficials generals de més graduació, disset van romandre a favor del govern legalment constituït i només quatre van incorporar-se al moviment insurreccional. Un altre fet molt significatiu és que els sis generals de la Guàrdia Civil es van manifestar amb claredat contra el cop d’estat.
Després, la falsa història oficial de la dictadura ignorarà aquestes dignes actituds i aquesta vessant democràtica de l’exèrcit quedarà esborrada de la memòria. Però cal recuperar l’actitud d’aquests membres de l’exèrcit que van pagar un preu molt alt per la seva honorable actitud: la vida. Retem homenatge a la seva memòria.
