Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 112. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Editorial
Quan van tancar les taules electorals, el passat 28 de maig, la sensació general era que els resultats de les candidatures progressistes no havien anat prou bé. Quan els recomptes van començar a donar resultats definitius aquestes sensacions es van confirmar. Les dades conformaven un panorama decebedor: el PP havia superat amb claredat al PSOE, VOX havia fet un considerable salt endavant, Unidas-Podemos havia retrocedit notablement, les forces d’esquerra havien perdut ajuntaments i comunitats autònomes mentre que la previsible aliança PP-VOX estava en condicions d’imposar-se a molts llocs, Andalusia i València quedaven tenyides de blau, finalment Ada Colau perdia l’alcaldia de Barcelona i Madrid s’arrenglerava, amb una ampla majoria absoluta, contra el govern central que després d’aquestes eleccions ha quedat aïllat amb dificultats per aplicar la seva política precisament a les portes de presidir la UE. Resumint, el PP ha guanyat les eleccions, i amb VOX està en condicions de governar una part important del país.
Malauradament van ser uns resultats decebedors per l’esquerra, entre d’altres motius per les divisions que feia temps s’estaven produint a Madrid especialment entre una part de la direcció de Podemos i el projecte que s’estava construint al voltant de Yolanda Díaz. Tot plegat capgirava la situació i obria la perspectiva a un canvi de cicle polític col·locant el PP en situació de guanyar les properes eleccions generals de desembre d’aquest mateix any, concebudes com una segona volta de les realitzades el 28 de maig. Aquesta situació confirma la tendència general arreu dels darrers resultats inclinats a la dreta, alguns clarament a l’extrema-dreta: Itàlia, els països nòrdics europeus, Xile, Turquia… L’alta abstenció, el descontentament cap el sistema polític, l’intent d’evitar uns mesos de inestabilitat al país tot coincidint amb la presidència de la UE, tot plegat i d’altres elements van portar al Govern del PSOE a la decisió d’avançar les eleccions de desembre al 23 de juliol.
No cal dir que tota aquesta situació afecta directament al treball de les entitats memorialistes. Als pocs dies de concretar-se els resultats, el representant de VOX al Parlament de Catalunya va realitzar una intervenció que va sorprendre per la seva agressivitat, sectarisme, insults i desqualificacions, en relació a tot el que fa referència a la Memòria Històrica. Era només un avís a navegants que anunciava per on anirien les coses en cas de que es materialitzés, el juliol, un govern PP-VOX. Perilla, doncs, tot el treball realitzat fins ara en el tema de la Memòria, amb tot el que això significa. Es evident que s’acosten temps difícils per les nostres entitats.
No podem quedar al marge de la gran batalla política que es lliurarà el proper juliol. Seran unes eleccions molt importants en les quals es dirimirà la continuïtat de la recerca del passat de la dictadura i la lluita democràtica o la fi dels treballs sobre Memòria Democràtica i la seva substitució per una gran operació de blanqueig del franquisme. Totes les entitats memorialistes hem d’estar en primera línia del gran combat que seran les properes eleccions del mes de juliol.
