Avui es compleixen 70 anys de l’assassinat. El soroll dels trets i la metralla es van sentir nítidament a Besalú aquella nit. La Guardia civil els estava esperant a la foscor. Joan Panyella, Ramon Solsona i Angel Moreno, dos catalans i un madrileny, guerrillers del PSUC, tornaven cap a França, a l’Europa que havia derrotat el règim nazi i feixista, i que ells havien contribuït a alliberar. Faltaven dues jornades per arribar a la frontera i complimentar la missió dels maquis, treure els darrers guerrillers aïllats a les serres i donar per finiquitada una etapa a on ja la Guerra Freda havia consagrat a Franco com a “sentinella d’occident”. La dictadura més cruel d’Europa. Era el 22 de juny de 1953.
A l’endemà la Font de Planells a Sant Ferriol vesava sang i era esfereïdor l’impacte de metralla a l’arbrat. Alguns veïns de les rodalies van veure els cossos destrossats per les granades i les bales. El darrer dissabte, 17 de juny, ho vam recordar de nou. Han passat 70 anys, però la seva memòria és molt viva. Rubén Panyella, nebot del guerriller ens acompanya. Ha dipositat tres clavells vermells. Un per cada jove, “lluitadors per la llibertat morts en combat” com recorda la placa que es va posar en aquest indret l’any 2005. Compartim el moment emocionats. Rubén és fill de Francesc Panyella, germà d’en Joan. Autor del fragment del poema esculpit a la pedra, i que després al cementiri ens va recitar sencer la nostra companya Iris Schneider.
“perquè viure volies
I has mort
quan tot just apunta l’aurora
que tu ho sabies
és preludi d’un Sol de victòria”
Rubén deu el seu nom a Rubén Ruiz Ibárruri, el fill de la Pasionaria, mort a la batalla de Stalingrado el mes de setembre de l’any 1942, amb poc més de 22 anys. Joan i Francesc Panyella eren comunistes, militants de la JSUC i del PSUC, lluitàvem pels ideals d’un món sense opressors ni oprimits, un món més just, més igualitari, i en llibertat. Al Joan el van matar amb 26 anys. Francesc Panyella va morir l’11 de gener del 2022, gairebé centenari. Va ser President del Cercle Català de Marsella des de 1951 fins l’any 1981, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 22 d’abril del 2014. Vaig tenir la sort de coincidir amb ell a les reunions clandestines del Comitè Central del PSUC a les rodalies de París a finals dels anys 60, i després a Barcelona en llibertat. Una persona entranyable, com va recordar la Teresa Pàmies en un acte institucional l’any 1980. Com en Josep Gros, eren personatges mítics d’aquests camins de llibertat, que tram a tram van recuperant i senyalitzant els nostres companys de l’Amical d’Antics Guerrillers.
A la plaça de l’Ajuntament de Besalú, i en un acte presidit pel seu alcalde, Lluís Guinó, la jove Iris de l’Amical ens va llegir la carta de la Lina, la filla d’en Joan Panyella, que per raons de salut no ha pogut venir a Besalú. Cal dir que també deu el seu nom a l’heroïna Lina Ódena, dirigent de les JSUC, que va morir a Granada amb 25 anys, el mes de setembre de 1936. La carta de Lina Panyella és una crònica emotiva i colpidora d’un temps i d’un país. Aquí trobareu el seu text complet.
Al cementiri de Besalú ens vam trobar per fer els parlaments i l’ofrena floral. La Iris ens va recitar el poema d’en Francesc Panyella. L’Antonia Jover i l’Enric Cama van fer l’ofrena en nom de la nostra Associació. També totes les altres entitats representades. Unitat i diversitat en la preservació d’aquesta memòria, que alguns voldrien escombrar. Com diu Raül Valls, president de l’Amical, amb aquest acte volem recordar el valor d’aquells homes i dones que en els temps més foscos del franquisme no van perdre mai ni la voluntat ni l’esperança. Cal afegir nous episodis d’aquest combat, pas a pas i nom a nom, com fan els historiadors com Josep Serra, i és imprescindible que aquesta memòria transcendeixi en polítiques públiques de memòria, començant per les escoles, com ha senyalat Jordi Font, director del memorial Democràtic.
Tornarem, i quan nosaltres no hi siguem, les Iris i el jovent que avui ens han acompanyat, segur que continuaran portant flors vermelles al cementiri de Besalú. Com vam fer l’any 2020. En temps de pandèmia.
Recordant també, que enguany, el mes vinent, es compliran 87 anys de la fundació del PSUC a la plaça del Pi de Barcelona. Calia sumar les forces progressistes, socialistes, comunistes i proletaris, per fer front a l’amenaça feixista a Europa i el cop d’Estat militar a Espanya. El jovent si va abocar. Aquest 23 de juliol tenim una nova cita amb la història.
L’acte es va concloure cantant els Segadors i la Internacional, en català.
La terra és de qui la treballa i el treball just triomfarà.
La Internacional serà la pàtria dels humans.
22 de juny de 2023
Domènec Martínez, ACPEPF
