Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 110. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Darrerament s’han estat celebrant jornades i congresos sobre Memòria Històrica arreu de l’Estat però cal dir que el I Congreso Internacional Historia con memoria en la Educación celebrat a Pamplona els dies 10,11 i 12 de novembre de 2022, organitzat pel Instituto Navarro de la Memoria amb la col·laboració de la Universitat Pública de Navarra i diverses entitats memorialístiques, entre elles l’Associació Catalana Ex presos polítics del franquisme, no sols ha estat una gran trobada de docents de tots els nivells educatius i de persones que han treballat activament en la recuperació de la Memòria Històrica sinó que ha marcat les línies mestres a seguir per fer realitat que les administracions educatives siguin sensibles per introduir dins dels programes la Memòria Democràtica i la Memòria Històrica com a eixos vertebradors dels currículums escolars
Aquest Congrés inicialment dirigit a docents per a compartir projectes entorn a passats traumàtics com són els relatius a la memòria del cop militar de 1936, la guerra, la dictadura franquista i la transició, ha superat les perspectives amb la participació de més de 400 inscrits i la projecció internacional amb l’experiència de realitats que es treballen a Argentina o Xile desprès del que significaren les dictadures sagnants que varen patir.
Unes jornades que han servit per fer-nos veure que els centres educatius i el professorat i associacions socials estan en constant dinamisme i molt més avançats que les administracions; malgrat que en moltes ocasions sembla que es fan treballs i pràctiques educatives en punts molt allunyats i en centres aïllats, hem comprovat que no estem sols, que hi ha molta gent que té interessos comuns i que posa en pràctica la renovació de l’aprenentatge de la Història no sols en continguts sinó també metodològicament.
Hem pogut comprovar com la majoria dels projectes son de caràcter transversal i com docents de diferents àrees veuen que el treball no ha de quedar reduït exclusivament al professorat de Història sinó que ha d’involucrar tota la comunitat educativa, fins i tot la veïnal, ja que son una eina fonamental de construcció de ciutadania. Projectes que entren de ple en la renovació didàctica i que ajuden a pensar històricament, a aprendre dialogant, a superar la divisió disciplinar per assignatures i a incorporar els problemes socials del present a les aules.
Ha estat un lloc de trobada per compartir experiències, i com diuen els documents del Congrés: “construir una geografía de la memoria en la educación y tejer redes horizontales de colaboración docente entre intereses y temáticas compartidas”
Unes de les paraules que més s’han fet servir han estat Emoció i Empatia acompanyades sempre pel rigor històric. Emociona que alumnes de pobles perduts a les muntanyes d’Andalusia expliquin la seva experiència de recerca local amb represaliats del franquisme o conèixer les experiències traumàtiques dels avis i besavis de l’alumnat d’una escola del País Valencià, conjuntament amb professorat de la universitat que introduïa en la metodologia de treball en arxius o en el debat sobre els conceptes Lugares de memòria o Sitios de Conciencia.
A destacar finalment que l’Educació en Memòria no és neutral ni en mètode ni en el contingut, així s’ha posat de manifest que gairebé totes les experiències i comunicacions presentades posen l’alumnat com a protagonista dels aprenentatges i com agent actiu, i tanmateix, s’ha vist com a prioritària la necessitat de construir una memòria de reparació per fer front al tractament de banalització i relativització de les violacions dels drets humans que sovint es dona mediàticament.
Una molt bona organització tenint cura de tots els detalls i amb unes excel·lents activitats complementàries com l’exposició sobre nens robats, la representació de teatre o la visita explicativa al memorial dels centres de detenció de Pamplona 1936-1945.
Esperant que es compleixin els bons desitjos de la cloenda en la creació a nivell de Comunitats i d’Estat d’una xarxa d’Escoles amb Memòria semblant a l’existent en Navarra, Escuelas con Memoria, i la continuïtat del Congrés el proper any en una ciutat a determinar però que podria ser Barcelona si les Administracions i les Entitats memorialístiques ho consideren com a prioritat.
