Aquí teniu l’editorial complet del darrer Catalunya Resistent, 110. Us animem a llegir el butlletí sencer, ple de memòria i valors democràtics.
Són molts els articles, investigacions i llibres que ens parlen del feixisme del Segle XXI, de les cultures polítiques autoritàries que es confinen a les arrels més encovades i reaccionàries del capitalisme i el liberalisme d’avui dia. El compromís polític de la ciutadania, la fiscalitat equitativa o l’economia contributiva resulten avui uns propòsits assetjats des de postulats que defensen hàbilment un món global sense individus cosits en xarxa i on l’autoritarisme esdevé la proposta cultural i política que ha de garantir els espais de seguretat social i econòmica. El Segle XX – aquell temps de civilització i barbàrie -, esdevé avui un pòsit on poder beure de les experiències viscudes i examinades, un temps on democràcia i benestar social van alçar-se en el paradigma de la civilitat: un moviment obrer reclamant igualtat, una societat en defensa d’una salut i educació públiques, ciutadania en defensa dels dreta civils, un moviment feminista per la igualtat de gènere, parlaments democràtics legislant economies de mercat. També pòsits de l’experiència de combats contra cultures reaccionàries. El pacifisme dels inicis del 1900, la cultura partisana dels anys 1940 o els moviments contraculturals dels anys 1960 són testimoni de lluites compartides en defensa d’una democràcia radical i humanista.
«Los peligros debemos verlos, pero debemos enfrentarlos y superarlos yendo adelante, con nuestra lucha y nuestra iniciativa. Decir la verdad es la primera premisa de un empeño concretamente tendente a suscitar y promover una tensión ideal, cultural y moral. Tenemos que salvar la democracia italiana. Y democracia es también autodisciplina, compromiso libre, convencido y riguroso, estimulado por la confianza en el pueblo, en la razón, en los Hombres». Enrico Belinguer, 1976
Som al Segle XXI, un temps inaugurat amb les imatges de l’esfondrament de les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York de l’11 de setembre del 2001 i l’experiència viscuda de la pandèmia per coronavirus del 2019-2022. Són temps per l’anàlisi de les noves expressions i vestimentes del feixisme, també temps per a programar estratègies polítiques i culturals que ens permetin viure en democràcies avançades i consolidades. L’antifeixisme del Segle XXI es deu al debat i les propostes encaminades a la preservació de les llibertats individuals i col·lectives emparades per democràcies participatives. A res més. I en aquest res més trobarem les aliances socials per a garantir democràcies bàsiques, globals i mediambientals on la ciutadania elabori i confronti les propostes polítiques quotidianes per als seus governants.
Cal sumar i compactar els valors bàsics de l’emancipació des de totes cultures democràtiques, i des d’aquest fonament – unitari i global -, treballar pel benestar en la llibertat de tots i totes nosaltres. Així guanyarem les batalles obertes contra la intolerància.
